Epitafis (XXX)
24 Agost, 2019 22:59
Publicat per jjroca,
Epitafis
Respondré si em portes l'advocat.
A la butxaca, tinc el número de la combinació.
Compra preferents i ja et pots morir.
Vint pecats més i aniré a la sala VIP.
He venut un peu per a comprar dues dents.
És com una quaresma de mil anys.
He anat a estudi, vull ser fantasma.
M'ofereixo per a rebre les visites.
No hi ha manera de trobar feina.
Qui vol anar a la missa de difunts?
Tampoc cal que corris tant!
Mort, sense experiència, s'ofereix per tornar.
No es menester que m'atabalis.
No penses, em canso!
D'aquí estant, no sé qui ets!
Acosta't més, estic sord!
Només rebré després de la migdiada.
M'he apuntat a morts sense fronteres.
Estic tot animat!
Es prega respectar la cua.
Feu venir el soterrador.
Necessito substitut un parell d'hores.
Qui m'ha pres l'ampolla?
Vulgues que no, malpenses.
La núvia ha aconseguit perdre el pes.
Les misses de difunts al migdia, si us plau.
La malaltia ha deixat de menjar.
Proveu de cridar més fort!
Demà, no hi seré.
Anem a fer un tomb?
Ho sento, però no tinc gana.
Vull saber com ha estat.
Estic entre ser i no ser.
Encara no m'ha passat l'ensurt.
Tinc una cullera per si de cas.
Quants dies em queden de dejuni?
El taüt no combina amb la corbata.
Si entres, encén el llum.
Estic perdut!
Podeu tutejar-me!
La roda de premsa la faré demà.
Esteu convidats al rèquiem.
Necessito mitjons negres.
Es prega no trepitjar la ratlla.
He acordat: Mantenir-me discret!
Acabada la primera vida i, ara, què?
Tinc àtoms díscols cercant aventura.
Aniràs a l'infern!, però ningú sap com.
Veig la llum del túnel, però no s'acosta.
He rebut un premi de consolació.
Vull més misses, però amb música.
Algú em pot canviar el coixí?
Quasi ni em reconec.
Apunteu-vos a la meva dieta!
He demanat un mirall i un ull.
Necessito canó per espantar les mosques.
M'hauria agradat encabir la pomera.
No em resisteixo a pensar.
Pensaments festius (XXX)
24 Agost, 2019 22:55
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
He anat a comprar roba, tota em parava bé.
Reconec com som els homes, no penso fer comentaris.
Vaig tenir una núvia vint anys, ara en té divuit.
És un cotxe perfecte, no hi ha manera d'engegar-lo.
Vaig anar a comprar una casa, ara desitjo ser un cargol.
Tinc diners en un compte corrent, no para de bellugar-se.
Em va oferir un negoci, ara passegem per la presó.
He trobar a Déu molt cansat, devia ser diumenge.
Em vaig casar tres vegades, només vaig anar a la primera.
No crec en la intel·ligència, hi ha massa miralls.
He trobat feina de déus, només cal aprendre a no moure's.
Un es pregunta si és més important que la cadira.
Tinc un amo lleig, pagaria per no veure'l.
Li he dit a Déu: Encara que t'avorreixis, procura no crear res més!
Estic estudiant per a savi, només necessito cent vides.
Déu va posar la pluja, el dimoni la quantitat.
És millor anar cap al cel que tornar-hi.
Si no hagués estat el treball, el món seria inhabitable.
He de saber estimar, no costa diners.
No m'agrada escriure, però m'agrada ratllar el paper.
Déu m'ha conformat, massa cops no són bons.
Tinc un mal costum, em costa deixar de somiar.
És perfectament possible volar assegut.
És bo que plogui, després serà vi.
No ho puc suportar, necessito respirar.
Tot i anant vestit, reconec que sóc jo.
És un noi molt eixerit, ni hi pensa en parlar.
Una dona fa casa, un home ha d'anar al cafè.
És tan bonic perdre que t'hi acostumes.
Em voldrien fer rei, menys mal que sé córrer.
No demana massa, només poder callar.
He descobert amb el temps que viure és qüestió de ser-hi.
Tot i no sent un peix, déu n'hi do el que et toca beure.
El pitjor d'anar al cel és el munt de sants que hi trobes.
Li he demanat més temps a Déu, m'he comprat una moto.
Parlant de dimonis, és qüestió de gustos.
Canvio xalet al cel per barbacoa a l'infern.
No em tempta el dimoni, sinó les ofertes que fa.
Parlant de preus, tinc somnis d'oferta.
