Pensaments divins (LXVI)
01 Gener, 2021 07:03
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Gairebé he perdut la virtut de pecar.
El que més m’agrada de l’infern és l’esbarjo.
Tomàs no creu que hagi cervesa sense alcohol.
Satanàs vol pujar l’impost dels ciris.
Judes ha perdut la confiança amb els amics.
Necessito un dimoni que tempti sense ofendre.
Déu vol revisar l’argumentari de la creació.
La Verge promocionarà cursets de pastisseria.
Sant Josep ha anat a la fira d’ases per si de cas.
Déu porta mil·lennis provant de no pensar.
A partir de demà, descomptes amb la penitència.
Es fa saber als justos que han de renovar el carnet.
Aquest any no vull ser sant, no m'agraden les aureoles.
Judes peca sovint, però ho fa amb gràcia.
Per a confessar-se, a l’infern, cal respectar la cua.
Déu no juga perquè sempre guanya.
Satanàs ha proposar a Déu: Fer bullir l’aigua a seixanta graus centígrads.
Sant Pere supervisa el menú quan hi ha peix.
Satanàs no suporta els dies de fred.
No voldria pecar més, però les caixes petites són de cinc.
Els dies de festa al cel, només hi ha missa de set.
La Verge vol renovar la cristalleria.
Jesús tornarà a la terra si l’acompanya un equip d’assistència.
Déu vol que els rucs aprenguin l’alfabet complet.
Potser Déu és mort, però no hem trobat el sepulcre.
El llit de Déu ha d’ocupar quatre galàxies.
La Verge vol pressupost per a la nova temporada de túniques.
Li he proposat a Satanàs un pacte a l’altra vida.
Jesús, abans de tornar, vol parlar amb els evangelistes.
Si entres al cel, abans del migdia, pots participar al sorteig.
L’equip de l’infern guanya per les garrames.
Per pujar al segon cel, feu servir les escales mecàniques.
Satanàs fa vaga, hi ha un dimoni per cada cinc déus.
Déu obligarà a respondre un qüestionari a tots els nouvinguts.
Quan Déu creà el món, oblidà posar fronteres.
No puc anar al cel, estic pensant.
Déu deixà a Satanàs el regne del dubte.
En el cel, resta prohibit avorrir-se.
El millor de l’infern és que pots blasfemar.
Déu suporta com pot els dies de festa.
El dimoni i jo hem fet les paus.
Déu m’ha convidat a no dir res.
Satanàs dubta que Déu sigui al cel.
Sant Pere ha demanat un substitut per a la quaresma.
Mai encerto quants sants es faran per mes.
Estava a punt de fer un miracle quan van tocar retreta.
La setmana vinent, hi ha desfilada de noves aureoles.
A l’hivern, em poso a la caldera de cocció ràpida.
Estic estudiant per a déu, he suspès cinc crèdits.
Satanàs ha demanat fer un altre paper.
Seria déu si em traguessin feina.
El Déu Pare necessita ben poc.
Tres miracles més i avanço una fila.
Les portes de l’infern romandran tancades per la vaga.
Jesús estrenarà dues paraules més.
Satanàs no pot acabar la col·lecció de pecats.
Li he demanat a Déu un altre cos menys poruc.
Ha d’haver un altre infern amb menys enveges.
Satanàs ha desestimat cinc pecadors pobres.
Déu ja està tip de fer-se el distret.
Acostumo a pecar al vespre perquè es relaxa el control.
Jesús vol renovar un seguit d’itineraris.
Em volen traure de l’infern per negar-me a malpensar.
He parlat amb Déu i quasi no he entès res.
Si, avui, no peco, hauré descomptes.
Procuraré endreçar els àtoms per si he de ressuscitar.
Pensaments educatius (LXVI)
01 Gener, 2021 07:00
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Canvio tres conceptes per un entrepà.
Sempre procuro haver bons missatgers.
La lliçó va durar uns trenta-cinc segons.
Estic pendent de què puguin callar.
He encarregat quinze dubtes per a la setmana.
De moment, haig son a les orelles.
Benvinguts al país dels cansats.
M’he passat la tarda recollint dubtes.
He resol un dubte i nou aclariments.
Dubto que els pares aprenguin tant com els fills.
El dolent d’ensenyar és que et roben les ales sovint.
