Epigrames (XXII)
22 Juny, 2019 06:03
Publicat per jjroca,
Epigrames
Una mosca demana
passar l'hivern,
jaguda, ben tapada,
en un lloc discret.
Escric un vers
per tal d'anar
bastint un prat:
joiós, ben verd.
El rellotge parla
a poc a poc,
és un carbassa
amb poca sort.
Passejant,
per camps daurats,
ve el mestral
ben empipat.
Les pomes del cistell
són eixerides,
tan ben vestides,
amb color verd.
De bon matí,
no gosaria,
vell pelegrí
ni vol fer via.
Quan ve la nit
i els monstres s'aproximen,
les bruixes diuen
com m'he adormit.
No trobo més
que melangies,
velles amigues
sense interès.
El rei poruc
no tindrà regne
ni massa fetge
ni or ni ensurt.
A la casa estant,
quan aplega el fred,
dormo satisfet,
guarit i tapat.
Una noia dolça
és tota tresor,
es farà un xic vella,
es guarnirà amb or.
Per haver unes sabates
i un lloc on sojornar,
treballo a les hores grasses,
a les magres, a les que cal.
No vull conversar amb l'ase
puix és força saberut,
de vegades, resta mut,
però fa bones gambades.
Quan la casa vella
es troba amb el sol,
mou una parpella
badalla i es mou.
Parlar voldria
del meu deler:
ni sent ni mira
ni vol ni creu.
Quan la lluna aplega
a dalt del Montsià,
el sol li comenta:
Me n'hauré d'anar!
Si estimar pogués
fer-ho cada dia,
la nit passaria
somiant i volent.
Trenta pedres
al camí,
totes parlen
mal de mi.
Quan aplegui l'hora
d'aquest dolç partir,
no vull cap penyora,
m'esperen a mi.
Quatre lletres,
al tinter,
es barallen
per no ser.
Decebut,
sense diners,
tinc l'ensurt
de ser el darrer.
Si el sol té pressa,
quan ve la tardor,
que oblidi qui crema
i es lliuri a l'amor.
Les fulles dormien
al reclau del bosc,
quan van sentir el llop,
com moltons, fugien.
No vull una nit
llarga de l'hivern,
vull capvespre fresc
i estels al meu llit.
Primavera dorm i set poemes més
18 Juny, 2019 05:29
Publicat per jjroca,
Poemes
Primavera dorm
Primavera dorm
després de la festa,
vora la finestra,
voltada de flors.
Primavera espera
la lluïssor del cel,
demana, amb anhel,
tornar a casa seva.
Primavera dorm,
dessota, a la foia,
enmig de rosers.
Un déu tafaner
li demana joia
quan aplega el sol.
És la pensa vana
Donaria el beure,
el plaer del niu,
el goig qui descriu
i no puc concebre.
Les tardes capcioses,
els jorns amatents,
les dèries de reis
per cercar corones.
És la pensa vana
qui creua el carrer
i s’asseu a la plaça.
Vestit com carbassa,
deixeu-me primer
esbrinar com calma.
Malaguanyats perdedors
Per corriols i corriolets,
van homes sense peresa,
hauran promptitud i pena
per somiar en altres indrets.
Malaguanyats perdedors,
fills porucs de la nissaga,
volen fer la filigrana
per a guanyar quasi tot.
Menestrals i mendicants,
joves, vells i decebuts
cercant el goig i la glòria.
Van esguerrant la memòria
per no saber-se volguts
enmig de tants benestants.
Inusitat el negoci
En un dissabte cregut,
mig mandrós i estabornit,
com vaig trobant l’esperit
d’un personatge rabiüt.
Massa cor, més minso el cap,
viatjant, ben sol, per tenebres,
en gran sarró, porto penes
que vaig perdent a bon pas.
Inusitat el negoci
de perdre en lloc de guanyar
uns condiments principals.
La cuina no haurà fanals
i el foc es deixa anar
per un camí irrisori.
Hi ha tendresa
En el desert, hi ha tendresa,
massa força per guanyar,
diria que no sé anar
perquè planyo prou de pressa.
En el desert, hi ha muntanyes,
rius ressecs i un ample pla,
un silenci qui plaurà
i riqueses amagades.
Com la pausa m’acompanya
d’unes nits prou ensopides
amb un regne insospitat.
Pregoneu el seu estat
quan lluita, amb altres mides,
per trobar nova companya.
El cavall demana pau
El cavall de la dissort
avança sense peresa,
va seguint camins de pols
des del dubte a la fermesa.
El cavall demana pau
tot i esperant la revenja,
poc que la lluita li escau,
com li manca fortalesa.
El cavall de la dissort
com demana ser un heroi
enmig de tan poca gràcia.
Més tard la vida li passa
enmig de gran enrenou
fins que aplega a la mort.
Benvolguts convilatans
Benvolguts convilatans,
enemics de la fortuna,
com deixareu una engruna
perquè s’atipin els sants.
De les terres isolades,
volíem fer els llogarets,
com empràvem ser distrets
per velles bruixes i fades.
Benvolguts convilatans,
quan em toqui anar a plorar,
no portéssiu les angúnies.
Montsià enllà hi ha altres vies
per poder-les explorar,
algun dia serem grans.
El viatge de la ment
El viatge de la ment
no cerca goig ni fortuna
ni vol aplegar a la lluna
per a tornar al moment.
És viatge dissortat
sense joc ni benefici,
acceptar el malefici,
és premissa d’on anar.
Tantes peces menystingudes,
passen a ser principals
enmig d’aquell gran desori.
El pensar és nou oprobi
per a homes benestants
qui mai demanen pressures.
Pensaments divins (XXI)
17 Juny, 2019 06:17
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Déu va crear el món, es veu que no sabia com fer-se famós.
Satanàs necessita fusta per escriure els manaments de l'infern.
No pecaré més si no em canvien el dimoni.
Jesús farà festa després de la missa de vuit.
Havia de morir-me ahir, però Déu, no pot oferir places.
Vull anar al cel, quan arriba el primer avió?
Porto vint pecats mortals i encara tinc fred.
Algun deixeble traïdor li ha pres el seient a Jesús.
Déu no hi és, ha anat al cinema per analitzar la Bíblia.
Maria li ha demanat a Jesús que porti pans.
Després dels pans i dels peixos, Judes volia provar amb diners.
No crec que el Judici Final comenci al vespre.
Dalila està penedida, ara, qui li traginarà els mobles?
Déu no acostuma a portar rellotge.
Tomàs dubta de les promeses del P.P.
Es demana als dimonis que temptin amb educació.
He vist a Jesús a la cua de l'I.N.E.M.
Satanàs li ha proposat a Déu: Fer homes sense lògica!
A l'estiu, els pecats de la carn aniran a meitat de preu.
Sant Pere busca un successor que sàpiga menar una barca.
He d'anar anar a l'infern i m'he perdut als Camps Elisis.
He hagut de fer sis pecats més per poder viatjar amb primera.
Amb deu mil euros més podré accedir al tercer cel.
Judes ha estat proposat per dirigir un banc solidari.
A partir d'ara, els miracles no tindran desgravació fiscal.
Satanàs invertirà els beneficis en paradisos fiscals.
Déu ha decidit no treballar més de franc.
Els pecats venials al contestador automàtic.
La Verge li ha proposat a Jesús entrar a Jerusalem el mes de juny.
Jesús no pujarà a la creu si no hi ha exigències del guió.
Jesús canviarà tres paràboles i dos deixebles.
Sant Jaume vol tornar a Galícia en temporada baixa.
He demanat un altre dimoni i m'han enviat un mirall.
Satanàs reduirà la despeses, els condemnats posaran la llenya.
He decidit inscriure'm en un curset de déu.
Sant Pere no rebrà a les vídues que pregunten pel seu home.
Era a punt d'entrar al cel, quan vaig veure els meus amics.
Déu, "El Creador", havia de ser andalús.
Satanàs no està disposat a fer rebaixes per Nadal.
Sant Pere li ha demanat a Jesús sortir a pescar.
Judes està trist, no ha reconegut l'Hort de les Oliveres.
Dimoni tímid només temptarà en ser fosc.
Aprenent de dimoni pensava que el pecat venial era punxar la vena.
Per anar al cel, cal recordar, almenys, quatre dels manaments.
Ha començat un "casting" per al paper de Pilat.
Satanàs ha demanat a Déu que pacti amb els fogoners.
Jesús ha tingut un malson: Hi havia més convidats que peixos!
Sant Josep ho ha demanat: Aquesta vegada faré d'ebenista!
Porto vint pecats i ni noto els peus calents.
Satanàs es fa vell, aquesta setmana s'ha confessat tres cops.
He deixat dos pecats mortals per si de cas.
Satanàs estalvia, ha baixat cinc graus la temperatura de l'infern.
Moisès diu que l'altra travessia serà per mar.
El faraó li ha dit a Josep que ara són dotze vaques magres.
Déu cerca nou planeta per tornar a començar.
Cap dels profetes ha aprés a fer prediccions de borsa.
Dalila ha comprat una màquina elèctrica per a tallar cabells.
Els científics no creuen en un déu que ignori els números.
Pensaments educatius (XXI)
17 Juny, 2019 06:15
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Tinc un rellotge de suport que assenyala l'hora de l'esbarjo.
Els alumnes programen, tot i que els agrada viure en coves.
Estan contents, els he dit que estava sord pel refredat.
Ni us podeu imaginar el que pensen de mi.
Necessito piragüista per poder superar el cim.
Només faltaria que aprenguessin a pensar.
Vuit reformes més i ens acostarem a la supervivència.
Dubteu de l'alumne que sembla escoltar.
Entre dos conceptes, cal assaborir un dubte.
Mai he dubtat de les solucions polítiques.
Començaran la comprensió lectora amb dues atmosferes.
Cada cop és més difícil disfressar la llibertat.
És molt adient introduir l'alumne virtual.
Fins ara, no hi havia relació entre alçada i enteniment.
He descobert com es produeix el miracle de la ignorància.
L'arrel quadrada no s'inclou a la botànica.
Mestre desenfeinat intentarà ordenar l'univers.
Els envejo, ells poden arribar a aprendre.
Estic content, la meitat no saben on sóc.
He donat la primera lliçó i he tancat l'oferta.
Estic greu, he començat a alliçonar una clau.
Mireu la mar, qui ordena les ones?
La classe començà sense que ningú se n'adonés.
He resumit tota la Bíblia amb quatre ratlles.
No se'n burlen, és la síntesi del seu sentit crític.
Dubtava d'ells fins que em tancaren al lavabo.
Estic impressionat: parlen i s'entén.
He escrit un problema, però no l'he comentat amb ningú.
Estan fent un mòdul, només fan servir les orelles.
Suposo que es pot pensar i tenir problemes.
Treballant fins a la mitjanit, ni sé com amagar-me.
He marcat uns objectius, per si de cas.
És un alumne despert i sap parar la traveta.
No aprenen molt, però em deixen somiar.
He hagut de posar més llenya, no es refredaven.
Han escrit tres paraules i només n'han deixat cinc lletres.
He rebut un cop, la inflor progressa adequadament.
He puntuat dues vegades, l'alumne és quec.
No crec que a l'infern s'aprengui menys.
Suposo que escoltar no és un fet històric.
He descobert que tres alumnes poden fer una campana.
Penseu que Jesús era mestre i pastor.
Satanàs es proposa muntar una escola.
No heu de patir pel seu futur, és seu.
No cal ensenyar-los massa, amb la força n'hi ha prou.
El mestre no es pot cansar, ha d'anar el primer.
Mai dubteu quan diuen que no ho saben.
Doneu-los menjar amb bocins grossos.
El mestre està malalt, té alumnes savis.
No us cal patir, ells sabran amagar la veritat.
El mestre és nou, cal apostar.
Vuit preguntes del control va ser rebutjades per aclamació.
Em sap greu despertar-los l'interès.
Per a manar, tampoc cal aprendre massa.
Hem fet un estudi compartit de trenta segons.
Mestre, sense recursos, aspira a la santedat.
Els alumnes estan decebuts, el mestre ve cada dia.
Si fan una altra reforma, ensinistraré crancs.
Epitafis (XXI)
13 Juny, 2019 06:44
Publicat per jjroca,
Epitafis
Torna demà i porta un sastre.
Parla prompte que estic enfeinat.
Quedem per a després del Judici.
M'han dit que et faci lloc.
Darrerament, faig bondat.
Demana i faré el que pugui.
Us aconsello demanar hora per venir.
Els caps de setmana em llevo tard.
Com t'ho diria?
En aquest nínxol no es parla de política.
Mai tornaré a dir: Em trobo bé!
He rebut dues-centes dotze visites.
Han fet un concurs de llençar ossos.
No he vist ningú, de segur que plou.
Mai recordo el número del nínxol.
Esteu tots convidats!
Dos mil anys més i torno.
He somiat que ens retrobàvem.
Ni vull saber com me'n sortiré.
Dubto que pugui tornar a caminar.
Lliuro quasi tots els dies.
Cerco transport per anar a buscar feina.
He aconseguit un diploma de malfeiner.
Porteu-vos bé!
Creia que havies mort.
La senyora bé, gràcies!
No penso posar-me a plorar.
Dubto que em trobin res dolent.
Fins ara!
Jesús no ha mort, no hi és al llistat!
Li he pres el ventall a la veïna.
Estem bé i no necessitem res.
Si et ve de gust, parlem del temps.
Estic perdent les ganes de llegir.
He demanat un cos nou per internet.
Digueu-li a la sogra que no cal que vingui.
La senyora com sempre: Enllestint!
Si em vols fer content, porta vi.
Ja no sé on posar el taüt.
El meteocat aconsella que no surti.
He anat a veure món.
Si et mors, fes-m'ho saber.
Em penso que estic calb.
Sense farmaciola, no surto.
Pregueu per mi i pagueu-me un sopar.
Mor-te, mor-te..., i ara què?
Zona amb minsa contaminació acústica.
Queda prohibit circular a partir de les vint-i-dues hores.
No volem rèquiems em període estival.
No és per dir-ho, però faig patxoca.
He suprimit la festa d'aniversari.
Només ens arriba la premsa del cor.
Podem quedar!
Aquí, mai perds un amic.
Et deixo, he d'anar a dormir.
Fins al juliol, tinc fred.
El mes vinent, no hi seré.
Els nouvinguts van de savis.
Pensaments festius (XXI)
13 Juny, 2019 06:42
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
La glòria ha de ser un punt concret.
No comprenc el cel sense un passadís llarguíssim.
El que et porta a la feina és la por de no fer res.
No demano als déus sinó entreteniment per als altres.
Només he pogut triar la manera de ser invisible.
Els altres em demanen servei i no fer nosa.
Si he de fugir no em poséssiu més cadenes.
Acabaré per menjar-me a mi mateix.
Sentir-se vell és preferir la cadira al camí.
Si, igualment he de morir, no em donéssiu pressa.
El pitjor que li passarà al ric és que acabarà sent pobre.
Prefereixo que m'enganyis discretament.
Compareu al metge amb un enginyer de camins desenfeinat.
El que menys li costa al savi és donar la raó.
Aprendre és empaitar sense tocar.
L'amor és l'horitzó mal dibuixat.
L'infern de la dona és la seva manifesta preocupació.
Suposo que morir és perdre tota la documentació.
El que agrada dels morts és que sempre saps on trobar-los.
Mai hauria sospitat que tanta gent volgués aprofitar-se de mi.
L'únic bo del lladre és que t'ajuda a renovar.
Suposo que els meus diners m'hauran oblidat.
Déu és l' únic ser al que no li cal viatjar.
L'avorriment és el descobriment del no res.
El més difícil de ser home és mantenir-se dret.
A l'home, li resulta massa difícil anar pel camí recte i pla.
Mai li he preguntat a la sabata el que pensa de mi.
El boig té més mons on li és permès entrar.
Podria sortir de la vida si sabés com he entrat.
El pitjor de ser déu és que et malparlen.
Amb cinc cadenes de sentits em van lligar a la terra.
Si ho doneu tot ja no teniu cap preu.
Li he demanat a Déu que posi als rics una bossa per als diners.
Sóc tan pobre que ni em volen matar.
Si el meu cos no es queixa qui ho farà.
El cor és el millor treballador que tinc.
El millor de morir-se és anar de franc.
Viure és només obrir i tancar portes.
El ruc sap que dóna tombs per treure aigua.
Ser útil és mantenir almenys una porta oberta.
A l'home, el perd ocupar més espai del que li pertoca.
Als homes, ens solen collir quan encara estem verds.
La intel·ligència a la dona no li serveix per a trobar company.
Poemes curts (XXI)
13 Juny, 2019 06:37
Publicat per jjroca,
Poemes curts
He preparat deu mentides
per si vaig a festejar,
en tinc de totes les mides
per si haig d'ensarronar.
La mare em vol casar
amb una veïna dolça,
diu que viurem a la golfa
amb deu estris per cuinar,
no sé si és bona cosa.
Esperant la pluja,
a la plaça estant,
passegen i van
mentre el cel s'enutja,
prompte ploraran.
Estimada marieta:
Si jo fóra un pugó,
tancaria la finestra
del meu regne petitó,
és pensament que m'inquieta.
Al racó del mas,
diu la masovera
que l'aigua està freda
i ningú fa cas,
sembla que es fa vella.
Com et donaria,
reina del meu cor,
la meitat del dia,
un bocí de tot
quan s'acaba el dia.
Com les flors
del meu jardí,
ara, ploren
perquè si,
no hi estan totes.
En el regne del manar,
sempre hi ha qui mana massa,
el meló vol ser carbassa,
hauria de madurar.
Parlaré del vent
quan està per casa,
quan ni vol saber
qui viu a la plaça,
mai està content.
Al carrer de melangies,
els promesos ja no hi són,
van marxar sense alegries,
va fugir el seu amor,
els sobraven massa dies.
Per fer una estrofa,
per encetar un vers,
no cal saber solfa
ni cantar ni res,
amb el ritme sobra.
Al carrer dels menystinguts,
no hi ha força ni roselles,
només queden quatre muts
qui van fent les tombarelles
per si passa algun sabut.
Al bon Déu demano:
un sac de paciència,
és la noble ciència
que em regala l'amo
quan li plau i em deixa.
Si jo fóra mariner
d'aquella barca de vela,
eixiria amb l'estrella
per aplegar el primer
a alguna illa deserta.
El carrer d'enmig
mai demana pressa
ni el porta el desig
a trobar la terra,
és massa eixerit.
Amb les runes del castell,
hauré de fer-me la casa,
així sentiré com passa
el desig d'aplegar a vell,
mai vull deixar cap espasa.
Dies pesats, amb diners,
mai en tinc prou,
massa minso serà el sou
per aplegar al cap del mes,
qui m'ha donat aquest jou?
Aprenent de tot,
em posà a lladrar
per poder trobar
un retall de sol
dintre la ciutat.
Posa ombres
als meus ulls
que, d'esculls,
en tinc de sobres,
forts i eixuts
A la porta
del mai més
el tanoca
ja no hi és,
l'han fet fora.
Epigrames (XXI)
13 Juny, 2019 06:26
Publicat per jjroca,
Epigrames
Fulla de tardor
cerca el daltabaix,
pensa que l'amor
viu en altra llar.
Massa flors
en el jardí,
em demanen,
són per a mi.
Una jove mossa
cerca príncep blau,
trobarà un babau
i serà l'esposa.
Per a ser lliure,
viu a la muntanya,
cerca qui esbatana
i no els deixis viure.
La Verge demana
un Jesús poruc,
Ell vol tornar a casa,
deixar-nos l'ensurt.
Amb un drac ferotge,
farem una festa,
beurem vi i cervesa,
voltarem mig poble.
He demanat al bon Déu:
Cent anys de vida!,
després em tornaré ateu,
prendré fugida.
Escriure, diria
és un fet humà,
gràcia no en donà,
però et convida.
