Epitafis (LIX)
14 Setembre, 2020 15:53
Publicat per jjroca,
Epitafis
Si és per la llengua, no patiu.
Vendré l'eternitat si es posen en raó.
Quan no puc més, me'n ric.
D'aquí estant, pedalejar és complicat.
Un cop a l'any, vaig a revisió.
He demanat un tren de rodalies.
No entenc el concepte: aire contaminat.
He trobat bones ofertes de taüts.
Ja ho sabies que era aquí?
Em deixo aconsellar.
Estic en temps mort.
De moment, no tinc son.
Vols dir que t'he convidat?
A l'altra, faré de dolent.
Si has vingut a veure'm, ho sento.
Haig cinc minuts per a escoltar-te.
Vols dir que no paraves tu?
Si vols, anem a una!
Em pots substituir una estona?
De fet, cercava un hotel.
Necessito un acudit.
Quan desperti, puc menjar?
Ets l'onzè que ve a cobrar!
No m'importa el menjar fred.
Porteu-me una gandula.
Porto el dia ploraner.
Espero que m'hagin fet la baixa.
Acabo de pagar el darrer rebut de l'enterrament.
Fa dies que no em maregen.
De segur, que faig pena.
Com et deia abans …
No aturo ni per a dinar.
He trobat feina de vigilant.
Fes veure que no hi sóc.
Ahir, vaig perdre la memòria.
Ja passaré a pagar.
M'he tornat desconfiat.
Demà, vine més prompte.
Vull una llanterna, no ciris.
Per fi, m'he fet ecologista.
Dos dies més i surto.
Espero que no vingues a cobrar?
He mort, però no t'ho prenguis malament.
Faré un recés de dues hores.
Podeu estalviar-vos les pregàries.
Em pots vigilar el taüt un moment?
Us comento que no sóc zelós.
M'estic acostumant a no ser.
Ho sento, haig el son pesat.
Porto un mes sense dir-me res.
Permeteu-me callar una estona.
Avui, tancaré abans.
Ja es nota el règim.
No ploris, ja me'n faig càrrec.
Ho sento, no et puc ni veure.
Estic acostumant-me als espais petits.
Ara, em costa perdre el son.
Cada dia haig menys salut.
Estic pensant en regalar-me flors.
Ara, em poso els peus i vaig a passejar.
Si moro ara, em trauran punts?
M'han proposat de tornar, he dit que no.
Si moriu, feu-m'ho saber.
Haig un dubte, demà continuaré mort?
Vull pensar que tardaràs en venir.
Torneu més tard, estic enfeinat!
Pensaments festius (LIX)
14 Setembre, 2020 15:51
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Les dones es pensen que els homes tenen ulls que les miren.
Intento enganyar-me, però acabo perdent.
La nit és la part del dia que va triar el dimoni.
El dimoni em demana, per favor, que l'escolti.
El vostre cos és el vostre monstre.
L'amor és la concentració real de dos cossos en un.
Les dones solen muntar tot un món per un home que no existeix.
L'edat és proporcional a la roba que et poses.
Les dones, sense pols, es moririen d'avorriment.
Si la humanitat creix massa, els dimonis demanaran vacances.
Em preocuparia si l'amo no sabés on posar els diners.
La primera condició per ser savi, és perdre la paraula i el rellotge.
Els crítics són amargants camps gravitatòries.
Escric molt perquè no vull pujar a cap mena d'avió.
Per mimetisme, acabarem tenint peus rodons.
El futur de l'home ha d'estar, forçosament, programat.
Si no vaig a esquiar, que contaré als envejosos.
Els polítics demanen a Déu ser amorfs sense imaginació.
Estar viu és tenir el dolor per majordom.
L' amo m'estima tant, que em deixa despullat i sense vicis.
Tot anava bé, fins que aparegué el mirall.
La felicitat és oblidar que tens un cos per mantenir.
La bellesa és la ciència adequada a cada ull crític.
Estar casat és oblidar-se de quasi totes les dones maques.
