Pensaments educatius (LXV)

12 Desembre, 2020 06:46
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Mai desafio els alumnes a no fer res.

La classe era petita, però igualment ens gelàvem.

He aconseguit tres alumnes invisibles.

Abans de posar notes, consultaré l’horòscop.

Necessito mestre de suport amb quatre braços.

Encara no sé perquè em deixen entrar.

No aprenen, però llueixen molt.

Els he fet callar, però la classe no em deixava.

Tenien un dubte, però l’han regalat.

Ni vull saber on m’han guanyat.

Podeu xisclar, però amb respecte.

Han encertat dues respostes, cal aturar el món.

De segur que ja ho deuen saber.

Miren, però dubto que s’hagin despertat.

Ja anem, de errada en errada, sense defallir.

Els he proposat fer una redacció i tres ja tremolen.

Amb les be, ja ni m’atreveixo.

Treballem la memòria fins que oblidem.

Els nombres enters només els treballem els dilluns.

Si els fes cas, els divendres ja volaria.

He fet una comprensió escrita de dues síl·labes.

Ja tenen el llibre, de segur que l’operen.

Ja saben que els menjadors no són les golfes.

Els menteixo sovint per si perdo el fil.

He canviat la taula, perquè ja la coneixien.

El llop vol aprendre: Psicologia per a ovelles.

Els he prohibit que contestin sovint.

Estic cercant un ull menys crític.

Era mal alumne, no vaig poder aprendre gaire.

Els posaria problemes, però no me’n sobren.

Podria orientar-los si cerquessin un camí.

Ja saben que dues lletres poden ajuntar-se.

No aprenen massa, però tampoc ploren.

Si en trobo un que faci cas, el proposaré de sant.

M’han prohibit dir cap veritat.

Ens solem entrebancar a la segona paraula.

Els posaria un nou, però està massa alt.

Penseu que sembrar és un treball molt discret.

En cas de dubte, compreu-vos un sarró.

Els més ràpids prop de la porta d’eixida.

Ignoro saber qui m’ha de creure.

La porta de l’enteniment només té un sentit.

Aprenent a llegir, no cal entendre res.

És bon alumne, no vull saber el que pensa.

En tancar el llibre, guaiteu que no se’n vagi cap lletra.

Només han entès: Deixeu de pensar!

Necessito més atenció que permanència.

Viatjant, entre dubtes, és senzill perdre’s.

Els he posat exercicis, tenen problemes de flexibilitat.

En fer-los asseure, me n’adono que falten cadires.

Ho entenen, però dubten si ho sé.

A cada cruïlla, en perdo un parell.

Necessito llums de llarga distància.

Hem encetat el llibre i no sembla nou.

Amb dos mesos més, ja sabran entrar sols.

Els he proposat aprendre a terminis.

He fet sort, tinc tres alumnes de seixanta-sis anys.

Quasi llegeixen sense pensar.

Avui, els he prohibit aprendre res.

Haig bones notes a preus rebaixats.

Ja porten dues pàgines amb massa lletres.

Procureu acabar el llibre abans del mètode.

Sumen bé, però canvien el resultat.

Un príncep no és una capsa de galletes.

Haig pocs alumnes interessats en el camí.

Poso força interès en no ser reconegut.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La meitat de 12: