Epitafis (XXIII)
30 Juny, 2019 06:47
Publicat per jjroca,
Epitafis
Ho sento, tinc el dia torçat.
He descobert que no sabia respirar.
Us ben asseguro que m'he quedat cec.
Us voldria presentar a la meva veïna.
Ni penso en tornar-me a casar.
Vull saber qui m'ha pres les sabates.
He venut l'ànima, però no he cobrat.
Tampoc cal que ens posem així.
Aquesta vegada, no us votaré.
Estic esperant una carta de recomanació.
Acabo de fer, cent divuit anys.
A hores d'ara, ja dec ser savi.
Sento dir-vos que teniu mal aspecte.
Encara tinc molta son.
No em prengueu les flors.
El negre no us prova.
No em trec el fred de sobre.
Tampoc cal que te'n burlis.
Segurament, estaré per casa.
Procureu no fer soroll.
Per l'aniversari, he demanat una rondalla.
He demanat el trasllat.
S'ofereix mort sense experiència.
Et dono la paraula.
Heu de fer-me tres trucs.
A veure, quan quedem?
Suposo que és una visita de cortesia.
Sento molt no estar per vosaltres.
Aquesta, no la puc respondre.
Ni sé com comença el cel.
De moment, estic a prova.
Qui demana per mi?
Fins a la primavera, guanya el plàstic.
Fa temps que he demanat una bústia.
Us aconsello esborrar els deures.
Normalment, no tenim massa pressa.
Estic estudiant ofertes per viatjar.
L'avi encara em sermoneja.
Deixeu-me l'adreça i ja us trucaré.
Necessito diners per comprar el nínxol de sota.
Estic tip de passar desapercebut.
Procura morir en temps de rebaixes.
El metge m'ha donat l'alta.
Necessito saber quan vindràs.
He aconseguit tenir bona salut.
Si has de tornar, porta'm les dents.
No us cregueu que dormir faci el cap gros.
Guanyo poc, però estalvio.
Puc estar un any sense menjar ni beure.
Ho sento, m'acaben de contar un acudit.
El soterrador té el meu número de mòbil.
El vi no mata, va ser l'ampolla.
Encara tenim una plaça lliure.
Respecteu la cua!
La sessió golfa? Sis ninxos més endavant.
Sento com un buit al cap.
Ja pots cridar! No hi sóc.
Necessito un cervell per posar la por.
Pensaments festius (XXIII)
30 Juny, 2019 06:45
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
No dubteu mai davant d'una dona, quedeu-vos o correu.
Sóc un home important, he d'aconseguir gastar més.
No suporto ser pobre, ho deixo caure.
El perill de treballar és si t'agrada.
No és estrany no trobar a Déu, té massa cases on anar.
Un arbre és un frare que no surt del monestir.
Cada dia em guardo una estona per créixer cap a endins.
Només demanaré que em posin uns déus distrets.
Cap home arriba a ser ric, si no té un bon armari.
Estic planificant el temps, ell només riu.
Estic lluny de saber on sóc.
És tan maca que ni ho diu.
La vellesa és el país de les muntanyes.
Dos peus no són massa per estar sempre dret.
He parlat massa, estic amb deute amb Telefònica.
Vulgues que no, em pensava que viure era diferent.
Sóc tan pobre que començo a penedir-me.
Només puc perdre el que he conegut.
Sóc un insecte social, només necessito aprendre a creure.
És bonic estar cansat, no tens ganes d'anar enlloc.
He escollit mal de cap, és més intel·ligent.
No penseu mal de mi, jo tampoc ho faig.
Sóc massa orgullós, evacuo poques vegades.
No tinc rei, ell no ho sap.
Volia comprar-me un ruc, em va fer pena ser el seu company.
Tinc por a morir, crec que ho faré malament.
Plou perquè els apartaments al cel són massa carregosos.
Si no teniu vertigen podreu arribar a ser un núvol.
És un mal amant, no té gust pels perfums.
Vaig intentar posseir la veritat, donava massa disgustos.
He provat de creuen amb Déu, ara creuré sol.
Possiblement la Verge és la dona que té més vestits i corones.
He trobat la pau, ara no sé com agafar-la.
Em costa pensar, potser és massa car.
Vaig provar de beure, però el vi estava dintre de l'ampolla.
Era una casa de ric, es notaven les factures en tots els envans.
Dormir és bo, no ho diguéssiu als rics.
Caminar és la millor manera de deixar el carrer enrere.
Em volen fer anar al cel, es veu que aquí faig nosa.
Us portaria un altre món, però me'l prendríeu.
Ha estat un encert trobar-vos, sempre us he defugit.
És molt bonic viure, no tenim gaire per triar.
He arribat a reconèixer que dormir és un càrrec unipersonal.
Proveu d'entendre'm, és una empresa dissortada.
Poemes curts (XXIII)
30 Juny, 2019 06:39
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Dolces hores de la nit
en un estiu que trafega,
a la plaça, massa crits,
una mossa, prou ofesa,
tot pensant en no glatir.
Al Senyor, demano:
dolces hores per pensar,
les més toves, les regalo,
les més fermes, vull guardar:
en un cove, per si guanyo.
Si els seus ulls demanen:
un amor planer,
poseu-me, el voler,
ben desat, en capses,
per si em té present.
Poseu, al cel,
força sentinelles
per si les estrelles
cerquen el saber
el que deia d'elles.
Per donar-li un bes:
saltaria les muntanyes,
lluitaria amb les mil banyes
i restaria despert,
neguitós, a estrebades.
Al carrer
del desesper
no hi ha bé
per gaudir,
sols glatir.
Massa dies,
si no crides,
no serveixen
per a res,
és com és.
Pobra sort,
en el desert,
com es perd,
no té nord
ni sap on és.
El riu de la vida
com es va perdent,
l'estimar pretén
el trobar la mida
d'un subtil moment.
Per a fer camí
no calen tresors
ni nobles raons
ni amics de debò,
només saber: On?
Les tardes d'estiu
són tan isolades
que el fugir del niu
convida, a vegades,
a un futur nociu.
En mon caparró,
s'entrebanca un somni:
Vull ser un dimoni
sense cap raó!,
porteu-me on el torni.
Si estimar fóra volar.
de segur que estimaria,
però el cos no vol anar,
vol aferrar-se a una vida
on es perd entre pecats.
En un racó del cervell,
he trobat força mentides,
estaven ben amanides
per a fer un reguitzell,
n'hi havia de totes mides.
Dormint en el prat,
a les hores baixes,
he sentit les vaques:
menjant i trescant,
somiant amb muntanyes.
La formiga amiga
no sap on deixar
una fulla enorme
qui fa mal de cap,
innocent, mediocre.
Quan el son demana
un llit per a mi,
com li dic que sí,
sóc fill de nissaga
qui empaita el dormir.
A la font del prat,
les roses vermelles
demanen estrelles,
fer la mitja part,
ni es cansen ni breguen.
A l'amor voldria
trobar en un recés
per sentir el vell frec
de la melangia,
mai em diu on és.
Estimat diumenge:
Conta-li al dilluns
que no es perdre punts
el no poder entendre!
Havem tant de rucs.
Epigrames (XXIII)
30 Juny, 2019 06:29
Publicat per jjroca,
Epigrames
Una noia maca
em dóna raó,
el nuvi és un tro:
veloç, poca-traça.
Quan les fulles
van al llit,
els follets
senten els crits.
Bon pare, caseu-me,
trobeu-me pubilla,
si mana o crida,
puc ensordir o creure.
Amb el pic, la pala,
cercaré un tresor,
si perdo la gana,
planyeu-me del tot.
Quan l'amor aplega
al balcó de dalt,
la lluna s'emplena
de somnis preats.
La barca vella,
quan entra a port,
es mostra bleda,
glatir la pot.
El rei demanava
deixar el seu palau,
sempre hi ha un babau,
fent la gara-gara.
La tardor cantava
vora de la llar,
una cançó esparsa
d'un enamorat.
Massa pedres,
al terrat,
conten penes
del passat.
Si l'amor demana
que surti al carrer,
doneu-me l'espasa,
vull ser cavaller.
Me l'estimo, de passada,
entre pedres del camí,
quan em veu, com escridassa,
com pregona, està per mi.
La Verge parlava
amb un caire dolç,
Jesús escoltava,
guaitava l'enyor.
Per no ser la Ventafocs
al bon Déu demanaria:
una capsa amb pebrots
i tomates d'amanida.
Per perdre diners,
tot el món et crida,
escolteu primer
i desprès feu via.
A la casa del pagès
toquen les dotze i la una,
la mestressa no diu res,
però creu que es va fent muda.
Paraules d'amor
van per les estances,
les dolces són vanes,
les agres són dol.
Quan arriba el fred,
sense mitges parts,
les vaques demanen
estables tancats.
A la plaça
de ponent,
cada vespre
porta un prec.
Ben vestit i pentinat,
he anat a gran empresa,
la pubilla resta ofesa,
diu com sóc d'espavilat.
Com formiga,
pel corriol,
vaig fent via
si fa sol.
A la lluna plena,
com diré que sí,
vaig com la lluerna
amb pas eixerit.
Ni he demanat
ser en un palau
ni vull el regal
de viure de franc.
Massa casa
per a mi,
massa estança
per dormir.
Amb un regalim
de la bóta vella,
engego la festa
si el vi és eixerit.