Poemes curts (LIX)
14 Setembre, 2020 15:48
Publicat per jjroca,
Poemes curts
En el reialme
dels infidels,
venen arrels
a més de quatre,
mai donen res.
Per aprendre
a comptar,
cal trobar
un bon mestre,
que ho tingui clar.
Quan tornaran,
alegres primaveres
a posar freses
de bon menjar?
No sé què esperen.
Quan la son
em ve a buscar,
mai som tots
per fer bondat.
És el que hi ha.
Quan remunta
el noble sol,
que m'apunti
on serem tots
mancats de vici.
Al de dalt de la muntanya,
viu un pastor,
quan la cabra es desmarxa,
diu que no hi és tot,
és un cas de mala fama.
En el darrer solc,
quan ja estic cansat,
com parlo a desgrat
del que més em dol,
és un solc amarg.
Si la pluja és fina
i el vent consistent,
com en sóc conscient
de l'amarga vida
d'un vell penitent.
I llavors, quan ve
el so de l'oblit,
cerco l'esperit
per si li convé
pensar el que li dic.
Una blanca vela
prop la riba estant
diu que sóc ben gran
i que, força brega,
amistança i cal.
Em plauria el sol
el mes de gener,
però no pot ser,
ha de ser quan vol,
és massa valent.
No ploraré mals d'amor
perquè el cor no m'ho demana,
va passar fa una setmana
quan regnava la calor,
em va deixar sense gana.
Com es cansaran
les velles penyores
de fer mitja part
esperant més hores
on poder fruitar.
En l'angúnia
del gran llit,
és on trobo, arraulit,
qui ve i qui torna,
sense somiar ni delir.
No demano més
que hores feixugues
puix les menys porugues
no han de venir més,
tenen massa arrugues.
Petitó com sóc
és l'hivern qui em crida,
ho fa sense mida,
sense trobar el sord
qui de tot s'oblida.
Quan la plaça plora,
tot demanant llum,
cerca l'aixopluc
d'un temps que l'ignora,
és un temps feixuc.
Quan el mariner
surt de la taverna
sempre hi ha qui perd,
es veu que l'empresa
sempre està per fer.
Sento l'aureola
com em va cercant,
vaig fugint d'escola
per a no ser sant,
és treball que sobra.
En el regne
de l'oblit,
tinc per feble
el nou amic,
és maldestre.