A l'estiu, massa calor i set poemes més
05 Agost, 2019 05:31
Publicat per jjroca,
Poemes
A l’estiu, massa calor
A l’estiu, massa calor
per a sortir de la cova,
com m’agrada la cassola
fent xup-xup al damunt del foc.
A la tardor, vull ametlles
entrar al sac ben obedients,
a la taula, parament,
enmig del cel, una estrella.
A l’hivern, polsim de fred
amb la nit a les muntanyes
i corrues de conills.
La primavera duu grills
tot garlant amb les aranyes
de la tristor del desert.
A la Verge
A la Verge, qui ens estima,
li posem milers de flors:
de blanques, de més colors,
de petites, de més mida.
Emplenarem els carrers
amb ganes d’haver més gràcia,
els carrers on Ella passa
mentre pena el Fill seu.
Són les festes de la Mare
més joioses i florides
en un setembre estrenat.
Comencem un punt i a part,
una pausa en nostres vides,
una cura en nostres nafres.
Amb un vas de vi
Amb un vas de vi,
un grapat d’olives,
com passen les vides
mentre van seguint.
Perduts mariners
sense quasi vici,
on queda l’ofici?,
qui vol ser o no ser?
Amb un vas de vi,
vora la finestra,
la lluna l’observa.
La mar ni es queixa
de la vella empresa
de viure i morir.
Sentirem a dir
Sentirem a dir
que el monstre ha vingut,
és lleig i pelut
més fosc que la nit.
Com menja carbassa,
patata i cigrons,
pensen els minyons
que no viurà massa.
Sentirem a dir
que el monstre m’estima,
em fa l’alegroi,
hauré d’estar foll,
pres d’una boirina,
pobre al dematí.
Si fes vida per la nit
Si fes vida per la nit,
com voldria ser mosquit.
Néixer sol enmig la bassa,
amagant-me de les pors:
una granota, un peixot,
una oreneta amb prou gana.
I volar fins al portal
on viu una tendra mossa,
una fiblada amb prou sang,
ben fluida, un xic dolça.
I velar vora del llit
fins que li aplegui el bon somni,
gairebé sóc un dimoni,
però una mica més viu.
A la lluna, vull anar
A la lluna, vull anar
per a trobar la princesa,
ja fa prou temps que m’espera,
de segur que allí hi serà.
A la lluna, bastiré
un castell amb setze sales,
ens ho passarem tant bé
entre riures i ballades.
A la lluna, he de pujar
en aplegar primavera
per portar-li un ram de flors,
en vull de quatre colors
per a fer una senyera
on poder-me emmirallar.
El meu veí
Menjaria cent cigrons,
un porquet i dues vaques,
em trauria les sabates
i beuria amb gran porró.
Amb tres hores per dinar
i dues de migdiada,
hauré d’encetar setmana
amb desig de treballar.
El dimarts, a mig matí,
cercaria la fortuna
en un paratge proper,
no cal ser ni mentider
per a pujar fins a la lluna
que és on viu el meu veí.
Han vingut les presses
Han vingut les presses
al carrer de baix,
mai sabré d’on vénen
ni on se n’aniran.
Les minses promeses
van fent llur camí,
no criden ni penen
des de bon matí.
Els savis entesos
no volen somiar
en temps matussers.
Deixeu-me els volers
per si han de marxar
prou lluny dels pagesos.