Com sóc positiu, vaig posar les notes el primer dia.
Saben tant que només cerquen les errades.
Només estic pendent dels llops.
Aprenen molt, però, gairebé, ni es nota.
Porto una mitjana de set savis per classe.
He comprat un altre armari per a desar els problemes.
He conegut la mare, li he donat el condol.
De moment, ja saben contestar malament.
Els he deixat la tercera línia per a la propera setmana.
Aprenien tant, dubtava que entenguessin res.
Haig alumnes i algun infiltrat.
Els ensenyo que els diners no pensen.
De tant en tant, és millor tornar a començar.
Prefereixen dubtar dels meus dubtes.
Entre tots, em saben guanyar.
És preferible dividir que restar.
He de mantenir la direcció oposada.
Per anar al cel, cal resistir mil batalles.
Procureu lluitar sense espasa.
De moment, ja saben pensar malament.
Fer goig oblidar perquè són aquí.
Necessito barca per a viatjar per la mar de dubtes.
Si aprenen prompte, vendrem els llibres.
Continuem amb l’adaptació.
Si els dono tres conceptes, fan un aiguabarreig.
De vegades, ni estic ni sóc.
Cada trimestre, encetem converses d’aproximació.
Escriuen, ara, fan servir la llibreta.
Igual ja saben anar sense mi.
Prefereixo les respostes després de les preguntes.
Espero no trobar-me un cap ple.
Ara, ja els renyo per inèrcia.
Prefereixen aprendre sense mesura.
Estan aprenent a penedir-se.
He aconseguit que no m’escolti ningú.
Suposo que saben on van.
Els he d’ensenyar enmig del desequilibri.
No sé si cobro per venir o per arribar.
Estem treballant l’equilibri d’espais.
Viatgem del caos al miracle.
Parlem prou, però no ens entenem.
Vaig aprendre camins sense llums.
Passo del demanar al no creure.
Tenen llums, però els guanya el no fer.
Necessito alumnes bons repetits.
Hi ha massa portes que van a l’incert.
De segur que, algun dia, ja ho sabran.
Avui, començarem a llegir respirant.
Demanaria diners per programar els dubtes.
La meitat de les orelles són intermitents.
He llançat una idea, però no ha trobat cap.
Amb trenta ciris, els donaré prou llum.
No vull ni saber qui l’encertarà.
Hi ha massa jutges per a un sol concepte.
Em meravella que proven d’avançar.
He comprat sis coves de voluntat.
Fou un trapella i set poemes més
01 Gener, 2021 06:56
Publicat per jjroca,
Poemes
Fou un trapella
Era un pobre escanyolit
cansat de provar aventures,
menjador de floritures
i rondaller per la nit.
Poc de vi i massa taverna,
manta cartes per jugar,
sempre oblida el treballar
quan nostramo va i el cerca.
De més jove, traginer,
rondaller de mil finestres
i cantant sense orella.
En ser gran, fou un trapella
i, viatjant entre malifetes,
va finir fent de discret.
En el nostre cap
Les hores feixugues,
el passat gloriós
troben a l’espòs
fent les pampallugues.
En el nostre cap
voldríem esquelles,
dolces, grans i belles,
per anar endavant.
Però manca fe
i sobra feblesa
per poder guanyar.
Deixeu-me esbrinar
on és la deessa
qui bé ens entreté.
En el racó dolç
Com m’agradaria,
si un déu volgués,
prendre l’interès,
joiós, cada dia.
El poder somiar
no haurà ni preu,
sóc un pobre ateu
qui, sovint, oblida.
En el racó dolç,
enfora del temps,
fa de bon estar.
Hauré de callar
si s’apropa el fred
enfadat amb molts.
La més bella mossa
Doneu-me la col
per passar la nit,
vull ésser eixerit
i gaudir del sol.
Veure el jovent
empassar-se el món,
trobant les raons
en ser al descobert.
La més dolça mossa
no n’està per mi
ni tan sols em mira.
Ara, una cadira
sua quan me’n ric
i, ben sovint, plora.
Passa el riu
Una mossa diu,
al corriol del mas,
que, si no fa cas,
és quan passa el riu.
Les aigües deleren
i fan saltirons,
en massa racons
trobo les tenebres.
La mossa demana:
haver nuvi nou
i ben eixerit.
He trobat neguit
vora del vell pou
qui sovint em parla.
Són les passes del gegant
Són les passes del gegant
les que recorren la plana,
van a lloms de la desgana,
assumeixen entrebancs.
En el lleure són primers,
els segons, en seure a taula,
el sopar aplega a l’alba,
mengen bou i algun corder.
A l’hora de treballar
no troben eina al seu gust
ni hora per encetar.
Com planen en ser a l’ensurt
de saber-se acomiadar
de la saviesa del llum.
Ve la pluja
Ve la pluja, plora el bosc
mentre les fulles davallen,
s’han pintat de color groc
tot pensant en allitar-se.
Quan, de sobte, arriba el vent,
les troba ben ajagudes,
diria que tristes, mudes
i somiant haver poder.
La tardor no porta pressa,
va vestint, de nou, el pla
i el cap de la muntanya.
Descansa, de nou, l’aranya,
en un cel potser llunyà,
esperant la primavera.
En el record
En el record, on tot em meravella,
oblido, prompte, els deures del passat,
algú dirà que estic esmicolat
anant a peu per a fer tombarella.
Un déu prenyat de penses i misteri
em duu un seguit de bones intencions,
en fer-se nit, els gats seran lleons,
hauran perdut els miols i l’encanteri.
Com vaig avall de l’ordre i la saviesa
per a trobar-me, vençut, en un reclau
on m’han deixat empreses ventureres.
M’agrada el lleure, les hores mentideres,
les qui em porten, sense pany ni clau,
a retrobar-me, eixut, a la drecera.
Epitafis (LXVI)
01 Gener, 2021 06:49
Publicat per jjroca,
Epitafis
Potser em podré deslliurar d’un parell de necessitats.
Avui, he despertat tard, m’hauré d’afanyar.
Un cop al mes, passo de tot.
La setmana vinent igual me’n surto.
Potser, avui, tardaré en sortir.
Si vols demanar, posa’t còmode.
Necessito eixir a mirar taüts.
Ha arribat un veí nou, sortiré a saludar-lo.
Aquest matí, m’he quedat sense vitamines.
Fa dies que hi sóc i no he rebut ofertes.
Gairebé ni estic refredat.
Podríem dir que estic fora de joc.
De fet, he perdut la il·lusió.
Parla, que porto pressa.
Eviteu deixar res al davant del nínxol.
Ahir, vaig perdre molt temps.
Si encertes el número, et deixo entrar.
Ja fa una bona estona que t’espero.
He decidit canviar el pany del nínxol.
He fet inventari dels ossos que em queden sencers.
Estic assolint que m’he de moure menys.
Suporto bé que no em contestin.
Hauré d’admetre que he mort.
He decidit no parlar amb els vius.
Faré el paper de mort un altre mes.
Continuo de mort per indolència.
He decidit canviar-me el nom.
He aconseguit un altre nas per si de cas.
Demà, vull sortir a prendre cafè.
Només us comento que estic decebut.
He aconseguit el mínim esforç.
No confio massa en el futur proper.
Ahir, vaig passar pàgina.
De vegades, dubto de la meva força.
Necessito un taüt amb rodes.
A partir d’ara, sortirem per torns.
Estic aprenent a fer un puzle.
Eixiria a la nit, però tinc por.
Em faria il·lusió sentir un soroll.
En un tres i no res, estic a punt.
Avui, és dia de portes tancades.
Encara no sé a què he vingut.
De segur que hi ha un llum.
Algú em pot regalar temps.
Alguna vegada tinc ensurts.
No oblideu que sóc aquí.
Avui, he decidit fer jornada de reflexió.
Si porteu flors, entreu-ne un manoll.
A la tarda, acostumo a passar comptes.
Si torneu demà, us posaré al dia.
T’aconsello que portis el certificat de defunció.
Vaig estar a punt de tornar-me enrere.
Darrerament haig problemes d’identitat.
Dubto que ens tornem a veure.
Ja porto una setmana sense pensar.
Normalment, mai sé què dir.
Si vols, quedem per a demà.
Dos anys més i perdré l’esperança.
Estic trist, he recuperat l’oïda.
Porto temps plorant sense llàgrimes.
Fa temps que menjo en fred.
He anat a cercar un estimulant.
Sóc aquí per a obeir el jutge.
Només obro per a ventilar.
Necessito un psicòleg.
Només he vingut a passar la nit.
Pensaments festius (LXVI)
01 Gener, 2021 06:42
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
El dolent dels metges és que solen envellir.
Els déus van crear els miralls perquè tenien massa cua de fidels.
Li he prohibit a Jesús que em torni més atractiu.
M'agrada tant que l'enganyo.
El pitjor de ser ruc és si s'acostumen a donar-te palla.
Només em preocupen les idees que no fugen.
He tingut dies bons però no me'ls han deixat guardar.
És tan fosc el camí que la llum ens torba.
El plaer de viure dura fins la mort.
El cos estima la pena, el dolor i l'esforç.
Els meus diners porten la maledicció per als altres.
Mai he aconseguit res més que tenir suficient por.
La vida és un món petit que cerca l'equilibri.
La felicitat sempre viu en cambres massa petites.
Si perdo et passaré els meus dimonis.
La victòria és la més dolça de les solituds.
És un home tan ric que ja no és ni home.
El millor tresor només el veuràs tu.
Fer-se vell és anar posant tanques.
Els vells volen companyia i jo els entenc.
Té tanta feina Déu que el dimoni l'ha d'ajudar sovint.
Un lladre m'ensenya a no confiar en els diners.
Ser home és un mal ofici.
Si la natura em mata, per què em voleu salvar?
Home feliç, dimoni a l' atur.
Un dia li preguntaré a l'amo perquè sempre mana ell.
Si de la vida traíeu la feina, queda el sentir-se buit.
Tinc el temps de la foscor i no me'l pren ningú.
Deixeu-me treballar, després ja m'enganyareu.
He perdut tantes batalles que ni ho celebro.
Em perdo tan sovint que ni sé on sóc.
Un dia vaig guanyar i encara me'n recordo.
Busquem al llibre el lloc on vàrem gaudir.
El cotxe és car perquè la llibertat fa de bon vendre.
Ensenyar és tan seriós que quasi fa riure.
Mentre seré viu podràs veure per on vaig.
Si Déu volgués homes intel·ligents no fabricaria aquests cervells.
Tot i sent pare, resulta difícil deixar de ser fill.
Anem al ball perquè és bo caminar i gronxar-se.
A l'estiu, deixem entrar el carrer a casa.
El més senzill de ser pobre és passar comptes.
L'amo m'estima tant que no vol convertir-me en un home ric.
L'home feliç sempre du el nas a la mateixa alçada.
Per què les dones es preocupen tant, si els homes igual ens estimem?
És tan ric que no ha de saludar ningú.
Poemes curts (LXVI)
01 Gener, 2021 06:41
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Quan el vent de dalt
parla amb la campana,
sento la proclama
d'aquest foc pairal,
com enyoro casa.
Tardes sense ombra,
aplega l'agost,
parla d'un congost
on ni l'aigua plora
quan es va fent fosc.
Sempre, cal morir
quan la vida passa,
delera, es cansa
i no vol glatir,
benvinguda Parca.
En el si de la follia,
he bastit el meu castell,
no té regne ni poncell
ni demana l'alegria,
és com és.
Veniu-me a buscar
en terres altives,
sóc perdonavides,
no me'n puc estar,
bastit d'enganyifes.
Amb ben poca sort
i un amor barroer,
com m'agrada ser:
captaire del tot,
menjar m'està bé.
Com he demanat,
al meu déu proper,
pensar d'amagat,
somiar altres temps,
avui, m'ha deixat.
En ser a l'estiu,
m'agraden les nits
plenes d'esperits
qui cerquen caliu
i ser bons amics.
Tot per emplenar
a les hores baixes,
estem de rebaixes,
per tal de fruitar,
massa són estranyes.
Massa son
pel dematí
ve quan plou
i em torno gris,
sóc així.
A les tardes llargues,
minses d'enrenou,
és quan diu el bou
que estima les vaques,
no sé si està tot.
Per demà,
no vull amics
que els més rics
volen viatjar
per gaudir.
He cantat
les cent cançons
he trobat
perduts els sons
de comiat.
Sense ganes
de menjar,
he aturat
per descansar,
m'he passat.
Hauré de cercar
en el si de l'infern
dies per a l'hivern
per si he de lluitar
amb grans infidels.
Quan el sol crema
i l'ombra arrauleix,
cerco la figuera
que somia quan creix,
és tan venturera.
Amb misses i processó,
la pluja arriba
suposo que amb fatiga
i demanant el perdó,
dèries de la vida.
Quan sóc amatent
de bones paraules,
em porten les baules
a un futur incert,
em planyo debades.
Per a ser bon bevedor
de garnatxa i de cervesa
cal aprendre sense pressa
i agafar ben prompte el son,
per als altres queda la resta.
Si un déu poruc
demana amnistia
que ho pensi de dia
mentre dormi begut,
m'agrada fer via.
Epigrames (LXVI)
01 Gener, 2021 06:33
Publicat per jjroca,
Epigrames
Les passes lleugeres,
el mirar indecís,
no hi ha compromís
ni es demanen presses.
Quatre minyones
anant a la font,
els amos no hi són,
del ballar, ni gosen.
Quan Maria plora
no me'n ser avenir,
mai es queixa sola
i menys per la nit.
Massa portes,
sense llei,
s'obren totes
quan ve el rei.
La barca parlava
amb el mariner,
li cridà primer,
després, l'honorava.
Una sínia,
sense cant,
va plorant
sense cap mida.
Em comenta el mossèn:
El pecat és tafaner,
vol somriure, menjar bé
i atipar-se de no res.
Quan la lluna troba
el miol del gat,
pensa que és pesat
fer tant de marona.
Les tardes d'hivern
les trobo tan minses
que, agafant-ho amb pinces,
la meitat es perd.
Quan l'amor se'n va
resta la follia,
vella companyia
qui no vol marxar.
Quan la casa parla
les nits de l'estiu,
sento aire festiu,
però clou i passa.
Manta hores
de la nit,
com m'han dit
que ploren totes.
Quan el teu amor
esdevé quimera,
la flama es planteja:
lliurar-se i fer el sord.
Sento xisclar
noves orenetes,
atrafegadetes
en criar altre cop.
Sentiré al decurs
de la primavera:
nou cantar dels rius,
florir de la userda.
Com posar-li
cascavell
si és tan bell
i viu al barri.
Per haver
tants mals d'amor
cal saber:
on deixar el cor.
En un prat
sense roselles,
plora el blat
pregant per elles.
En sentir com cau
la pluja primera,
va a cercar un cau
per si no té espera.
Com plora el riu
quan esdevé Parca,
vol comprar la barca,
no en té ni cinc.
Mira com em plau
mirar-te una estona,
el cor s'enamora
i cerca un palau.
Si l'amor primer,
m'anés a trobar,
voldria volar
tot un any o més.
Amb quaranta
venedors
qui s'espanta
en haver de tot.
Amb vint frares,
hi ha processó,
déu-n'hi-do
de tantes passes.
Decideixen volar i set poemes més
19 Desembre, 2020 17:59
Publicat per jjroca,
Poemes
Decideixen volar
I les fulles, en aquestes,
com decideixen volar,
a l’arbre volen deixar
sense ombres manifestes.
Com va decandint el verd
i aquella noble feinada,
cerquen catifa daurada
i ningú sabrà què perd.
És la tardor encisera
la qui va trucant la porta
i s’endinsa a la casa.
Demano la llar preada
per si algun déu m’escolta
i aplega per la drecera.
Quan aplega el sol
A la mar, hi havia
una barca vella,
dessota una estrella,
joiosa, vivia.
Però un mariner,
un dia, s’ofèn
i llavors pretén
ser bon mentider.
La barca l’escolta
i es posa a plorar
en ple desconsol.
Quan aplega el sol,
com deixa anar
un xic de revolta.
Jugant amb el fred
Amb un nou jersei
i somriure ample,
avanço com quatre,
dormo a l’herbei.
Diríem que sóc,
de mena, sorrut,
miserable i mut,
massa trafegot.
En un ja no ser,
camino dempeus
cap a altra banda.
No lluny de la casa
trobo les mil neus
jugant amb el fred.
Com voldria set vides
Haig ganes de lliurar,
estimada tardor,
un plat diví al senyor
per si li escau menjar.
Anirem desplaents
per guanyar el sacrifici,
com demano l’ofici
de fugir de la gent.
