Epigrames (LIX)

14 Setembre, 2020 15:43
Publicat per jjroca, Epigrames


Aniré a caçar:
mosques i elefants,
de mosques: mil n'hi ha,
d'elefants: no tants.


Tinc la núvia rica,
dolça, benestant,
els dilluns em crida,
m'estima els dimarts.


Per a fer de mestre,
no cal espardenya,
ni estufa ni llana
ni patir del fetge.


Un dia cantava
en ser al jardí,
em trobà una fada,
em tornà mesquí.


A la capsa
dels diners,
cercant or,
trobo papers.


He demanat a Satan:
passar l'hivern a l'infern,
però diu que he de pagar
una quota cada mes.


Em plau saber,
dolça melangia,
que el llum del dia 
ni costa diners.


Quatre cases
i una font,
amb mancances,
roda el món.


He trobat, Jesús,
cercant una creu,
no li agrada el preu,
la mira i fuig.


Vull endevinar
on rau l'alegria,
l'albiro si crida,
no se'n sap estar.


El cavall de la fortuna
no té genet,
era petitet
amb la pell ben bruna.


Massa hores
sense nit,
fan glatir,
es tornen boges.


Com m'agrada
anar a ballar
per trobar
qui riu encara.


Sabràs, bon pastor,
que l'ovella és magra,
necessita palla
i alfals del bo.


Al corriol
dels saberuts,
els miols
semblen remucs.


I cap al tard,
quan vénen els fantasmes,
trec el vi, poso les cartes
i encetem les ganes de jugar.


El meu deler
no es cansa de saviesa,
és signe de feblesa
i pensar matusser.


Caurà la dot
en mans de camperols,
ben abastits de cols,
tot esperant tresor.


Tinc per veïns:
dos espantalls mediocres
qui parlen a les fosques
del regne de l'oblit.


En mon paller,
dormen dues germanes,
velles sargantanes
cansades de l'hivern.


M'han pres la parla,
el llapis de les mans,
són els germans,
els savis de l'arada.


Ni pany ni clau
ni menges a les golfes,
dormint enmig les fosques,
glatint del meu catau.


Potser vindran
les hores més ferrenyes,
saltant enmig les feres,
de tard a tard, pregant.
 
La dolça terra
com s'omplirà de sots,
rancúnies i dolors
prenyats amb incertesa.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















A quin mes es celebra nadal: