Per un sí o per un no i set poemes més
29 Agost, 2019 08:46
Publicat per jjroca,
Poemes
Per un sí o per un no
Per un sí o per un no,
vaig perdre el gran tresor,
com em fa singlots el cor
quan escolta la cançó.
Traginer, bon traginer,
tot anant pel camí ample,
si en van cinc i en tornen quatre,
no voldria ser el primer.
La feina se’n vol anar
per a raure, en el palau,
a la sala dels meus nobles.
Oblidaria ser pobre
per trobar-ne dolça pau
amb un somni on restar.
Al jardí florit
Al jardí florit,
on hi ha meravelles,
ixen les estrelles
abans de la nit.
És la gran enveja
qui regira el cos
puix va fent un os
quan la tarda aplega.
Al jardí florit,
viu la primavera
esguardant Nadal,
és un fet cabdal
qui la joia engega
fins que ve el mosquit.
Caminant sense camí
Caminant sense camí,
benestant sense fortuna,
van les tardes, una a una,
avançant cap a la fi.
De més jove, segador,
de més vell, perdonavides,
la vida passa amb fatigues
fins un dia on diu: Prou!
Llavors aplega la barca,
se n’entra, tranquil·la, a port
per a trobar el passatger.
Hauria de ser el primer,
amb una moneda d’or,
per a pagar-li a la Parca.
La poncella adelerada
La poncella adelerada,
amb les ganes i el cistell,
va demanant un poncell
que li posi llit i casa.
Es casaran pel matí
quan aplegui la tardor,
ara, fa massa calor
per portar un bell vestit.
L’església plena de flors,
el mossèn amb bona veu,
i, a més, tres escolans.
Murmuris dels vilatans
tot portant la seva creu,
cadascuna d’un color.
Monstre rabiós
I ara que hi som tots,
amics de la follia,
espero companyia
d’aquell monstre rabiós.
Puix viu a la muntanya
i espera ser al pla,
voldria reposar
en altra terra estranya.
Però el Montsià li pot,
es lleva amb la lluna
per descansar a la bassa.
És monstre sense traça,
no haurà mai fortuna
ni cova on deixar l’or.
Setembre acomiada
Setembre em parla
de nous i avellanes,
de viles pausades
sense massa nafres.
Setembre demana
dies de gran festa,
poseu-me finestra
guarnida i galana.
Setembre acomiada:
dèries de mosquits
i capvespres llargs.
Voldria ser gran
per trobar enemic
i guanyar batalla.
Porucs els conills
Espero tenir
ben plena la bossa
i el son lleuger.
Sóc bon mentider
i poc que em faig nosa
quan començo a dir.
Porucs els conills,
guineus i tempesta,
conviden a festa
els pares i els fills.
Menjarem el verd,
fugint de la gana,
setmana a setmana,
s’acosta l’hivern.
Em van lliurar
En el regne
de la por,
no hi ha metge
ni sanador.
Molts demanen
anar lluny,
d’altres passen
ben eixuts.
Com havia
poca feina,
vaig entrar.
Em van lliurar
una gran eina
per passar el dia.