Mireu si sóc ignorant que només he estimat una dona.
El cervell admet l'escriptura d'una línia.
Llegir és amansir els ulls portant-los per camins estrets.
Les dones aprenen més perquè han d'enganyar millor.
La felicitat és un lloc tan petit que és complicat ocupar.
Mantenir l'home tranquil requereix construir, contínuament, castells de por.
Si una dona deixa de cantar, es possible que es queixi.
He donat mitja vida per ser un esglaó numerat.
Estic viu perquè no sé on més puc anar.
Amb el fred, reconec els extrems del meu cor.
Els qui no em coneixen tenen més bona opinió de mi.
Escric perquè, el veritable amo, m'ho mana.
Qui confia amb els altres, té un camí complicat.
Si visc aquí és perquè encara he de fer nosa.
Em critiquen perquè els he dit qui sóc.
La vida és el compte corrent més interessant.
Seria feliç, si no hagués de perdre massa temps en aconseguir-ho.
L'home és l'únic animal que es pensa que el temps es pot pagar.
Al metge, no li preocupa massa la meva bona salut.
Si trobeu una bruixa, salteu pel seu damunt.
Qui no pot servir Déu, serveix a la resta.
Poemes curts (LIX)
14 Setembre, 2020 15:48
Publicat per jjroca,
Poemes curts
En el reialme
dels infidels,
venen arrels
a més de quatre,
mai donen res.
Per aprendre
a comptar,
cal trobar
un bon mestre,
que ho tingui clar.
Quan tornaran,
alegres primaveres
a posar freses
de bon menjar?
No sé què esperen.
Quan la son
em ve a buscar,
mai som tots
per fer bondat.
És el que hi ha.
Quan remunta
el noble sol,
que m'apunti
on serem tots
mancats de vici.
Al de dalt de la muntanya,
viu un pastor,
quan la cabra es desmarxa,
diu que no hi és tot,
és un cas de mala fama.
En el darrer solc,
quan ja estic cansat,
com parlo a desgrat
del que més em dol,
és un solc amarg.
Si la pluja és fina
i el vent consistent,
com en sóc conscient
de l'amarga vida
d'un vell penitent.
I llavors, quan ve
el so de l'oblit,
cerco l'esperit
per si li convé
pensar el que li dic.
Una blanca vela
prop la riba estant
diu que sóc ben gran
i que, força brega,
amistança i cal.
Em plauria el sol
el mes de gener,
però no pot ser,
ha de ser quan vol,
és massa valent.
No ploraré mals d'amor
perquè el cor no m'ho demana,
va passar fa una setmana
quan regnava la calor,
em va deixar sense gana.
Com es cansaran
les velles penyores
de fer mitja part
esperant més hores
on poder fruitar.
En l'angúnia
del gran llit,
és on trobo, arraulit,
qui ve i qui torna,
sense somiar ni delir.
No demano més
que hores feixugues
puix les menys porugues
no han de venir més,
tenen massa arrugues.
Petitó com sóc
és l'hivern qui em crida,
ho fa sense mida,
sense trobar el sord
qui de tot s'oblida.
Quan la plaça plora,
tot demanant llum,
cerca l'aixopluc
d'un temps que l'ignora,
és un temps feixuc.
Quan el mariner
surt de la taverna
sempre hi ha qui perd,
es veu que l'empresa
sempre està per fer.
Sento l'aureola
com em va cercant,
vaig fugint d'escola
per a no ser sant,
és treball que sobra.
En el regne
de l'oblit,
tinc per feble
el nou amic,
és maldestre.
Epigrames (LIX)
14 Setembre, 2020 15:43
Publicat per jjroca,
Epigrames
Aniré a caçar:
mosques i elefants,
de mosques: mil n'hi ha,
d'elefants: no tants.
Tinc la núvia rica,
dolça, benestant,
els dilluns em crida,
m'estima els dimarts.
Per a fer de mestre,
no cal espardenya,
ni estufa ni llana
ni patir del fetge.
Un dia cantava
en ser al jardí,
em trobà una fada,
em tornà mesquí.
A la capsa
dels diners,
cercant or,
trobo papers.
He demanat a Satan:
passar l'hivern a l'infern,
però diu que he de pagar
una quota cada mes.
Em plau saber,
dolça melangia,
que el llum del dia
ni costa diners.
Quatre cases
i una font,
amb mancances,
roda el món.
He trobat, Jesús,
cercant una creu,
no li agrada el preu,
la mira i fuig.
Vull endevinar
on rau l'alegria,
l'albiro si crida,
no se'n sap estar.
El cavall de la fortuna
no té genet,
era petitet
amb la pell ben bruna.
Massa hores
sense nit,
fan glatir,
es tornen boges.
Com m'agrada
anar a ballar
per trobar
qui riu encara.
Sabràs, bon pastor,
que l'ovella és magra,
necessita palla
i alfals del bo.
Al corriol
dels saberuts,
els miols
semblen remucs.
I cap al tard,
quan vénen els fantasmes,
trec el vi, poso les cartes
i encetem les ganes de jugar.
El meu deler
no es cansa de saviesa,
és signe de feblesa
i pensar matusser.
Caurà la dot
en mans de camperols,
ben abastits de cols,
tot esperant tresor.
Tinc per veïns:
dos espantalls mediocres
qui parlen a les fosques
del regne de l'oblit.
En mon paller,
dormen dues germanes,
velles sargantanes
cansades de l'hivern.
M'han pres la parla,
el llapis de les mans,
són els germans,
els savis de l'arada.
Ni pany ni clau
ni menges a les golfes,
dormint enmig les fosques,
glatint del meu catau.
Potser vindran
les hores més ferrenyes,
saltant enmig les feres,
de tard a tard, pregant.
La dolça terra
com s'omplirà de sots,
rancúnies i dolors
prenyats amb incertesa.
Filla del vent i set poemes més
10 Setembre, 2020 06:33
Publicat per jjroca,
Poemes
Filla del vent
A la porta
de llevant,
hi ha qui torna
per ser sant.
Captaires
sense ambicions,
pidolaires
de pocs sous.
És la vida,
per a mi,
filla del vent.
Va creixent
fins a guarir
de la ferida.
Per aquest cos
I res em plau i tot ja s’endevina
com un vell rostre amarg i combatiu,
en mon rebuig, faig créixer la boirina
i callo ensems que sento baixar el riu.
En l’agredolç neguiteig de les hores,
mil cavallers esperen llur cavall,
massa remors ens porten a les fosques,
massa silencis no fan pendent avall.
Hem de saber, d’aquestes noves penses,
escriure al sot pregon del nostre cor
aquells missatges senzills i profitosos.
Per a aquest cos, em sobren carn i ossos
i vull volar, endinsat en la calor,
per saber d’on eixiran les lluernes.
En el futur
I mort l’abril, maig renaix a l’ombra
entaforat entre fulles i flors,
el sol s’allunya per prendre nous colors
i porta el vent: la dèria i l’angoixa.
Pobres humans han de retre cortesia
a la natura qui marca l’indecís,
lluny de la casa, es troba el paradís
on regna, sempre, la innocent gosadia.
Com tot pertany al secret guardat,
espero rebre gotims de la saviesa
per aclarir els dubtes i raons.
En el futur, els dolents seran bons
i gaudirem del fi de la neciesa
sobre un terra mancat de tot esclat.
Maria volia
Maria volia
anar a dormir,
en un ample llit,
lluny de la desídia.
Maria cantava
enmig del gran verd,
no vol el desert
on fer nova estada.
Maria somiava
amb dolç cavaller
vingut de la guerra.
Maria és ferrenya
quan demana ser:
dona enamorada.
Una rosa, al roser
Una rosa, al roser,
un vespre, es lamentava
puix l’abella la deixava
sense fer-li agraïment.
Poca cosa he de ser,
comentava la princesa,
en el jardí, era promesa,
en el balcó, un xic més.
Dolça rosa de les hores
no et queixis de la sort
fins que arribi el primer fred.
La resta som a l’infern
esperant trobar un bon sot
on desar nostres penyores.
La dona del mariner
La dona del mariner
mai demanarà tempesta,
és reina de casa seva
i feineja tot el mes.
Es lleva en trencar l’alba,
massa lluita per a fer:
enllestir, somiar i aprendre,
una obra mal pagada.
Ell marxarà, a la mar,
amb el deure, ben precís,
de traginar sense pausa.
Algun cop, cerca una taula
on recórrer a l’encís
de beure abans de pagar.
Vol ser princesa
No vull ni sé
trobar la mort,
viure és tresor,
dormir, també.
Per a enllestir,
em poso a punt,
porto el costum
del dolç gaudir.
Si he de morir
no he d’haver pressa
ni gran rancúnia.
Pobra la núvia,
vol ser princesa,
la veig glatir.
Satanàs és bon amic
I avanço al pas,
cansat, dels darrers dies
ni a festes em convides
dient que no vindràs.
Només haig un dimoni:
esquerp i geperut,
cansat de fer-se el ruc
quan deixa d’ésser borni.
Satanàs és bon amic,
però va colgat de feina
i procura no enraonar.
Els diumenges, li deixo anar
que voldria altra eina
per combatre l’enemic.
Pensaments divins (LVIII)
01 Setembre, 2020 07:16
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
El sarró més gran és el de l'hivern.
Monstre, aspirant a sant, deixarà de menjar carn.
Judes, avui, trairà per joies.
Al cel, a quina hora criden per a llevar-se?
Jesús tornarà a Jerusalem si pot portar targeta de crèdit.
Déu crearà, però a pams.
Fa goig anar al cel sense embussos.
He trobat dos apòstols que s'havien perdut.
Ja he pagat la matrícula de curset de sant.
El proper dilluns reduiran la penitència un vint per cent.
Satanàs farà un curset de bones maneres.
Han presentat la nova temporada de pecats.
Sant Pere no vol portes obertes,té por que s'escapin.
Aquest mes em toca la caldera del muts.
Al cel, han prohibit circular per l'esquerra.
Déu diu que no coneix la meitat dels sants.
No sé si han entès: anar a missa de vuit.
Aniré a l'infern si treuen el neguit.
Només peco a les rebaixes.
Satanàs està cercant la bateria del món.
He demanat canviar el meu cos per una pedra.
He estat creat sense consentiment.
Jesús confia en el lot de Nadal.
Ja començo a pecar per inèrcia.
He trobat la solució d'anar al cel: No morir-me!
Pregaré fins que em surti foc de les narius.
He d'anar prompte al cel, m'han donat hora.
Un dia d'aquests em posaré a volar.
Necessito trobar la casa de la fe.
Aquesta setmana, les misses del cel no hauran vi.
Va ser: Tocar el cel i despertar!
A partir d'ara, els miracles es vendran en caixes de set.
Per a ser sant, a quantes portes he d'anar?
Necessito dimoni especialista en jocs d'atzar.
No vull saber quants Pares nostres dec.
Déu, sense pàtria, voldria comprar calderes.
Satanàs es pregunta si el mal existeix.
L'onzè manament és morir-se sense pressa.
Anava a ser sant, però no em deixaven pecar.
Déu deixà el temps per a no avorrir-se.
Aniria al cel si deixessin pensar.
A la tercera caldera, trobareu la llibertat.
Ara que sóc pobre, tampoc puc entrar al cel.
Al segon dia de ser al cel, fugí l'esperança.
Hauria estat sant, però el bisbe no era amic meu.
Vés per on, m'ha tocat un dimoni quec!
Ni vull pensar en com em salvaré.
Satanàs es vol apuntar a un curs de ioga.
Satanàs diu que no vol ser el dolent.
Per a fer miracles, caldrà estar empadronat.
Déu respecta el seu vot de silenci.
Déu s'estalvia el pensar.
Jesús no vol ser ric, vol viatjar lleuger.
Si Déu em salva, on em deixarà?
Satanàs m'ha fet saber que he de tenir por.
És impossible anar a l'infern sense fer cua.
Al cel, es viu bé, però es menja poc.
Satanàs vol fer fora a tots els vegetarians.
Per al Judici, anoteu-vos tots els pecats mortals.
He trobat tres sants que m'han demanat el vot.
No m'agrada que, a l'infern, em regirin el sarró.
La Verge ha prohibit fumar a partir del vespre.
Ara, resulta que no sé fer més pecats.
Va ser: Aplegar al cel i encendre's el llum!
A l'infern, està prohibit fer-se vell.
Porto pecats, a l'engròs, per si algú en necessita.
Pensaments educatius (LVIII)
01 Setembre, 2020 07:13
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
De segur que algun se’n sortirà.
He passat pàgina, albiro algun refredat.
He canviat de mètode tres vegades en vint minuts.
Necessiten respirar i pensar d’esma.
He comprat dues bosses de motivació.
Començaré la lliçó abans de l’esclat.
No perden el nord perquè no saben on és.
En un mes, he aconseguit que dubtin o no.
Els alumnes estan més preparats, ara, teclegen més ràpid.
He trobat projectes nous en tots els calaixos.
Creuen que l’esforç no els distreu massa.
No m’escolten, ja saben el camí.
He aconseguit amagar-me en el darrer dubte.
Ja saben llegir, ara, que volin.
No me’ls deixen canviar, hauré d’adaptar-me.
Estic provant de reduir conceptes.
He acordat una revisió d’oïda als alumnes.
Aprenent: sí, però fora de lloc.
Hom confia arribar al dissabte sense massa desequilibri.
Alumnes en pausa: preparen l’ofensiva.
Confonen el llapis amb el punyalet.
Avui, treballaven força, estaven conspirant.
Hem començat, ja veure’m on s’atura.
El soroll del timbre de sortida és més alegroi.
He aconseguit alumnes que sublimen.
Dubto que es cansin de somiar.
Estan aprenent a suar en fred.
Estàvem treballant un dubte i n’han vingut dos més.
Provaré que escoltin tocant el tambor.
Dues ratlles més i esbarjo.
Necessito un savi per a encetar un llibre.
Aprenen tant que entren, sovint, a la casa de l’oblit.
Mai dubto de la meva feblesa, però procuro amagar-la.
He demanat alumnes bons i no m’han pogut servir.
Un dia d’aquests, igual em desperten.
Vull saber si, al cel, trobaré pissarres.
L’hora de sortir és bona, per això es fa esperar.
De moment, ja saben que un punt no és un monòleg.
Amb dos cursos més, ja faran el primer bull.
Ésser savi és pertànyer al regne vegetal.
He hagut d’ampliar la caixa dels dubtes.
No sé si guanyaran, però em porten avantatja.
He fet un control del descontrol.
Han començat a llegir i a perdre’s.
Un cop començat el curs no penseu amb els ràpids.
Només haig: savis o distrets.
Assumeixo un bon percentatge d’odi.
He passat de ser cabdill a cabdell.
No necessiten deures, ja volen sols.
Sempre haig una solució endins del calaix.
Demà, al matí, tornaré a ser prescindible.
Em dol pensar enmig del desert.
No demano res més que ser un guia guerxo.
Estic lluitant per la capacitat de seducció.
No sé si aprenen, però han ordinador.
Espero bon temps per millorar resultats.
Els alumnes han de ser flors hivernals.
Entre pomes i peres, anem sumant.
Surten de l’odi per entrar a la indiferència.
Vulgues que no, algun dia ho entendran.
Poso molta atenció en mantenir distàncies constants.
M’escau millor el paper de llop.
Estic disposat a suportar la relativitat.
He hagut prou dies malfeiners.
Sospito que el seu odi és inconstant.
Una aula pot ser la cova dels ensurts.
A la feina i set poemes més
01 Setembre, 2020 07:11
Publicat per jjroca,
Poemes
A la feina
Massa hores
al carrer,
poques obres
per a fer.
Em llevava
pel matí
i trobava
el meu veí.
A la feina,
no he d’anar
puix sóc poruc.
Sense eina,
el treballar
és molt feixuc.
A dalt de la barca estant
A dalt de la barca estant,
hi ha cançons de rem i vela,
ones grans quan esbufega
aquest vent valent, gegant.
En el port, poques gavines
van i vénen tot volant,
n’hi ha de totes les mides,
com demanen el menjar.
A taverna, poques presses,
històries de creure mai,
banyades amb vi i rom.
Les perdudes intencions,
van lliurant-se a l’esglai,
navegant entre promeses.
El treballar magnifica
A la sínia, l’aigua canta
mentre el ruc va plorant,
l’aigua fresca va avançant,
tota l’horta s’engalana.
Les cebes i tomateres
van despertant del gran son,
els alls tendres ja no hi són
van marxar amb les pebroteres.
El pagès està cansat,
massa amos, sense sou,
van escurçant la collita.
El treballar magnifica,
però l’angúnia no es mou
d’aquest deure tan pesat.
Somiar despert
Segueixo dient,
estimada meva,
com la lluita pesa
i es va perdent.
Serem els humans
éssers malaltissos
vivint entre pisos
i el cel adorant.
Guanyant a l’infern
en noble partida
farcida de planys.
Seran massa anys
per trobar una vida
on somiar despert.
És el gran rellotge
És el gran rellotge
qui va posant hores
en cambres i golfes,
captiu i ferotge.
Rodolen les busques,
per un petit plat,
cercant pampallugues
enmig del combat.
I passen la una,
les dues i tres
fins trobar el migdia.
Llarga melodia
per arribar a l’encert
mentre es perd qui dubta.
L’ocasió
Pensaria
en l’ocasió
de saber-me
innocent,
em plauria
ser minyó
i no perdre
en cap moment.
Però és curta
l’alegria
i un recerca
el compliment
per a aprendre
sense pressa.
Un salt a la lluna
És quan poso el cos
assegut a l’ombra
quan pensar em sobra
i he trobat el lloc.
Les grans ambicions
com passen de pressa
i ve la fermesa
a ocupar els seus llocs.
Ni cerco a l’amic
ni veig la natura
com déu benestant.
Serà important
fer un salt a la lluna
per saber que escric.
Un xic de condol
És mon cos traïdor
qui em porta a la guerra,
pel matí, s’esguerra
per saber on sóc.
Així, avancem
per terres profanes
cercant nova llum.
Com sóc tan feiner,
vaig perdent les ganes
camí de ponent.
Quan em porti el dia,
novament, el sol,
vull saber com tria
un xic de condol.
Epitafis (LVIII)
01 Setembre, 2020 07:09
Publicat per jjroca,
Epitafis
Si em desnonen, m'enduré els ossos.
Si vols perdre pes, entra!
He aconseguit deixar de pagar.
Si ve el d'hisenda, no hi sóc.
Vull més corda al rellotge, si us plau.
He vingut a fer un estudi.
Per fi, he trobat un apartament a bon preu.
Avui, em sento tou.
Mai recordo l'adreça.
Fa dies que no hi ha festa.
Vulgues que no, vas perdent.
Estic recollit.
No fer res tampoc és bo.
Estic poc il·lusionat.
No acabo d'anar-me'n.
Perdoneu les molèsties.
Estic en un altre món.
De fet, no he anat a votar.
Has poca memòria.
No estic per a lluir.
Recomano sermons curts.
No ho faré més.
Encara, em deu esperar.
Ahir, vaig fer tard.
Estic esperant!
Ja vindràs, ja.
Tampoc cal que arribis d'hora.
Encara, no m'he decidit.
T'he reservat una plaça.
Em sento com a buit.
Algun dia hauré gana!
No suporto els xafarders.
Si penso, em deprimeixo.
Si fa vent, no surto.
M'ho prendré amb paciència.
Toca el dos, ara que pots!
T'espero, no tinc pressa.
Ja sé on vius.
Espero haver dies millors.
Ahir, em van enganyar.
Demà, m'agafaré festa.
Odio el servei de manteniment.
Un dia d'aquests, igual plou.
Si he de tornar, doneu-me temps.
Si no hi ha paella, no em crideu.
La veïna em fa por.
Sóc aquí per ben manat.
Porteu-vos bé, no us penarà.
M'han sobrat punts del carnet.
Diuen que em noten com a fred.
He oblidat on anava.
Desconnecteu el mòbil, si us plau.
Quan vaig arribar feia més bona cara.
Caront està disposat a pujar el preu.
Necessito unes sandàlies noves.
Vull saber l'horari del menjador.
No puc eixir fins que arribi la paga.
Només respondré per correu.
Cerco cavall blanc per a negoci dubtós.
Han apujat el gas, ja us ho fareu.
He patit una crisi de son.
Ara, resulta que no vaig a la moda.
El veïnat m'ha prohibit cantar.
No em fa il·lusió veure un gos.
Estic trist, sospito que em van enganyar.
A primera hora, hi ha una mica d'enrenou.
Pensaments festius (LVIII)
01 Setembre, 2020 07:06
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Si la gallina és estúpida, qui és la mare dels ous.
El sol és l'únic amic que no hauria de deixar-me.
La pluja em visita i jo m'amago.
Només viuré si em moc pels voltants dels trenta-set graus.
Escolto el cos cansat i li faig saber que prego per ell.
A l'església, només busco un Déu per compartir.
Com tinc poques respostes, formulo poques preguntes.
No sé el que feu, però procureu no amoïnar-me.
Sempre trobareu un venedor amb intenció de donar-vos guanys.
Com puc anar al cel, si estic tan necessitat.
Conec el dimoni perquè sempre em diu que el guanyo.
Quan Déu creà l'home, ni ho sabia que estava fent.
Tot i sent gran l'univers, queden pocs espais on no es pagui.
Mireu si és savi l'arbre que procura no anar enlloc.
Mai un savi s'il·lumina a la llum de cap sol.
El camí de la vida té massa fosca per poder gaudir.
El pensament fa camí però no té lloc on guarir-se.
Només saben que sóc allí, mai per quin motiu.
Sentir ploure és emprar pensament d'estalagmita.
La vida ensenya que és millor volar a poca alçada.
És difícil deixar enrere el cos que et suporta.
Treballo perquè els altres necessiten el meu lloc.
No tinc més que un cos i tot i així m'entrebanco.
Els homes estem al món perquè no sigui perfecte.
El millor de la sogra és la seva filla.
Per molt ximpleta que sigui una roda avança millor que jo.
Mai he sentit parlar del cel de les formigues.
En el fum de la cigarreta, s'escampen els desitjos.
Fumar i beure és evitar la claror de la vida.
Un món perfecte va ser la primera idea del Creador.
Tinc un cos senyor i un esperit esclau.
De fet, el món em porta de viatge sense pagar.
El que més els preocupa als rics és que els confonguin amb els pobres.
Al pobre, només li queda la dignitat de no sortir volant.
Salveu-me, Déu meu, dels qui em volen salvar.
El pitjor del ric és el poc espai que ocupa el seu cos.
Els diners són aus migratòries que viatgen per la fosca.
Els lladres intenten recuperar els diners que haurien de ser seus.
Tip de menjar i veure és l'hora de volar.
El més trist de la televisió és el sofriment de l'altra banda.
Parlo amb els altres quan amb mi no tinc conversa.
Qui no creix cada dia, deixa anar un tros de vida.
Poseu famosos al meu costat i tindré el camí lliure.
Déu és qui ho dóna tot per rebre massa poc.
El millor de ser home és que tens les dones de cara.