Epigrames (XXVIII)
09 Agost, 2019 06:00
Publicat per jjroca,
Epigrames
Li he dit a la feina
que no n'hi ha per tant,
ha vingut de pressa
i l'he d'allitar.
La bruixa parlava
d'un temps agredolç,
de jerseis de llana,
de pregar per tot.
Amb dues bosses
de diners,
vénen totes,
tot va bé.
Pujant en el tren
de les hores dolces,
les trobaràs bones,
en triaràs més.
Margarita tenia
riure esquifit,
va tenir marit,
li durà un dia.
La casa s'enfonsa,
ho fa de debò,
la miro una estona
i ploro de cor.
Quan el vent calla,
deixa la dot:
branques trencades,
barques a port.
Quan la nit
esguarda el sol,
un neguit
aplega al cor.
Mai seria
llaurador,
mai hauria
tanta pols.
Menjar, menjaria
tota la safata,
amb conill, patata,
després, una síndria.
El sol avança
sense deturar,
vol anar a la França
per veure qui hi ha.
Amb tres flors
del teu jardí,
poso amor
i torno aquí.
A la casa vella,
on regna l'oblit
ni l'estiu penetra
ni l'hivern fa niu.
Amb bona carona
i un bocí de pa,
em passo l'estona:
assegut, plorant.
Una noia estava
davant del mirall,
mirant com passava
el temps de casar.
Quan la mosca sent
l'hivern ben a prop,
s'acota, atura,
prefereix ser un mos.
Segut, sense ganes
de voler i viatjar,
em passen les tardes
i els records daurats.
Per mirar-me el melic,
tinc una estona,
si ho faig, a sovint,
puc perdre l'honra.
Amb un pis
tan petitet,
poc em costa
dormir dret.
Somnis de follet,
dèries de gegant,
no despertis quan
esdevingui el seny.
Manta vegades,
la poca sort
diu que sóc mort
sense recances.
Al cim posaria:
teulada i terrat,
si s'esdevenia,
m'asseuria dalt.
Per a ser pobre,
cal saber
que un bon ric
és menester.
Aniré al cel
havent sopat:
torrades amb mel
vora de la llar.
A l'estiu, massa calor i set poemes més
05 Agost, 2019 05:31
Publicat per jjroca,
Poemes
A l’estiu, massa calor
A l’estiu, massa calor
per a sortir de la cova,
com m’agrada la cassola
fent xup-xup al damunt del foc.
A la tardor, vull ametlles
entrar al sac ben obedients,
a la taula, parament,
enmig del cel, una estrella.
A l’hivern, polsim de fred
amb la nit a les muntanyes
i corrues de conills.
La primavera duu grills
tot garlant amb les aranyes
de la tristor del desert.
A la Verge
A la Verge, qui ens estima,
li posem milers de flors:
de blanques, de més colors,
de petites, de més mida.
Emplenarem els carrers
amb ganes d’haver més gràcia,
els carrers on Ella passa
mentre pena el Fill seu.
Són les festes de la Mare
més joioses i florides
en un setembre estrenat.
Comencem un punt i a part,
una pausa en nostres vides,
una cura en nostres nafres.
Amb un vas de vi
Amb un vas de vi,
un grapat d’olives,
com passen les vides
mentre van seguint.
Perduts mariners
sense quasi vici,
on queda l’ofici?,
qui vol ser o no ser?
Amb un vas de vi,
vora la finestra,
la lluna l’observa.
La mar ni es queixa
de la vella empresa
de viure i morir.
Sentirem a dir
Sentirem a dir
que el monstre ha vingut,
és lleig i pelut
més fosc que la nit.
Com menja carbassa,
patata i cigrons,
pensen els minyons
que no viurà massa.
Sentirem a dir
que el monstre m’estima,
em fa l’alegroi,
hauré d’estar foll,
pres d’una boirina,
pobre al dematí.
Si fes vida per la nit
Si fes vida per la nit,
com voldria ser mosquit.
Néixer sol enmig la bassa,
amagant-me de les pors:
una granota, un peixot,
una oreneta amb prou gana.
I volar fins al portal
on viu una tendra mossa,
una fiblada amb prou sang,
ben fluida, un xic dolça.
I velar vora del llit
fins que li aplegui el bon somni,
gairebé sóc un dimoni,
però una mica més viu.
A la lluna, vull anar
A la lluna, vull anar
per a trobar la princesa,
ja fa prou temps que m’espera,
de segur que allí hi serà.
A la lluna, bastiré
un castell amb setze sales,
ens ho passarem tant bé
entre riures i ballades.
A la lluna, he de pujar
en aplegar primavera
per portar-li un ram de flors,
en vull de quatre colors
per a fer una senyera
on poder-me emmirallar.
El meu veí
Menjaria cent cigrons,
un porquet i dues vaques,
em trauria les sabates
i beuria amb gran porró.
Amb tres hores per dinar
i dues de migdiada,
hauré d’encetar setmana
amb desig de treballar.
El dimarts, a mig matí,
cercaria la fortuna
en un paratge proper,
no cal ser ni mentider
per a pujar fins a la lluna
que és on viu el meu veí.
Han vingut les presses
Han vingut les presses
al carrer de baix,
mai sabré d’on vénen
ni on se n’aniran.
Les minses promeses
van fent llur camí,
no criden ni penen
des de bon matí.
Els savis entesos
no volen somiar
en temps matussers.
Deixeu-me els volers
per si han de marxar
prou lluny dels pagesos.
Pensaments divins (XXVII)
04 Agost, 2019 05:16
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Es demana als nouvinguts una mica de paciència.
Déu està enfadat, vol posar la terra en un forat negre.
Dimoni, sense experiència, provarà amb les ovelles.
He demanat anar a l'infern tot el mes de gener.
Déu estudia reduir la velocitat de la llum.
El sol li ha demanat a Déu: Un segle de vacances!
Sant Josep i la Verge volen tornar uns dies a Natzaret.
El dimoni de les temptacions de Jesús encara no ho ha superat.
Dubto que la llenya de l'infern sigui ecològica.
Déu posà: pagesos i ramaders, Satanàs: polítics.
Sant nou signarà estampetes.
Del cel a l'infern, no hi ha ni autobús.
Els sants, sense pedigrí, descansaran en lliteres.
Era prop del cel quan em van despertar.
Satanàs prefereix la carn poc feta.
Per a fer-me a la idea de l'infern m'he posat a treballar.
Si voleu anar al cel, poseu tots els diners en una safata.
Els rics no van al cel els dies d'oferta.
Jesús salvarà els rics, tenen més bon vi.
Déu no va a l'església per si li demanen comptes.
Déu s'ha compromès a no enviar més profetes a la terra.
Déu descobrí, al Sinaí, que la literatura crema.
Amb dos Samsons més, el món seria una runa.
Si vaig al cel cristià, quantes joves verges em toquen?
Els homes aniríem a missa, però hi ha poques ofertes.
Confieu amb el cel, però porteu carmanyola.
La Caixa vol obrir una sucursal a l'infern.
Tres dimonis díscols cerquen cos en bon estat.
Maria tornarà a Betlem si posen un C.A.P.
Déu prorrogarà el contracte amb el sol.
Aspirant a déu, farà campanya de promoció.
Els miracles han pujat sis punts.
Per a salvar-te, truca al ...
Judes ha demanat canviar de Mestre.
Profeta, sense futur, ha decidit callar.
Jesús vindrà del cel amb vol regular.
Satanàs proposa setmanes de vuit dies.
Si has d'anar a l'infern, posa't el casc.
Àngel, a l'atur, vol fer viatges astrals.
Jesús quedà cinquè en el concurs d'imitadors.
Judes comprarà preferents l'any vinent.
Déu crearà estrelles amb hidrogen reciclat.
Pròxima obertura d'una església a Mart.
Jesús proposa misses de tres minuts per a creients neguitosos.
Satanàs vol fer un decàleg amb deu pecats mortals.
Sant Pere ha demanat un seient i un ordinador.
Es farà un seguiment als justos sense temptacions.
Satanàs està enfadat, posarà el despertador cada dues hores.
Es fa saber que Déu És, però no ha vingut.
Aprenent de dimoni, tempta sense convicció.
Queda prohibit temptar les migdiades d'estiu.
No es permetrà fer miracles els cap de setmana.
Maria de Magdala és al mercat d'olis.
Prohibit comprar terrenys celestials de més de cent metres quadrats.
Judes reclama una requalificació de sòl a l'infern.
Satanàs vol editar una revista del cor.
Déu estudia fabricar aire amb denominació d'origen.
Jesús actualitzarà tres paràboles.
Pensaments educatius (XXVII)
04 Agost, 2019 05:14
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Doneu-me les respostes i les posaré en ordre.
He decidit donar les classes a l'Olimp.
Com no ha d'aprovar si sap on visc.
Els he fet saber que ja sóc a classe.
M'han fet dues preguntes, gairebé les he entès.
Van aprenent sense massa convicció.
Els dubtes els deixaré al calaix de les golfes.
Tinc prou conceptes per a poder-ne perdre la meitat.
Els he donat la lliçó al capdamunt de l'arbre.
Cada cop comprenc més a les pedres del desert.
No demano pa, ja sé que es fa amb farina.
Mestre, sense classe, necessita un indret on poder xisclar.
Estic trasbalsat, hi ha un alumne que em necessita.
Guerra, deu minuts més, i esbarjo.
No vull saber on he deixat el sentit comú.
Si tenen ordinador, què fan tots en un munt?
He d'assumir que xisclen més que jo.
Mestre, sense vergonya, s'ofereix a salvar el món.
Ni vull saber quan sabran més que jo.
Va ser una errada comptar amb cireres.
A la tercera ratlla, van acomiadar els accents.
Aprofitaré per a renyar-los sabent que no m'escolten.
Com ha de ser una arrel per a ser quadrada?
He pregat una llarga agonia col·lectiva de tres minuts.
Llibre, sense experiència, espera comprensió.
No sé on van, però caldrà avaluar-ho.
Qualificaré l'interès dels pares.
Tenen coneixements, només cal endreçar-los.
Tinc vint savis i dos genis.
Ell plora perquè no ho sap, jo prego perquè no ho encerti.
El rendiment millora, els descomptes també.
Els nois no aprenen perquè el mestre és allí.
A partir d'ara, les carreres seran vols.
Els resultats dels controls els mesuraré a la bàscula.
Puntuaré el control en blanc.
Per cada dues respostes, en regalaré una.
Les respostes no eren bones, però hi havia intenció.
Els mestres joves faran cursets de metamorfosi.
Fem hores d'estudi amb respiració assistida.
Tenen llapis de memòria, però no recorden on és.
El llest m'ha preguntat per l'ortografia.
Els tinc educats, se'n burlen amb ordre.
Objectius terminals sis cada quatre segons.
Els resultats milloren cap alumne vol pensar.
En lògica, com s'entén que el tres vagi sol.
A l'hivern, cal entrar els corrents del pensament.
El noi aprèn, no sé ben bé com.
Han fet un control d'atenció de tres preguntes, n'han contestat quatre.
He suggerit respostes abans de suggerir preguntes.
Per contestar han de seguir les fletxes blaves.
Procuraré que no s'estavellin a la segona ratlla.
Proveu d'ensenyar sense afartar.
El control era sucós, s'han atipat de pensar.
Entro el darrer per si he de sortir.
Tinc dos alumnes nous i quatre en bon estat.
Sempre faig operacions de resultat aproximat.
Coneixen quatre lletres, ja els puc ensarronar.
Aprenen a comptar, necessito quatre pomes més.