Epitafis (XXI)
13 Juny, 2019 06:44
Publicat per jjroca,
Epitafis
Torna demà i porta un sastre.
Parla prompte que estic enfeinat.
Quedem per a després del Judici.
M'han dit que et faci lloc.
Darrerament, faig bondat.
Demana i faré el que pugui.
Us aconsello demanar hora per venir.
Els caps de setmana em llevo tard.
Com t'ho diria?
En aquest nínxol no es parla de política.
Mai tornaré a dir: Em trobo bé!
He rebut dues-centes dotze visites.
Han fet un concurs de llençar ossos.
No he vist ningú, de segur que plou.
Mai recordo el número del nínxol.
Esteu tots convidats!
Dos mil anys més i torno.
He somiat que ens retrobàvem.
Ni vull saber com me'n sortiré.
Dubto que pugui tornar a caminar.
Lliuro quasi tots els dies.
Cerco transport per anar a buscar feina.
He aconseguit un diploma de malfeiner.
Porteu-vos bé!
Creia que havies mort.
La senyora bé, gràcies!
No penso posar-me a plorar.
Dubto que em trobin res dolent.
Fins ara!
Jesús no ha mort, no hi és al llistat!
Li he pres el ventall a la veïna.
Estem bé i no necessitem res.
Si et ve de gust, parlem del temps.
Estic perdent les ganes de llegir.
He demanat un cos nou per internet.
Digueu-li a la sogra que no cal que vingui.
La senyora com sempre: Enllestint!
Si em vols fer content, porta vi.
Ja no sé on posar el taüt.
El meteocat aconsella que no surti.
He anat a veure món.
Si et mors, fes-m'ho saber.
Em penso que estic calb.
Sense farmaciola, no surto.
Pregueu per mi i pagueu-me un sopar.
Mor-te, mor-te..., i ara què?
Zona amb minsa contaminació acústica.
Queda prohibit circular a partir de les vint-i-dues hores.
No volem rèquiems em període estival.
No és per dir-ho, però faig patxoca.
He suprimit la festa d'aniversari.
Només ens arriba la premsa del cor.
Podem quedar!
Aquí, mai perds un amic.
Et deixo, he d'anar a dormir.
Fins al juliol, tinc fred.
El mes vinent, no hi seré.
Els nouvinguts van de savis.
Pensaments festius (XXI)
13 Juny, 2019 06:42
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
La glòria ha de ser un punt concret.
No comprenc el cel sense un passadís llarguíssim.
El que et porta a la feina és la por de no fer res.
No demano als déus sinó entreteniment per als altres.
Només he pogut triar la manera de ser invisible.
Els altres em demanen servei i no fer nosa.
Si he de fugir no em poséssiu més cadenes.
Acabaré per menjar-me a mi mateix.
Sentir-se vell és preferir la cadira al camí.
Si, igualment he de morir, no em donéssiu pressa.
El pitjor que li passarà al ric és que acabarà sent pobre.
Prefereixo que m'enganyis discretament.
Compareu al metge amb un enginyer de camins desenfeinat.
El que menys li costa al savi és donar la raó.
Aprendre és empaitar sense tocar.
L'amor és l'horitzó mal dibuixat.
L'infern de la dona és la seva manifesta preocupació.
Suposo que morir és perdre tota la documentació.
El que agrada dels morts és que sempre saps on trobar-los.
Mai hauria sospitat que tanta gent volgués aprofitar-se de mi.
L'únic bo del lladre és que t'ajuda a renovar.
Suposo que els meus diners m'hauran oblidat.
Déu és l' únic ser al que no li cal viatjar.
L'avorriment és el descobriment del no res.
El més difícil de ser home és mantenir-se dret.
A l'home, li resulta massa difícil anar pel camí recte i pla.
Mai li he preguntat a la sabata el que pensa de mi.
El boig té més mons on li és permès entrar.
Podria sortir de la vida si sabés com he entrat.
El pitjor de ser déu és que et malparlen.
Amb cinc cadenes de sentits em van lligar a la terra.
Si ho doneu tot ja no teniu cap preu.
Li he demanat a Déu que posi als rics una bossa per als diners.
Sóc tan pobre que ni em volen matar.
Si el meu cos no es queixa qui ho farà.
El cor és el millor treballador que tinc.
El millor de morir-se és anar de franc.
Viure és només obrir i tancar portes.
El ruc sap que dóna tombs per treure aigua.
Ser útil és mantenir almenys una porta oberta.
A l'home, el perd ocupar més espai del que li pertoca.
Als homes, ens solen collir quan encara estem verds.
La intel·ligència a la dona no li serveix per a trobar company.
Poemes curts (XXI)
13 Juny, 2019 06:37
Publicat per jjroca,
Poemes curts
He preparat deu mentides
per si vaig a festejar,
en tinc de totes les mides
per si haig d'ensarronar.
La mare em vol casar
amb una veïna dolça,
diu que viurem a la golfa
amb deu estris per cuinar,
no sé si és bona cosa.
Esperant la pluja,
a la plaça estant,
passegen i van
mentre el cel s'enutja,
prompte ploraran.
Estimada marieta:
Si jo fóra un pugó,
tancaria la finestra
del meu regne petitó,
és pensament que m'inquieta.
Al racó del mas,
diu la masovera
que l'aigua està freda
i ningú fa cas,
sembla que es fa vella.
Com et donaria,
reina del meu cor,
la meitat del dia,
un bocí de tot
quan s'acaba el dia.
Com les flors
del meu jardí,
ara, ploren
perquè si,
no hi estan totes.
En el regne del manar,
sempre hi ha qui mana massa,
el meló vol ser carbassa,
hauria de madurar.
Parlaré del vent
quan està per casa,
quan ni vol saber
qui viu a la plaça,
mai està content.
Al carrer de melangies,
els promesos ja no hi són,
van marxar sense alegries,
va fugir el seu amor,
els sobraven massa dies.
Per fer una estrofa,
per encetar un vers,
no cal saber solfa
ni cantar ni res,
amb el ritme sobra.
Al carrer dels menystinguts,
no hi ha força ni roselles,
només queden quatre muts
qui van fent les tombarelles
per si passa algun sabut.
Al bon Déu demano:
un sac de paciència,
és la noble ciència
que em regala l'amo
quan li plau i em deixa.
Si jo fóra mariner
d'aquella barca de vela,
eixiria amb l'estrella
per aplegar el primer
a alguna illa deserta.
El carrer d'enmig
mai demana pressa
ni el porta el desig
a trobar la terra,
és massa eixerit.
Amb les runes del castell,
hauré de fer-me la casa,
així sentiré com passa
el desig d'aplegar a vell,
mai vull deixar cap espasa.
Dies pesats, amb diners,
mai en tinc prou,
massa minso serà el sou
per aplegar al cap del mes,
qui m'ha donat aquest jou?
Aprenent de tot,
em posà a lladrar
per poder trobar
un retall de sol
dintre la ciutat.
Posa ombres
als meus ulls
que, d'esculls,
en tinc de sobres,
forts i eixuts
A la porta
del mai més
el tanoca
ja no hi és,
l'han fet fora.
Epigrames (XXI)
13 Juny, 2019 06:26
Publicat per jjroca,
Epigrames
Fulla de tardor
cerca el daltabaix,
pensa que l'amor
viu en altra llar.
Massa flors
en el jardí,
em demanen,
són per a mi.
Una jove mossa
cerca príncep blau,
trobarà un babau
i serà l'esposa.
Per a ser lliure,
viu a la muntanya,
cerca qui esbatana
i no els deixis viure.
La Verge demana
un Jesús poruc,
Ell vol tornar a casa,
deixar-nos l'ensurt.
Amb un drac ferotge,
farem una festa,
beurem vi i cervesa,
voltarem mig poble.
He demanat al bon Déu:
Cent anys de vida!,
després em tornaré ateu,
prendré fugida.
Escriure, diria
és un fet humà,
gràcia no en donà,
però et convida.
Una bruixa tinc
al racó de l'era,
per la nit espera,
llueix pel matí.
Mare, si vols,
puc ser a la lluna,
és tan poruga,
plora de cor.
A cops, el temps
va fent camí,
és un mesquí,
no vol remei.
Entre badalls,
guanya la son,
entre batalls,
venç el qui pot.
Mareta meva
com vaig perdut,
com vaig venut
sense cap treva.
Per la nit, quan l'esperit
sorrut, descansa,
veig com el cos em demana
una copeta d'anís.
El camí del formiguer
no té aturada,
mil formigues, amb deler,
van cap a casa.
Quan la tempesta
duu l'enrenou,
la por em mou
a portar pressa.
Cruspir mel,
sense aturar,
és lluitar
per ser al cel.
Per menjar,
vull estovalles,
cent contalles,
bona llar.
Posaré a les golfes:
la palla, la userda,
deu sacs de garrofes
i la porta oberta.
Llarga conversa
amb la somera
per corriols estrets,
amb lluna plena.
Per a ser estimat:
posar garlandes,
festes i danses,
somnis daurats.
Pare tinc por
de trobar la feina,
amaga les eines
al reclòs del pou.
A cal sabater,
no he trobat els claus
ni peces de cuir
ni res per a fer.
A poqueta nit
no hi haurà fantasmes
ni bruixes ni fades
ni contes al llit.