Epitafis (XXVIII)
09 Agost, 2019 06:14
Publicat per jjroca,
Epitafis
Tinc rampells de vergonya.
Digueu no als desnonaments.
Un moment, estic buscant el rebut.
Ja t'ho deia que frenessis!
No sé com excusar-me.
Podríem dir que no som massa.
Tinc un polsim d'esperança.
Cerco núvia de noranta anys.
No accepto cap suggeriment.
Cerco cos econòmic per tornar.
Sempre dius que vindràs demà.
Darrerament, aprenc poc.
Porteu-vos bé!
Espero el darrer comiat.
Porteu-vos un seient.
No vull saber res més!
Sóc aquí amb tota la confiança.
Sortida al cel: Via tres!
He anat al cel, però torno.
El cas és que no m'avorreixo.
Vivia en un pis de trenta metres quadrats, n'he perdut vint-i-vuit.
No vull morir, conec el veïnat.
El dia de difunts, seré fora.
Es demana abreujar els comentaris.
Seré aquí fins a l'any vinent.
Ni penso en donar-li la mà.
Has vingut per a veure'm?
Què és menjar?
Cerco soci per a un bon negoci.
Tarda tant com vulguis!
Ara, m'he quedat coix!
Digueu-li al metge que no hi ha pressa.
He anat a donar-me de baixa.
Em podríeu dir si plou?
He demanat que em posin aire condicionat.
Encara no puc sortir a sopar.
De fet, ni sé on sóc.
Qui m'ha pres la vida?
A què us puc convidar?
Us donaré la nova adreça.
He anat a l'infern a fer una comanda.
No et preguntaré per la salut.
La senyora m'ha dit que no em mogui gens.
Tornaré abans de sopar.
Ja torno a ser pobre.
Estic fent un petit recés.
Benvingut al regne!
Gairebé sóc independent.
Truqueu i demaneu per mi.
Avís: Caront plega a les divuit hores en horari d'hivern.
Si has de venir, lliga el gos.
Ho sento, no puc venir.
Ni penso en viatjar.
Estic d'oferta fins a demà.
Vostè, deu ser el primer.
Ha arribat el crèdit?
Pensa que et regalarem el taüt.
Tampoc ve d'un dia.
Pensaments festius (XXVIII)
09 Agost, 2019 06:12
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Estic pensat, que algú pari el sol.
He posat la casa enmig del bosc, ara l'estic buscant.
Tot i que el sol il·lumina, no sap pintar les ombres.
Només tinc un dubte: Qui contesta?
Estic educant un gos, de moment em treu a passejar.
El problema és que tinc dos ulls i només un cap.
Vaig anar a comprar uns pantalons, vaig tornar amb una sabata.
Buscant aigua en un riu, la vaig trobar en una ampolla.
A la presó de la vida, les portes estan fetes de dubtes.
Només he fet un bon negoci, no deixar de tenir defectes.
El dimoni em va al darrere, no el penso deixar passar al davant.
El banquer m'ofereix diners, jo no puc.
Si una jove us pregunta on viviu, no desitja passar de llarg.
Un dia dolent fa bon compartir.
Tinc un problema, no sé llegir tres llibres al mateix temps.
M'agrada escriure, és bonic veure com juga el llapis damunt el paper.
Ben mirat, de llibres dolents n'ompliríem cent mil boscos.
No oblideu mai que qui escriu té el llapis a la mà.
Tinc sabates noves, els peus em maleiran.
Procuro no beure vi, però l'aigua està massa clara.
Va dir que em canviaria d'imatge, no crec que sàpiga el que li dec.
Diuen que està boig i només parla amb els sords.
Vaig començar perdent vista, ara puc perdre l'interruptor.
Estic a punt de pensar, tinc molta por.
He intentat fer el bé, he rebut, he perdut i m'han convençut.
Podria ser un bon alcalde, però faria massa enemics.
Ben mirat, sóc un ocupa que viu a casa.
El millor de viure anys és els canvis que fan els amics.
Visc en un poble petit, no s'atreveix a créixer.
Estic pensant que fer el gos és només qüestió de posar-s'hi.
Un dia vaig ser jove, un altre diré que he estat viu.
El pitjor de ser home és que sempre estàs endeutat.
He aprés ben poc de no res i puc dir que sóc savi.
Vivim al desert i morirem a la platja.
No tinc més hores, Déu és un garrepa.
He arribat aquí on sóc i no goso pensar com.
Si la tarda mor, que no faré jo.
Mai he volgut tenir èxit, sóc estret d'espatlles.
Viuré a la casa fins que es convertirà en una.
No és que vulgui treballar, és que tinc por de no fer res.
No us cal patir, el vostre botxí viatja amb vosaltres.
Reconeixereu que sóc un home, només porto butxaques.
És pràcticament impossible, viure sense morir.
Per què he d'escriure a les pedres si elles no em voldran llegir?
Poemes curts (XXVIII)
09 Agost, 2019 06:07
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Al camí
que va a la font,
el veí
ni plany ni dorm,
és talòs.
A la casa
dels diners,
hi ha qui mana
i no fa res,
sols enganya.
No he de plorar
a les hores baixes,
estar de rebaixes
mai ho he de deixar,
haig massa fantasmes.
No demano
ser valent
per si l'amo
ho pretén,
com l'enganyo.
He posat el son
dintre d'una capsa,
he posat la tapa
sense cap raó,
al moment, s'escapa.
Al regne de l'oblit,
no hi ha princeses
ni tarden les presses
en mostrar el neguit,
són massa promeses.
Quan plou al desert,
les muntanyes ploren,
diuen que mai troben:
somnis d'altre temps,
suposo que és cert.
I quan bufa el vent,
el gran xiulador,
esdevé cançó
tot viatjant pel cel,
poc després s'adorm.
Poca son és meravella
puix sóc fet al llarg dormir,
no tinc pàtria ni rosella
per estimar, per gaudir,
en ma casa no hi ha estrella.
Algun déu entremaliat
sense pensar amb el morir
un bon temps m'ha regalat:
endreçat, fet per a mi,
mai sabré quant li ha costat.
A la terra ferma,
una arrel és os,
un llumí, lluerna,
un pecat, perdó,
massa la tenebra.
No seré valent
ni morir m'espanta,
dormo amb la manta
per si arriba el fred,
de segur que empaita.
En el riure
dels teus ulls,
ni hi ha esculls
ni plany el viure
entre aldarulls.
Com he demanat
a la flor vermella,
puix d'una poncella
vull ser el bon galant,
hauré bona estrella?
Com la rosa plora
enmig del jardí
sense saber qui
la plany o l'adora,
és un fet mesquí.
Quan a casa
ve la nit,
com m'enganya
l'esperit,
després, s'apaga.
Dolça dona
dels meus somnis,
els dimonis
ni fan nosa,
són tots bornis.
Sense pressa
ni neguit,
vol la nit
ser a la cleda,
qui li ha dit?
Quan la pluja
és abundosa,
vol, la bruixa,
omplir la bossa,
no té cura.
Si l'amor demana,
avui, restar amb mi,
dieu-li que sí,
estimar m'agrada
i no es perd la nit.
Epigrames (XXVIII)
09 Agost, 2019 06:00
Publicat per jjroca,
Epigrames
Li he dit a la feina
que no n'hi ha per tant,
ha vingut de pressa
i l'he d'allitar.
La bruixa parlava
d'un temps agredolç,
de jerseis de llana,
de pregar per tot.
Amb dues bosses
de diners,
vénen totes,
tot va bé.
Pujant en el tren
de les hores dolces,
les trobaràs bones,
en triaràs més.
Margarita tenia
riure esquifit,
va tenir marit,
li durà un dia.
La casa s'enfonsa,
ho fa de debò,
la miro una estona
i ploro de cor.
Quan el vent calla,
deixa la dot:
branques trencades,
barques a port.
Quan la nit
esguarda el sol,
un neguit
aplega al cor.
Mai seria
llaurador,
mai hauria
tanta pols.
Menjar, menjaria
tota la safata,
amb conill, patata,
després, una síndria.
El sol avança
sense deturar,
vol anar a la França
per veure qui hi ha.
Amb tres flors
del teu jardí,
poso amor
i torno aquí.
A la casa vella,
on regna l'oblit
ni l'estiu penetra
ni l'hivern fa niu.
Amb bona carona
i un bocí de pa,
em passo l'estona:
assegut, plorant.
Una noia estava
davant del mirall,
mirant com passava
el temps de casar.
Quan la mosca sent
l'hivern ben a prop,
s'acota, atura,
prefereix ser un mos.
Segut, sense ganes
de voler i viatjar,
em passen les tardes
i els records daurats.
Per mirar-me el melic,
tinc una estona,
si ho faig, a sovint,
puc perdre l'honra.
Amb un pis
tan petitet,
poc em costa
dormir dret.
Somnis de follet,
dèries de gegant,
no despertis quan
esdevingui el seny.
Manta vegades,
la poca sort
diu que sóc mort
sense recances.
Al cim posaria:
teulada i terrat,
si s'esdevenia,
m'asseuria dalt.
Per a ser pobre,
cal saber
que un bon ric
és menester.
Aniré al cel
havent sopat:
torrades amb mel
vora de la llar.