Una bruixa tinc
al racó de l'era,
per la nit espera,
llueix pel matí.
Mare, si vols,
puc ser a la lluna,
és tan poruga,
plora de cor.
A cops, el temps
va fent camí,
és un mesquí,
no vol remei.
Entre badalls,
guanya la son,
entre batalls,
venç el qui pot.
Mareta meva
com vaig perdut,
com vaig venut
sense cap treva.
Per la nit, quan l'esperit
sorrut, descansa,
veig com el cos em demana
una copeta d'anís.
El camí del formiguer
no té aturada,
mil formigues, amb deler,
van cap a casa.
Quan la tempesta
duu l'enrenou,
la por em mou
a portar pressa.
Cruspir mel,
sense aturar,
és lluitar
per ser al cel.
Per menjar,
vull estovalles,
cent contalles,
bona llar.
Posaré a les golfes:
la palla, la userda,
deu sacs de garrofes
i la porta oberta.
Llarga conversa
amb la somera
per corriols estrets,
amb lluna plena.
Per a ser estimat:
posar garlandes,
festes i danses,
somnis daurats.
Pare tinc por
de trobar la feina,
amaga les eines
al reclòs del pou.
A cal sabater,
no he trobat els claus
ni peces de cuir
ni res per a fer.
A poqueta nit
no hi haurà fantasmes
ni bruixes ni fades
ni contes al llit.
Puix monstre sóc i set poemes més
10 Juny, 2019 05:54
Publicat per jjroca,
Poemes
Puix monstre sóc
En el passar,
com queden les promeses,
rauen esteses
per si, al demà,
sorgeixen meravelles.
Puix monstre sóc
i visc en terra estranya,
menjo, si es pot,
fins que s’escanya,
rabiós, el cos.
I, per sortir,
vull els carrers amples,
omplir, de passes,
les dolces nits.
Hauries de saber
Hauries de saber,
estimada fada,
com fila l’aranya
sense cap teler.
I va, a corre-cuita,
quan tremola el fil,
a fer curta lluita,
vèncer l’enemic.
Hauries de saber,
estimada fada,
on resta l’orgull.
Com l’haig a curull,
el deixo, a la sala,
per si el son el perd.
Com l’estimaria
Com l’estimaria
si m’ho demanés
i cerqués recer
quan acaba el dia.
Aniríem dos,
per cases i camps,
per trobar aviram
i menges de goig.
Com l’estimaria
en sortir el sol
per dalt de la serra.
Fóra tan planera,
llunyana del dol,
plena d’alegria.
Llarga atonia
Com demana, soledat,
llarga atonia,
puix vol viure sense esclat
un altre dia.
Les penses seran profanes,
les voluntats sorprenents,
la por vivint en les cases,
cap benestant vol penell.
Els petitons a l’escola
asseguts sense emmudir
i guaitant per la finestra.
Al seu davant, una mestra
que ha passat ben mala nit
perquè ensenyar no li prova.
Cavaller sense cavall
Cavaller sense cavall
i la dama s’ha fet vella,
voleu més gran devessall
lluny de pausa i de treva.
El camí ben ple de pedres,
lladregots al giravolt,
un xic enllà, tebi sol
em va omplint de tenebres.
Cavaller sense cavall
no haurà escut ni cuirassa
per si abelleix el combat.
El servent ha fet salat,
mira el cel i la nissaga
quan se’n va al capdavall.
Hi ha pausa
Per aprendre a no saber,
he bastit hores,
sóc captaire, mentider
i visc a soles.
Els llibres seran feixucs,
les classes ben isolades,
voldria, però no puc,
que mal se’m donen les dades.
Fa estona, mig fredolic,
vaig endreçant aquesta taula
amb viandes de tota mena.
Un xic enllà, la lluerna
va dient-me que, hi ha pausa,
abans d’entrar a l’embolic.
Mariner amb dolça mar
Mariner, amb dolça mar,
qui no somia amb primavera,
en el port, hi ha una princesa
qui l’espera si fa tard.
Com s’acaronen tots dos
els diumenges a la plaça,
diria que és festa grassa
la que aplega enmig l’amor.
Posaran cambra i un llit,
si pot ser, amb gran finestra
que els doni al carreró.
El desitjo guanyador,
amb una mà ben estesa,
per si aplega a ser marit.
Si m’estimes, et diré
Si m’estimes, et diré,
dolça poncella,
que recerco una estrella
per guarir-te al seu recer.
Dels sospirs, on ara vius,
en vull bastir les contrades,
posar flors, belles garlandes,
al carrer on dorms i rius.
Anirem a demanar:
manta joies i tresors
amb un xic de goig planer.
Cada dia, et pregaré
i decidirem tots dos
a quin regne haurem d’anar.
Pensaments divins (XX)
09 Juny, 2019 06:18
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
L'assignatura pendent dels apòstols va ser l'anglès.
Sant Josep tornarà d'Egipte sense consultar la ruta de Moisès.
Si Jesús era de la casa de David, hagués pogut ser pastor.
Jesús feia miracles, però no els va patentar.
Satanàs demana vedella cada divendres de Quaresma.
Jesús ha tret Jerusalem del llibre de visites.
Samsó ha amagat totes les tisores de casa.
Tres apòstols estan fent un curset de comprensió oral.
Jesús està preparant deu paràboles noves.
Jesús no va trobar editor per escriure les memòries.
No sé on he perdut el meu dimoni.
Necessito dimoni que es posi pesat en beure.
No aconsegueixo pecar sense fer un somrís.
Judes invertirà les trenta monedes en pagar el psiquiatra.
Si heu d'anar al cel, no us descuideu la carmanyola.
Per morir amb gràcia, cal aprendre art dramàtic.
La Verge està discutint amb el mestre de protocol.
Es demanen extres per assajar l'entrada de Jerusalem.
Déu és tan pobre que ni paga impostos.
Satanàs està empaitant el seu banquer de confiança.
Satanàs busca un cronista que sàpiga mentir.
Déu no em vol, puc viure molts anys.
Al cel han suspès misses, tenen pocs capellans.
Sant Pere porta un mes buscant les claus.
Déu estudia la possibilitat de fer-se invisible.
En acabar la creació, Déu va pensar com s'ho cobraria.
Satanàs talla claus, ha invertit en actius preferents.
Sant Pere declararà els banquers: Persones no grates!
Judes assoleix que la seva paga va ser vergonyosa.
La Verge prohibirà les revistes del cor.
Jesús participa en un curset d'informàtica.
Satanàs està provant mètodes nous de fer por.
Déu no té pressupost per encabir tots els justos de la fi del món.
Satanàs farà servir gent d'empenta per posar més pecadors per caldera.
Sant Pere està neguitós, aquest mes s'han donat d'alta dues religions noves.
Els qui van al cel: porta de la dreta amb la cartilla de vacunacions.
Déu és al cel, almenys, els dies feiners.
Si heu d'anar a l'infern, poseu-vos crema.
Era a punt de salvar-me quan em vaig penedir.
Porto una setmana buscant el meu dimoni.
Accepto anar a l'infern si deixen fumar.
Satanàs està enfadat: amb la crisi, ni pequen.
Caldera ecològica: aigua sense additius.
Déu i Satanàs: Fadrins per sempre!
La Verge busca jove de dos mil·lennis per al seu Fill.
Es demana gat de dos caps per a la porta del cel.
Judes vol canviar la traïció per una ensarronada.
Satanàs ha demanat a Déu que no apliqui retallades.
Isaac no riu, el seu pare vol anar d'excursió a la muntanya.
Al cel, sobren apartaments per a matrimonis.
Jesús ha estat nomenat: Fadrí d'or!
Els pobres van al cel, però segueixen patint.
Satanàs està indignat: un lladre li ha furtat tres calderes.
Jesús, cansat de passar fred, ha demanat el Nadal al juliol.
Jesús ha d'anar al desert, la Verge li diu que vagi a la tardor.
Déu necessita set galàxies per parar el llit.
Sant Pere no pesca, li ha caducat el permís.
Satanàs, en hores baixes, ha demanat ser fill predilecte.
Déu no entén les bones qualitats dels diners.