Epitafis (XXIX)
16 Agost, 2019 18:38
Publicat per jjroca,
Epitafis
Doneu-li els rebuts al de sota.
Faig vaga, no m'han pujat el sou.
Hem demanat zona Wi-fi.
Demana un desig.
Maleïdes tiretes!
Estic en recolliment.
Sortim o què?
Acceptaria un rescat.
Pensa que el silenci és salut.
Em penso que no tornaré a caminar.
D'aquí estant ...
Ja sóc a l'illa deserta.
He demanat per vós.
Qui diu que estic sord?
He anat a fer papers.
Es lloga nínxol per hores.
Li he demanat la mà a la veïna.
Mandrejo tot el dia.
Poseu-me al llistat de l'atur.
Tens cinc minuts!
Ho sento, avui, faig vaga.
He acomiadat el porter.
Necessito flors sense additius.
Si voleu, us puc acompanyar.
No estic en vaga de fam.
Tinc símptomes d'empatia.
No cal que tornis.
De colesterol, estic bé!
No penso pagar cap assegurança.
Estic pels teus ossets.
Demà, em llevaré d'hora.
Tinc tres costelles en oferta.
Si voleu entrar, descalceu-vos.
Us deixo que em donéssiu la culpa.
Demà, torna més mudat.
No féssiu cas si m'espanto.
Apunteu-vos al llibre de visites.
Demà, dia de reflexió.
M'ha costa molt fer-me a la idea.
Torneu després, estic neguitós.
Necessito una capsa per a sortir de viatge.
Fes-me el nus a la corbata.
Com m'has trobat?
Ara mateix, voldria ser a l'infern.
Vols dir que no m'enganyes?
Diners, què és això?
No penso signar res més.
Prorrogaré l'horari d'hivern.
Quan penses dimitir?
Vull: sortir i pecar!
Proveu de despertar-me.
Si t'agrada l'aventura, entra!
Un dia d'aquests, em dirà que em vol.
Puc votar per correu?
Vull invertir en taüts
No cal que en parlem més.
De fet, mai m'he mogut massa.
Puc anar al cel? Quina porta era?
Pensaments festius (XXIX)
16 Agost, 2019 18:35
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Em podeu treure sang, però necessito una mica de tinta per contar-ho.
És senzill estat casat, només cal continuar.
Les noies són massa maques per no somiar-les.
Estic enmig d'una vida, conscientment, suportable.
He tingut dies bons, no vaig dubtar en amagar-los.
És ben puntual, sembla una posta de sol.
Un dia vaig tenir èxit, encara no ho he acabat de pagar.
Ha estat un bon estiu, la platja encara està prou lluny.
No té massa vergonya, acostuma a dutxar-se despullat.
Tinc hora de visita amb Déu, em rebrà d'aquí cent anys.
Plantar un arbre és començar a fer un pou.
Us asseguro que no puc anar més de pressa que el meu cor.
Estic a la recta de la vida i procuro no aturar-me.
Menjar massa és dolent, pots acabar perdent la gana.
Estic tan ocupat en viure que no sé que és.
Vaig provar de no estar sol, no ho faré mai més.
El millor de llegir és el sovint que et perds.
No sóc imprescindible, però l'amo sap que no he anat a treballar.
Dintre del mar hi ha una sirena, fora n'hi ha massa.
Estic estudiant, és possible que no acabi mai.
Mireu si el món és petit que els àngels no hi caben.
Proveu de parlar amb el dimoni, no és el més dolent de la història.
Jesús, en acomiadar-se, va dir: Torno de seguida!
Tinc un problema, espero que ningú me'l resolgui.
La meva noia m'estima, per tant no li faré massa cas.
Busco la pau per llençar-la des de la torre.
És prou estúpid com per confiar amb l'home.
He pres mesures, ja puc perdre-ho tot.
Busco joguina que sàpiga on vaig quedar-me.
He assolit un compromís, ja el puc desfer.
He trobat un ramat de cabres, ja puc ensenyar la meva doctrina.
És una casa prou gran, fins i tot cap el seu amo.
El poble demanaria votacions permanents.
Tinc un cotxe, ja puc amagar les rodes.
Volia comprar un xalet, els veïns em van fer desistir.
Sóc un home de pocs negocis, he d'aprendre a perdre diners.
Mireu si és gran el mar i només han posat aigua.
Volia ser un ballarí, però se li adormien els peus.
El millor de jugar és saber si perds.
Dormiria, però no m'hi veig.
Els dolents seran taronges i els bons, pastanagues.
