Hauria pogut ser i set poemes més

02 Juny, 2019 07:14
Publicat per jjroca, Poemes

Hauria pogut ser


Hauria pogut ser

aprendre sense vici,

haver un bon ofici:

mestre de mentider.

Pujar dalt de la carena,

jugar amb el senglar,

aturar-se per dinar

una herba dolça i tendra.

Hauria pogut ser

el viure com un ric,

el morir com un pobre,

però la sort de l’ogre

es perd en trobar amic:

captaire i sorneguer.


Feinejant com la formiga


Feinejant, com la formiga,

m’he trobat amb un topant:

aprendre sense mentida

i perdre com ho fan tants.

No demano altra cosa

que viatjar sense pagar,

el dubtar em farà nosa

i, a la fi, caldrà callar.

M’agrada dormir, a la palla,

amb una rosa formosa

i un clavellet escaient.

Després, afirma la gent,

que és senzill emplenar bossa

amb somriure de canalla.


De bon matí


En gran encert,

sentir la tarda plana

i anar-me’n lluny

per albirar altre món,

mon cor pregon,

viure en un retruny

mentre desgrana

la pensa a cel obert.

I raure allí

on moren les promeses

cercant tresor.

Veniu amor,

amb les ales esteses,

de bon matí.


Per l’altre carrer


Pensa de guitarra

com et vas perdent,

del tot inconscient,

enmig la recança.

Pobres benestants

enmig de tenebres,

les cases ben plenes,

massa vanitats.

Com tot esdevé:

raó de follia

escric ben poruc.

Cercant aixopluc

em passa la vida

per l’altre carrer.


Malgrat no ho notis


La lluna plena,

com llum amb força,

cerca la golfa

de casa meva.

Allí, es queda

a passar nit,

prop l’esperit

de la feblesa.

Amor no ploris

cercant el foc

del sacrifici.

No vull ofici

d’ésser traïdor

malgrat no ho notis.


Disbauxa i disbarat


En el vi,

trobo el camí

i la lluerna.

És la pena

qui em duu aquí

sense cap pressa.

En el vi,

trobo el mirall

de les mancances.

És així

com l’espantall

troba les cares.

I la resta, ja se sap,

és disbauxa i disbarat.


Cercant records


No he de cercar

les melangies

ni vull trobar

les altres vies.

En mon desert,

viu la noblesa,

del tot estesa,

a cor obert.

Porteu-me son,

al tou del llit,

quan fuig el sol.

Vull l’enrenou,

ben esllanguit,

cercant records.


Un jove aprenent


El pare pagès

com demana un fill,

són penses de grill,

saviesa de res.

Aplega una filla,

maca com un sol,

es vesteix de dol,

demana altra vida.

El pare pagès

rondina, en el tros,

amb un ase vell.

Com cerca el cervell,

pensament galdós,

un jove aprenent.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs