Hauria pogut ser i set poemes més
02 Juny, 2019 07:14
Publicat per jjroca,
Poemes
Hauria pogut ser
Hauria pogut ser
aprendre sense vici,
haver un bon ofici:
mestre de mentider.
Pujar dalt de la carena,
jugar amb el senglar,
aturar-se per dinar
una herba dolça i tendra.
Hauria pogut ser
el viure com un ric,
el morir com un pobre,
però la sort de l’ogre
es perd en trobar amic:
captaire i sorneguer.
Feinejant com la formiga
Feinejant, com la formiga,
m’he trobat amb un topant:
aprendre sense mentida
i perdre com ho fan tants.
No demano altra cosa
que viatjar sense pagar,
el dubtar em farà nosa
i, a la fi, caldrà callar.
M’agrada dormir, a la palla,
amb una rosa formosa
i un clavellet escaient.
Després, afirma la gent,
que és senzill emplenar bossa
amb somriure de canalla.
De bon matí
En gran encert,
sentir la tarda plana
i anar-me’n lluny
per albirar altre món,
mon cor pregon,
viure en un retruny
mentre desgrana
la pensa a cel obert.
I raure allí
on moren les promeses
cercant tresor.
Veniu amor,
amb les ales esteses,
de bon matí.
Per l’altre carrer
Pensa de guitarra
com et vas perdent,
del tot inconscient,
enmig la recança.
Pobres benestants
enmig de tenebres,
les cases ben plenes,
massa vanitats.
Com tot esdevé:
raó de follia
escric ben poruc.
Cercant aixopluc
em passa la vida
per l’altre carrer.
Malgrat no ho notis
La lluna plena,
com llum amb força,
cerca la golfa
de casa meva.
Allí, es queda
a passar nit,
prop l’esperit
de la feblesa.
Amor no ploris
cercant el foc
del sacrifici.
No vull ofici
d’ésser traïdor
malgrat no ho notis.
Disbauxa i disbarat
En el vi,
trobo el camí
i la lluerna.
És la pena
qui em duu aquí
sense cap pressa.
En el vi,
trobo el mirall
de les mancances.
És així
com l’espantall
troba les cares.
I la resta, ja se sap,
és disbauxa i disbarat.
Cercant records
No he de cercar
les melangies
ni vull trobar
les altres vies.
En mon desert,
viu la noblesa,
del tot estesa,
a cor obert.
Porteu-me son,
al tou del llit,
quan fuig el sol.
Vull l’enrenou,
ben esllanguit,
cercant records.
Un jove aprenent
El pare pagès
com demana un fill,
són penses de grill,
saviesa de res.
Aplega una filla,
maca com un sol,
es vesteix de dol,
demana altra vida.
El pare pagès
rondina, en el tros,
amb un ase vell.
Com cerca el cervell,
pensament galdós,
un jove aprenent.