He estat mirant un llibre, no sé que hi fan tantes paraules.
El bo de ser mut és el molt que encertes.
Tinc el meu món, ara hi posaré bombetes.
Poemes curts (XXIX)
16 Agost, 2019 18:31
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Quan la pluja cau,
plora la rosella
i passa, si escau,
vora la finestra
un sospir suau.
Si pogués, us donaria:
la moixaina de la nit,
la feblesa d'esperit,
aquella dolça vigília
qui demana per dormir.
Quan la barca vella
aplega a port,
cerca aquella estrella
qui assenyala el nord,
és, després, quan prega.
Si l'amor se'n va,
puix el seny el crida,
sigui la partida
motiu per somiar
en una altra vida.
El silenci emplena
el preat carrer,
aplega un hivern
a la casa meva,
sort que no hi seré.
Quan em llevo
cada dia,
és quan prego
de seguida,
tant menteixo?
Al carrer del vent,
com les fulles parlen
de ser o no ser,
és després quan callen
i els prenen el verd.
Doneu-me la mà
per seure una estona
i després tornar
per veure com roda
el sol quan se'n va.
Prou de sacrificis
per arribar a ser
un home proper
carregat de vicis
i buidat de fe.
Massa savis
porta el món
vestits tots
de vells desoris
i bon sou.
Quan somiava
un cop al mes,
és ben cert
que l'estimava
un xic més.
Sentiré com crida,
en el si del bosc,
un captaire llop
resseguint la guia
de copsar-ho tot.
Camina la pluja
pel camí del riu,
és llavors quan diu
que una mala bruixa
li ha robat l'estiu.
En els ulls porucs
de la mare tendra,
creix una lluerna,
ens torna ben muts,
només tenim terra.
Si la mort demana,
em vol fer partir,
dieu-li que sí,
que he perdut la gana
d'aquest món mesquí.
Amb pocs diners,
em plau el somiar,
un món sense més
que riures emprats
per homes propers.
Les paraules
van al món,
troben neules
i torrons,
són tan maules.
Una casa al cim
plorava una estona,
sense cap veí,
sense trobar dona,
maleïts fadrins.
En un cop de sort,
la deessa fortuna
em portà a la lluna
per a riure un poc,
després, es feu muda.
Massa hores
de la nit,
volen llit
on s'acomoden
sense crit.
Epigrames (XXIX)
16 Agost, 2019 18:25
Publicat per jjroca,
Epigrames
Tinc, per penedir-me,
els millors pecats,
dels deu manaments,
tres han fet salat.
A l'hivern, la neu,
fent de papallona,
com ho va dient:
És el vent qui em gronxa!
Maria portava
el cistell florit,
ni joies reclama
ni aplegar a la nit.
Com m'agradaria
el llum dels teus ulls
per treure els esculls
que posa la vida.
Un gegant dormia
dessota d'un pont
ni la nit tenia
per perdre raons.
Amb les dèries
d'un cigró,
vull savieses
a l'engròs.
A la sínia
es compleix:
Dóna tombs
i canta el rec!
Per haver
tan minsa sort,
cal ser pobre
i parlar poc.
Si aplegues
a ser gran,
menja herbes
i veuràs.
Una noia sola,
al balcó estant,
diu que anar a l'escola
cura mal d'espant.
No heu de saber
on cullo el meu or,
és un arbre ver
qui pensa per tots.
Si jo fóra ric,
sense gens de seny,
seria ferreny,
el millor cacic.
Una noia bruna
no n'està per mi,
diu que sóc mesquí,
la veig com tortura.
Camí sense pedres,
home sense vi,
no els vull a les festes
ni els tinc per amics.
Si he de morir demà,
vull, al cementiri,
un taüt, un ciri
i pressa en el comiat.
Com l'estimava,
li duia flors
ni les mirava
per haver goig.
El rellotge de la plaça,
tot pujat al campanar,
es cansa de badallar,
es queixa del que treballa.
Amb cistella
i un anar,
com s'engega
el festejar.
En el món poruc
de la terra ferma,
si el sol enlluerna
ens sentim vençuts.
Tres aranyes soles
al preat jardí,
volen caçar mosques,
estem a l'estiu.
Una noia demana
versos d'amor,
li he donat de gana,
els ha pres de cor.
Quan la pluja arriba
al gran campanar,
la campana esquiva
comença a cantar.
El bou, al prat,
vigila el vell tren,
com sofreix per ell,
per què fuma tant?
A casa del vent
no hi ha finestra
ni porta ni reixa
ni golfes amb blat.