M'agrada tant pecar que ni em confesso.
Sento fer tard i em pena haver-vos trobat.
Estic dubtant entre viure i reviure.
He estat al desert, les pedres no paren de xerrar.
Tot i vivint al poble, sovint em perdo pels carrers.
Poemes curts (XXX)
24 Agost, 2019 22:50
Publicat per jjroca,
Poemes curts
La mar parlava,
passat l'estiu,
mentre gronxava:
la riba i riu,
és tan marassa.
Quan la fosca,
de la nit,
m'acarona,
el neguit
plega d'hora.
El vent portava
dolces cançons,
com les deixava
entre cotons,
després, marxava.
Una noia dolça
no n'està per mi,
vull dir-li que sí
puix l'amor s'acosta
i es farà sentir.
Benvolguda dama
com t'hauré de dir
que estimar m'agrada,
però em fa glatir,
és tan jove encara.
A la casa vella,
no dorm el pagès
ni bela l'ovella
ni brama el ruquet
demanant parella.
Posem ciris
al patró,
fem seguici
i processó,
després, vici.
La pubilla ni m'agrada
ni em deleix el seu encant
però té una bona casa
i promet bon averany,
serà dolç poder estimar-la.
Si la mort demana
que em llevi a l'instant,
dieu que sóc gran
i faig mala cara
si no puc somiar.
Quan el vent
corre per la vall
fa encenalls,
s'ho passa bé,
és tot estrall.
Maria volia
anar al jardí,
com cada matí,
per si aplega el dia
de trobar l'amic.
Quan sigui gran
i no m'esveri,
vull el senderi
dels benestants
amb el seu crèdit.
Minses hores
de la nit
per dormir
quan van les tornes
d'esperit.
A la plaça estant,
espero, a la tarda,
trobar els enfeinats
de les hores magres,
són tan esverats.
A la plaça nova
no hi ha ni font
ni he trobat la dona
qui pregona el món
quan es lleva d'hora.
Al corriol de dalt,
ploren les roselles,
estan ben corpreses
en saber que el blat
ja no està per elles.
A la casa del veí
sempre hi ha xivarri,
és el ric del barri
un proper mesquí,
li he pregat que parli.
Al carrer del llop
no he trobar ovelles,
totes són al bosc
cercant les promeses
que semblin millors.
Com escriu el vent,
en el fons del bosc,
dèries de valents
plenes d'il·lusió
mentre va perdent.
En el rierol,
l'aigua viatgera
cercava el condol
de la gran desfeta,
davallar li dol.
Epigrames XXX
24 Agost, 2019 22:43
Publicat per jjroca,
Epigrames
Una noia bleda
em demana per sortir,
els dissabtes pel matí
i tots els dilluns de festa.
De pecats, en vull tenir
el sarró ben ple,
per veure, si amb fe,
els puc compartir.
Caminant
per la contrada,
esperant
trobar la fada.
Margarida plora
perquè l'ha perdut,
el nuvi fa estona
que dorm prou begut.
El dilluns
al dematí
ni té seny
ni és bon amic.
He trobat la mosca
sota del balcó,
no vol altra cosa
que jugar amb el sol.
Massa son
per haver set,
lluny de tot
ni em plau el verd.
A la nit, la lluna
diu que vol el sol,
quan s'acosta el dia,
diu que li fa por.
Moria el ric
voltat de parents,
és un mal antic,
es cura amb papers.
Massa terra
per a un ull,
massa sega
per al juny.
Maria tenia
ombres a la cara,
el nuvi mentia,
mai flors li portava.
Al pessebre, en Josep,
porta enrenou,
na Maria no diu res,
Jesús es mou.
He provat deu oficis,
no en vull fer cap,
de segur que porten vici,
fan treballar.
Amb la rosa porto
un desig emprat,
com ho ha demanat
ni escoltar-la goso.
A la banda
de llevant,
faig la casa
i el terrat.
En passar l'hivern,
em trobo a les mosques,
diu que tornen soles,
volen menjar bé.
Aquest doctor
ho té prou clar:
Compra un gos
i a passejar!
Una sínia
amb un ruc
al cent tombs
ja s'ha perdut.
Amb ametlles
al sarró,
passo vetlles
sense por.
La pluja cau
en el sembrat,
que mengi l'au,
que begui el blat.
Amb cent dèries
i un camí,
no em convides
ni a dormir.
He demanat:
deturar el vent,
diu que no ho sent
i ha marxat.
Amb un llapis
i un paper,
sense nervis,
tot va bé.
Amb la barca
i sense peix,
l'ombra creix,
un crit s'escapa.