Dos poemes de menjar i deu pensaments educatius

22 Juliol, 2009 20:24
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Llepafils

El menjar és un treball
important, imprescindible,
no el descuida un cos lliure
ni l’oblida el condemnat.
Això suposa l’empenta
del pagès i del cuiner,
cal oferir-lo després
de complir severa feina.
És símbol de complaença,
d’una bona voluntat,
de parar-se a descansar
mentre la panxa trafega.
Entre patates i enciams,
ha de trobar la mestressa
una cistella prou plena,
de moneda mai n’hi ha.
Els minyons no tenen gana,
la cullera els caurà mal,
el marit és un sidral,
calla, beu, vol filigrana.
Així passen les estones
d’un treball de mal portar,
tots ho fan, han de menjar,
llepafils, la resta pobres.

La bona cuina

El comprar, encendre el foc,
encetar el receptari,
sense arribar a ca’ l notari,
el concloure, si així es pot.
Posar cossos sobre el banc,
agafar eines de tall,
començar el gran treball
passa a passa, pam a pam.
Anar emplenant cassola,
el mirar-la, regirar,
de tant en tant, comprovar
com es queda, com es posa.
Estudiar, amb fotografia,
aquell plat tan ben cuinat
per trobar-li l’entrellat:
La bona cuina de l’àvia!
 
Pensaments educatius

Fet i fet, som un més dels incomptables monòlegs.
El problema de la classe és la manca de miralls.
Desconfio de la seva intel·ligència, mai de la seva vivor.
No patiu pels dies avorrits, sempre en podreu trobar més.
Alumnes sense son i dilluns sense ràbia, som a vacances.
Les paraules són vent i les classes somnis de moliners.
Mireu la lluna, d'on li surten totes les setmanes?
Si he d'anar a l'escola, almenys no em poséssiu pedres.
Els alumnes porten la sal, no oblideu mai les pomes agres.
No oblideu que les batalles s'han de fer amb soldats ben preparats. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Capital d'Espanya: