Pensaments educatius (LXVI)
01 Gener, 2021 07:00
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Canvio tres conceptes per un entrepà.
Sempre procuro haver bons missatgers.
La lliçó va durar uns trenta-cinc segons.
Estic pendent de què puguin callar.
He encarregat quinze dubtes per a la setmana.
De moment, haig son a les orelles.
Benvinguts al país dels cansats.
M’he passat la tarda recollint dubtes.
He resol un dubte i nou aclariments.
Dubto que els pares aprenguin tant com els fills.
El dolent d’ensenyar és que et roben les ales sovint.
Com sóc positiu, vaig posar les notes el primer dia.
Saben tant que només cerquen les errades.
Només estic pendent dels llops.
Aprenen molt, però, gairebé, ni es nota.
Porto una mitjana de set savis per classe.
He comprat un altre armari per a desar els problemes.
He conegut la mare, li he donat el condol.
De moment, ja saben contestar malament.
Els he deixat la tercera línia per a la propera setmana.
Aprenien tant, dubtava que entenguessin res.
Haig alumnes i algun infiltrat.
Els ensenyo que els diners no pensen.
De tant en tant, és millor tornar a començar.
Prefereixen dubtar dels meus dubtes.
Entre tots, em saben guanyar.
És preferible dividir que restar.
He de mantenir la direcció oposada.
Per anar al cel, cal resistir mil batalles.
Procureu lluitar sense espasa.
De moment, ja saben pensar malament.
Fer goig oblidar perquè són aquí.
Necessito barca per a viatjar per la mar de dubtes.
Si aprenen prompte, vendrem els llibres.
Continuem amb l’adaptació.
Si els dono tres conceptes, fan un aiguabarreig.
De vegades, ni estic ni sóc.
Cada trimestre, encetem converses d’aproximació.
Escriuen, ara, fan servir la llibreta.
Igual ja saben anar sense mi.
Prefereixo les respostes després de les preguntes.
Espero no trobar-me un cap ple.
Ara, ja els renyo per inèrcia.
Prefereixen aprendre sense mesura.
Estan aprenent a penedir-se.
He aconseguit que no m’escolti ningú.
Suposo que saben on van.
Els he d’ensenyar enmig del desequilibri.
No sé si cobro per venir o per arribar.
Estem treballant l’equilibri d’espais.
Viatgem del caos al miracle.
Parlem prou, però no ens entenem.
Vaig aprendre camins sense llums.
Passo del demanar al no creure.
Tenen llums, però els guanya el no fer.
Necessito alumnes bons repetits.
Hi ha massa portes que van a l’incert.
De segur que, algun dia, ja ho sabran.
Avui, començarem a llegir respirant.
Demanaria diners per programar els dubtes.
La meitat de les orelles són intermitents.
He llançat una idea, però no ha trobat cap.
Amb trenta ciris, els donaré prou llum.
No vull ni saber qui l’encertarà.
Hi ha massa jutges per a un sol concepte.
Em meravella que proven d’avançar.
He comprat sis coves de voluntat.