Em convida en Llucifer i set poemes més
13 Agost, 2019 17:27
Publicat per jjroca,
Poemes
Em convida en Llucifer
A la porta de l’infern,
em convida en Llucifer
a fer una estada pagana.
Manta cervesa i poc vi,
deu converses en llatí,
una nit matant la gana.
Però sóc home poruc
i m’espanta sa grandesa,
com he de dir que ja no puc
participar en la revetlla.
En Llucifer, malgrat tot,
em vol mantenir d’amic,
com recerco el seu abric
quan s’enfada de debò.
Una festa salada
Amb la gràcia, que avui tinc,
com confio en trafegar:
botifarres amb mig pa,
una ampolla de bon vi.
La festa dels mariners
és una festa salada,
com mengen la cansalada
amb prou ganes i deler.
Les barques gronxant a port,
al dessota de la lluna,
en un capvespre d’estiu.
Quatre joves, amb ull viu,
van cercant joia i fortuna,
ben mudades, sense por.
Al desert dels mariners
Al desert dels mariners,
hi ha una lluna i mil estrelles
amb un sol prou matiner.
Una barca que brandeja,
en tornar al port, singlota,
de tant en tant, esbufega.
Al desert dels mariners,
masses velles, poques joves,
quatre rialles, a les tornes,
per criticar i quedar bé.
Un diumenge, processó
de pensaments enlairats,
poques ganes de mercat
i, ben sovint, somicó.
La més negra de les nits
La més negra de les nits
com se n’entra a la taverna
per a trobar els pescadors.
Poques caixes de seitó
per a tornar la bestreta
i convidar a un got de vi.
La guitarra com s’esguerra
viatjant per la cançó,
com ens parla d’un traïdor
qui mai guanyarà cap guerra.
Lluna fosca dalt del cel
i carona d’una estrella,
la nit es manté serena,
el desig encara és ple.
Poseu-me gana
Poseu-me gana nostramo
que la plata és a punt
per a encetar el tiberi.
Minsa angúnia al cementiri,
a l’església, poca llum
i tristor mentre m’escanyo.
Ous ferrats, una sardina
per a portar-me a l’oblit,
sóc un monstre eixerit
que es desvetlla una mica.
Poseu-me gana i bon pa
per sucar i fer bona cara,
poseu-lo enmig de la taula
per enllestir aquest sopar.
Portaré el sol
Portaré el sol
a casa teva
perquè a la meva
no hi caben dos.
Portaré el sol
al si de l’era
per si vol treva
en ser a migjorn.
Com parlarem
de grans desfetes
en ple estiu.
Que faci el viu,
les malifetes
i plorarem.
Fem mala cara
A la casa
del pagès,
poca pausa
i minsa fe.
Com gronxem
en ser a l’albada,
fem mala cara
i oblidem.
En el poble
hi ha fortuna
i enrenou,
diu el bou
mentre remuga
amb gest innoble.
Els negocis d’en Vicent
Els negocis
d’en Vicent:
no hi ha socis
ni clients.
Guanya casa
cada mes,
cerca pausa
en el bosquet.
Quan la tarda
s’acomiada,
sóc a prop,
però altre cop
la fa preada
i així s’acaba.