Acomiado les fulles,
al de dalt del terrat,
empaitant les formigues.
Com voldria set vides
per a ser com un gat
conversant amb erugues.
Entre vents i rondalles
Entre vents i rondalles,
tot tragina, tot es mou,
cal escoltar l’enrenou
dels minyons voltats de mares.
Benvolguda la contalla
qui traspassa els carrers
entre penses i volers,
amb menys garrofa que palla.
En el port, no hi ha tempesta
ni mariners enfeinats
en endreçar mar i barca.
Un dimoni fa l’estada
entre pobres dissortats
per eixir de la desfeta.
Amb quatre arbres
Em plau somiar
en terres isolades
sense carrers ni cases,
la mar un xic enllà.
Amb quatre arbres,
hauré de fer mon ombra,
la força prou em sobra
i avanço entre paratges.
Un pont, un rierol,
un ramat amb pastor
dibuixen la contrada.
Deixeu-me altra vegada
empaitant la minsa sort
per a bastir el meu dol.
Paraules vénen
Paraules vénen
cercant mon esperit,
algú m’havia dit
com s’entretenen.
Paraules van
entre alturons i núvols
viatjant dintre catúfols
sense voler el mullar.
És el pensar
qui calla i s’abraona
tot i observant.
Com sóc distant,
la joia m’esperona
de tard a tard.
El carrerons de la vila
He pensat que, per a saber,
necessito tarda plana,
un heroi dintre la casa
que sigui manifasser.
Per volar, poseu-me terra
tota dolça i complaent
i, per sentir-me valent,
canvieu-me pedra per sorra.
Una mar sempre amanida
a calmar-se i fruitar
un cop li aplegui el llum.
És un somni ben profund
qui em convida a visitar
els carrerons de la vila.
Pensaments divins (LXV)
12 Desembre, 2020 06:48
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Quan Déu m’allunyi del món, qui pagarà el transport?
Es veu que tinc una ànima que no s’atreveix a volar.
M’he equivocat i he tornat la vista a un mut.
Satanàs ha vingut d’hora, hem de passar comptes.
El bo del cel és que ajornen les factures.
Es fa saber que, a l’infern, només fan foc els dilluns.
Amb temperatures baixes, només funcionen un terç de les calderes.
Els divendres fan seminaris per recuperar la fe.
He hagut de comprar més vi per a poder-me salvar.
Aniré al cel quan els veïns facin vacances.
La pregunta és: Al cel, qui fabrica la mel?
Sant Pere, aquesta setmana, ha visitat tres deus.
Fins ara, havia confiat amb els profetes.
A partir d’ara, confessions per facebook.
Va ser: entrar al cel i refredar-me.
Li dec tres pecats a Satanàs per a pujar un esglaó.
Els dilluns acostumo a pecar menys.
Satanàs promocionarà les pluges àcides.
Es fa saber que, al cel, hi ha demanda de pagesos.
Satanàs ha entrat en una crisi d’identitat.
Déu no pensa posar rellotges a la sala del tro.
He proposat a Satanàs fer un infern de portes obertes.
Seré dimoni temptador si lliuro els caps de setmana.
Si he de morir en diumenge, vull pròrroga.
M’he apuntat al llistat de salvadors.
Necessito que sant Pere em faci costat a la barca.
Déu necessita el benefici del dubte.
Podria ser àngel, però no em prova volar.
He hagut de rescindir l’assegurança de vida.
No vull anar al cel per a perdre diners.
A la vora del gran foc, el dimoni parla poc.
Déu va posar el dolor per a facilitar els nostres límits.
El primer càstig diví va ser el dubte.
La Verge enyora el temps de Natzaret.
Satanàs promocionarà un concurs de noves idees per a pecar.
Jesús considera que el paper de Judes ha millorat.
Sant Pere ha demanat a Jesús que posi més classes de peixos.
He demanat una parcel·la del paradís.
Quants dels meus àtoms estan disposats a anar al cel?
Satanàs nominarà el pecador del mes.
Sant Pere vol que entrin al cel només els vacunats.
He hagut d’acceptar un dimoni d’ofici.
La Verge no atendrà a l’hora de la sesta.
Abans d’entrar a l’infern, he d’endreçar els pecats.
Si faig tres pecats més entraré al sorteig.
Déu participarà en un seminari de relaxació.
Fa falta un Creador per als caps de setmana.
Estic trist, haig massa pecats repetits.
He anat a l’infern a cercar pecats nous.
Si em fan sant, podré viatjar de franc?
No vull anar al cel, em trauran l’àngel guardià.
Falten dimonis més responsables.
Necessitem un altre condemnat que sàpiga jugar a cartes.
He demanat un dimoni que entengui el català.
M’han condemnat a escoltar tres misses diàries.
Sant Joan Baptista només farà horari d’estiu.
No aniré a l’infern, no em deixen entrar el gos.
Al cel, han prohibit pensar més de trenta segons seguits.
Déu encara no ha aconseguit a l’home intel·ligent.
He decidit apuntar-me al cel dels rics.
Déu no entén perquè no mor.
Àngel, sense destí, es dedicarà a unflar globus.
M’ha tocat un dimoni que està sord.
Al cel, el Nadal dura mig any.
Llucifer està preocupat perquè no té pessigolles.
Al cel, el vi mai fa mal.
Pensaments educatius (LXV)
12 Desembre, 2020 06:46
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Mai desafio els alumnes a no fer res.
La classe era petita, però igualment ens gelàvem.
He aconseguit tres alumnes invisibles.
Abans de posar notes, consultaré l’horòscop.
Necessito mestre de suport amb quatre braços.
Encara no sé perquè em deixen entrar.
No aprenen, però llueixen molt.
Els he fet callar, però la classe no em deixava.
Tenien un dubte, però l’han regalat.
Ni vull saber on m’han guanyat.
Podeu xisclar, però amb respecte.
Han encertat dues respostes, cal aturar el món.
De segur que ja ho deuen saber.
Miren, però dubto que s’hagin despertat.
Ja anem, de errada en errada, sense defallir.
Els he proposat fer una redacció i tres ja tremolen.
Amb les be, ja ni m’atreveixo.
Treballem la memòria fins que oblidem.
Els nombres enters només els treballem els dilluns.
Si els fes cas, els divendres ja volaria.
He fet una comprensió escrita de dues síl·labes.
Ja tenen el llibre, de segur que l’operen.
Ja saben que els menjadors no són les golfes.
Els menteixo sovint per si perdo el fil.
He canviat la taula, perquè ja la coneixien.
El llop vol aprendre: Psicologia per a ovelles.
Els he prohibit que contestin sovint.
Estic cercant un ull menys crític.
Era mal alumne, no vaig poder aprendre gaire.
Els posaria problemes, però no me’n sobren.
Podria orientar-los si cerquessin un camí.
Ja saben que dues lletres poden ajuntar-se.
No aprenen massa, però tampoc ploren.
Si en trobo un que faci cas, el proposaré de sant.
M’han prohibit dir cap veritat.
Ens solem entrebancar a la segona paraula.
Els posaria un nou, però està massa alt.
Penseu que sembrar és un treball molt discret.
En cas de dubte, compreu-vos un sarró.
Els més ràpids prop de la porta d’eixida.
Ignoro saber qui m’ha de creure.
La porta de l’enteniment només té un sentit.
Aprenent a llegir, no cal entendre res.
És bon alumne, no vull saber el que pensa.
En tancar el llibre, guaiteu que no se’n vagi cap lletra.
Només han entès: Deixeu de pensar!
Necessito més atenció que permanència.
Viatjant, entre dubtes, és senzill perdre’s.
Els he posat exercicis, tenen problemes de flexibilitat.
En fer-los asseure, me n’adono que falten cadires.
Ho entenen, però dubten si ho sé.
A cada cruïlla, en perdo un parell.
Necessito llums de llarga distància.
Hem encetat el llibre i no sembla nou.
Amb dos mesos més, ja sabran entrar sols.
Els he proposat aprendre a terminis.
He fet sort, tinc tres alumnes de seixanta-sis anys.
Quasi llegeixen sense pensar.
Avui, els he prohibit aprendre res.
Haig bones notes a preus rebaixats.
Ja porten dues pàgines amb massa lletres.
Procureu acabar el llibre abans del mètode.
Sumen bé, però canvien el resultat.
Un príncep no és una capsa de galletes.
Haig pocs alumnes interessats en el camí.
Poso força interès en no ser reconegut.