Pensaments educatius (XX)

09 Juny, 2019 06:14
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Aprendre és pujar a una muntanya sense arbres.

Porto anys ensenyant i no he passat comptes.

Aprenen sense mestre i caminen sense camí.

Tots els dies són bons per a perdre's una mica.

No sé on és la saviesa, però mai demana ajut.

El llapis ens portarà a la més fosca de les mars.

Encetarem un concurs de crits i guanyaran ells.

Obriu un llibre i notareu la flaire del desconegut.

Estic cansat d'aprendre només jo.

Crec que saben llegir, no ha de ser un estat hipnòtic.

Un bon pedagog mai atén a més de deu alumnes.

L'inspector vol que millorin quan ja em guanyen tots els dies.

Estic amatent de la nova reforma.

Mai sabré perquè els diumenges són curts.

Obriu la finestra per si gosen volar.

El bonic de la classe és la caixa de sorpreses.

Per què l'ortografia ens porta a la tirania?

Sé que escolten, proveu de dir: Pati!

He fet equips de quatre per escriure: Silenci!

Saben que hi ha feina, però no els preocupa.

Classes de religió: Començarem pels Sants Innocents!

Estudiar història és qüestió de posar terra enmig.

Vull ser un banc suís, sense fronteres.

Aprenen a fer preguntes, després vindran les comes.

Porto vint anys intentant saber on van.

Necessiten els Reis a cada avaluació.

Hem d'augmentar el pressupost per comprar més corones.

A partir d'ara, cada alumne haurà de portar tovallola i crema.

Privatitzat l'ensenyament: totes les classes seran d'un alumne.

Es permetran classes d'educació sexual immaculades.

He demanat fer de guia espiritual i distant.

Agafeu paper i llapis i anem a trobar el caos.

Els resultats no estan malament, inclús poden discutir-se.

Millora el rendiment, he encabit sis llits per classe.

Desnonats els nombres romans, anem pels aràbics.

Retallades de xifres: passarem de deu a dues.

Reformes educatives: En fila de tres.

Les classes haurien de començar abans de sortir de l'aula.

Deu haver quelcom interessant fora de l'economia.

Mestre motivat s'ofereix a adobar caps.

Fins ahir, una hora eren seixanta minuts.

Els nens podran menjar a la classe, bé han d'aprofitar el temps.

No calen més hores de classe sinó menys d'esbarjo.

Cal ensenyar a aprendre i respirar de manera simultània.

El veritable problema és l'espai entre dubte i dubte.

Feu-los saber que els fantasmes surten de qualsevol tancat.

Els nens mai ofenen, només ataquen els punts dèbils.

Cansat de reformes, ingressà al reformatori.

El problema és que, al despatx, no hi ha nens.

Quan neix un nin, la terra tremola.

Si llegeixen, algun dia raonaran.

No els prenguéssiu els somnis, no tenen altre tresor.

He provat de ferir el temps, no vull que ens deixi

Els he dit que no m'agrada el vi.

He hagut de dir un seguit de mentides pietoses.

El proper trimestre, els posaran les preguntes del control.

Hem superat el control amb respostes imaginatives.

Déu ens ha donat milers d'anys per respondre.

Són intel·ligents, no volen ser a l'escola.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (XX)

06 Juny, 2019 06:39
Publicat per jjroca, Epitafis

Acabava de sortir de l'ou.

Us podeu emportar la pau.

No us oblideu de parlar de mi.

Encara em queden dues misses.

No penso dir-vos com em va.

Fi de la primera part.

He començat a perdre memòria.

Sóc enmig d'una reforma.

He arribat primer.

No suporto els comentaris.

Quasi no em queda esperança.

Estalvieu-vos els protocols.

No crec que pugui aprendre anglès.

Ja sóc a punt de veure el Senyor.

Animeu-vos, és de franc.

Em poso als peus de la senyora.

Sóc aquí perquè vull!

Noto una certa milloria.

Podria ser que no hi fóra.

Porto mesos en vaga de fam.

M'estic recuperant de l'ensurt.

Estic esperant un taüt nou.

Continuo disgustat.

Pràcticament, ni menteixo.

Abans, mai parlàvem de difunts.

No tinc pressa, però porta'm un pastís.

Puc canviar el testament?

Nínxol tancat per inventari.

Ofereixo corona de flors de segona mà.

Tenim obert fins a les deu.

Ofereixo nínxol assolellat per a caps de setmana.

Es busca difunta per a possible relació.

Fa un mes que no dormo.

En vint minuts, ens veiem.

Tenim descomptes fins al migdia.

Ara mateix, sóc al túnel.

Un altre dia sense esmorzar.

Gairebé faig cara de llumí.

Em vaig fent a la idea.

Hauria de fer esport.

No entenc com no arribes.

Tinc la dona viuda.

He sortit a prendre cafè.

Menjo com un ocellet.

Demà passaré per pagar.

Compte amb l'anorèxia.

A casa, també feia nosa.

Si us plau, feu servir el timbre.

Senyor jutge: No volia entrar.

Estic a la classe de relaxació.

Auxili, em volen fer fora!

Procureu no venir sol.

Necessito company poc xerraire.

Us comunico que presento al·lèrgia als clavells.

Necessito expert en jugar a les cartes.

Estic perdut!

Necessito notari per a canviar el testament.

Vulgues que no, tinc mandra.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XX)

06 Juny, 2019 06:36
Publicat per jjroca, Pensaments festius

He caigut a la llum sense saber veure.

Si sóc un ser material, com pot penetrar en mi un llibre gros?

El dimoni em tempta però no em porta la pecadora.

Sembla mentida però Déu té més paciència que jo.

El pitjor del pecat és l'ajut de la imaginació.

La saviesa no es troba bé dintre d'un cap.

De la informació a la deformació només hi ha un cop.

Puc tardar més si m'esperen.

Treballo per ensopegar amb estris inútils.

Envejo la pedra perquè no li cal enganyar ningú.

Puc anar a dormir però..., em deixarà entrar el son?

Pensar és suar, ho demostra l'estiu.

Una conversa intel·ligent no necessita les paraules.

La dona és més intel·ligent perquè sempre té la raó.

Si us burleu de mi perdeu un temps preciós.

En un racó del meu cap viu el jo que s'avergonyeix.

Sempre he volgut anar sense saber on.

Em planyo abans que algú em passi al davant.

Un lluita sense espasa en una guerra sense fi.

Ser home és un defecte que em preocupa.

Sempre estic disposat a no fer res.

La millor de les medecines és no sentir dolor.

El camí del dia és, suposadament, imparable.

L'amistat és símptoma de indefensió.

Sempre hi ha la possibilitat de equivocar-se.

Sense defectes, quin sentit tindria la vida?

Treballar és digne, però deforma.

No cal ni dir que la llengua em descobreix.

Sento estar encara entre vosaltres.

La vida és bonica, però neguiteja.

Sento dir que m'estimo a pesar meu.

Festejar és un passadís massa curt.

El millor del dolor és que allargassa el temps.

Tenir problemes és més fàcil que solucionar-los.

Mai penso abans de despertar-me.

Només tinc la possibilitat de creure.

El millor del moble és l'aparent tranquil·litat.

Sempre que viatjo he d'anar amb mi.

L'avorriment és el senyal de la inseguretat.

Manar és un esforç on no falten voluntaris.

Com conèixer la solitud si no para enlloc.

El més dolç de l'amor és l'enyorança.

Seria bo tenir diners que no s'haguessin de retenir.

Una porta sol separar mons inconeguts.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (XX)

06 Juny, 2019 06:29
Publicat per jjroca, Poemes curts

Si canta la sínia

quan es queixa el ruc,

lluito per ser mut

tot passant la vida,

odio cada ensurt.


No han de conquerir,

maleïdes feres,

aquelles figueres

on goso dormir

migdiades plenes.


Quan el sol arriba,

de nou, enfadat,

m'acosto a la riba

per sentir el combat

puix mai em convida.


Si fóra mariner,

d'una barca feinera,

aniria, sense treva,

no massa lluny del coster

per si el vent vol fer conversa.


Els camins del vi

porten la dissort

sense dir-me qui

em donarà or,

maleït amic.


Com demano,

per demà,

tenir amo

i treballar,

mai el guanyo.


I quan fuig la nit,

ens arriba el sol,

un sent l'esperit

qui viatja sol

a un país antic.


Les hores donades

a la fi del món

mai seran emprades

ni hauran raó,

són signes de fades.


Mireu si m'estimo

i miro per mi

que ni vull morir

sabent quant gotimo

quan em ve el desig.


Ple de dubtes,

gana i son,

el meu món

és massa abrupte,

massa tosc.


No vull els anys

sense dolcesa

ni faig paranys

per haver guerra,

sóc tan estrany.


A les portes de l'infern,

he posat una taverna,

bevem vi, bona cervesa

i mengem a tort i a dret,

no tenim queixa.


La pluja baixava

del núvol més vell,

feia mala cara,

era un passerell,

després es queixava.


Quan el sol somriu,

tot guaitant la plana,

el monstre reclama:

un xic de caliu,

ens estima encara?


Quan la Caputxeta

aplega en el bosc,

es troba amb un llop

enmig la desfeta,

sembla que és molt bo.


A la casa vella

no li falta clau

ni cambra ni cleda

ni un amo com cal,

és una desfeta.


En el riure de les flors,

la noia tendra,

va cercant els seus amors,

és vana empresa,

va fugir amb les olors.


Com m'agradaria

trobar, enmig l'herbei,

corona d'un rei,

almenys per un dia,

no en caldria més.


Dolces hores del matí

que, en aplegar la tempesta,

em volen donar gran festa,

no sé si parlen amb mi.


Al brocal del pou,

m'estic una estona

per si vol la mossa

un xic d'enrenou,

il·lusió pregona.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (XX)

06 Juny, 2019 06:14
Publicat per jjroca, Epigrames



 
Pujaré al cel
a mitja tarda,
dolç com la mel,
sense basarda.
 

Una noia mira 
del balcó estant,
somnis l'han deixat
amb carona trista.
 

Bruixes les d'abans,
viatjant amb escombra,
ara, van per l'ombra,
per si hi ha cristians.
 

M'agrada sentir
el murmuri suau,
quan baixa al catau,
aquell negre vi.
 

A la glorieta,
tinc l'estimada,
tota contenta,
mai enfadada.
 

Tinc massa diners
per posar-los nom,
quan era pobret,
parlava amb tots.
 

Sent conscient
de ma misèria,
la platxèria
és mon tresor.
 

A la tarda llarga,
quan el sol se'n va,
va deixant les ombres:
pobres, sense llar.
 

El vi m'enlaira
a  poc a poc,
quan ja acaba
em deixa tou.
 

Per a ser independent,
cal patir gana
i fer-ho saber
a aquell qui mana.
 

Una mossa demana
amb mi sortir,
sembla ser que, a sa casa,
la fan glatir.
 

Al racó de l'era
hi havia raons,
el pagès no mena,
fa volar coloms.
 

Si fóra ric, la fortuna
em vindria a demanar:
Posa'm palau i la lluna,
cent diamants a cada mà!
 

Com m'agradaria
obtenir la dot,
miracles faria
amb cent coves d'or.
 

	Els lletjos i la pobresa
solen venir,
però si els hi dónes pressa
ja són aquí.
 

A la porta vella
ni li plany la clau
ni mostra fermesa
ni aplega el sarau.
 

Poseu-me a les mans:
la festa planera,
el fruit de l'enveja,
el cullo de franc.
 

El gegant de melangies
no tindrà sort,
massa guerres amanides
quan aplega la tardor.
 

Mireu-la com gronxa,
fulla esblaimada,
el vent se l'emporta
ni fa mala cara.
 

La vida lluitava
en guerres perdudes,
la mort fa mil mudes
i sempre l'enganya.
 

Una estrofa sola
viu al camí de dalt
ni mena ni estova
ni vol massa sal.
 

La noia que estimo
no n'està per mi,
diu que només gotimo
i em perdo en neguits.
 

Quan el cel rogenc
ens arriba a casa,
es veu com el vent
ens mulla la cara.
 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Hauria pogut ser i set poemes més

02 Juny, 2019 07:14
Publicat per jjroca, Poemes

Hauria pogut ser


Hauria pogut ser

aprendre sense vici,

haver un bon ofici:

mestre de mentider.

Pujar dalt de la carena,

jugar amb el senglar,

aturar-se per dinar

una herba dolça i tendra.

Hauria pogut ser

el viure com un ric,

el morir com un pobre,

però la sort de l’ogre

es perd en trobar amic:

captaire i sorneguer.


Feinejant com la formiga


Feinejant, com la formiga,

m’he trobat amb un topant:

aprendre sense mentida

i perdre com ho fan tants.

No demano altra cosa

que viatjar sense pagar,

el dubtar em farà nosa

i, a la fi, caldrà callar.

M’agrada dormir, a la palla,

amb una rosa formosa

i un clavellet escaient.

Després, afirma la gent,

que és senzill emplenar bossa

amb somriure de canalla.


De bon matí


En gran encert,

sentir la tarda plana

i anar-me’n lluny

per albirar altre món,

mon cor pregon,

viure en un retruny

mentre desgrana

la pensa a cel obert.

I raure allí

on moren les promeses

cercant tresor.

Veniu amor,

amb les ales esteses,

de bon matí.


Per l’altre carrer


Pensa de guitarra

com et vas perdent,

del tot inconscient,

enmig la recança.

Pobres benestants

enmig de tenebres,

les cases ben plenes,

massa vanitats.

Com tot esdevé:

raó de follia

escric ben poruc.

Cercant aixopluc

em passa la vida

per l’altre carrer.


Malgrat no ho notis


La lluna plena,

com llum amb força,

cerca la golfa

de casa meva.

Allí, es queda

a passar nit,

prop l’esperit

de la feblesa.

Amor no ploris

cercant el foc

del sacrifici.

No vull ofici

d’ésser traïdor

malgrat no ho notis.


Disbauxa i disbarat


En el vi,

trobo el camí

i la lluerna.

És la pena

qui em duu aquí

sense cap pressa.

En el vi,

trobo el mirall

de les mancances.

És així

com l’espantall

troba les cares.

I la resta, ja se sap,

és disbauxa i disbarat.


Cercant records


No he de cercar

les melangies

ni vull trobar

les altres vies.

En mon desert,

viu la noblesa,

del tot estesa,

a cor obert.

Porteu-me son,

al tou del llit,

quan fuig el sol.

Vull l’enrenou,

ben esllanguit,

cercant records.


Un jove aprenent


El pare pagès

com demana un fill,

són penses de grill,

saviesa de res.

Aplega una filla,

maca com un sol,

es vesteix de dol,

demana altra vida.

El pare pagès

rondina, en el tros,

amb un ase vell.

Com cerca el cervell,

pensament galdós,

un jove aprenent.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments divins (XIX)

01 Juny, 2019 06:06
Publicat per jjroca, Pensaments divins

Satanàs ha prohibit les sèries infantils.

Judes no vol veure Jesús abans de Pasqua.

Per entrar al cel, necessito el certificat de defunció.

Tomàs tampoc es creu que Jesús sigui fuster.

Satanàs ha demanat una treva a Déu per a fer inventari.

Tres dimonis fan cursets de mímica per a temptar sords.

S'ajornen els precs a la Verge, mentre durin les rebaixes.

Déu li ha dit a Moisès que vol posar un altre manament.

Jesús ha demanat canviar la somera per a entrar a Jerusalem.

Judes li ha demanat a Jesús que millori la defensa.

Pilats proposa canviar el fuet per l'espardenya.

Jesús li ha proposat a Sant Josep que treballi l'alumini.

Satanàs està preocupat per la campanya d'imatge.

Sant Pere vol anar de creuer en acabar la Quaresma.

Déu estudia un impost per l'energia solar.

Jesús estudia màgia, per si de cas.

Judes ha preguntat: Quants euros són un denari?

Jesús vol una creu de la sort.

Fa molt temps que Déu no treballa set dies seguits.

Vés a saber on deu ser Pilats.

Jesús encara no té mòbil.

No crec que Jesús vulgui multiplicar els peixos.

Aquest cop, Jesús vol fer el darrer sopar al Bulli.

Al Gòlgota, només podran accedir els convidats i residents.

Déu enviarà una nova plaga de polítics.

Satanàs no acceptarà condemnats sense recomanacions.

Déu està disposat a treure dos manaments.

Jesús acceptaria un doble per a pujar a la creu.

La Verge assumeix que el seu Fill no surt de casa.

Déu va on no vol perquè no s'ha casat.

La Generalitat vol anar al cel sense escales.

Cada cop és fa més difícil pecar.

A la vinya del Senyor, la collita ha estat fluixa.

Els sants faran miracles, però són prou avorrits.

Satanàs vol temptar Jesús amb pans de figa.

Moisès creu que, amb vaixell, arribaran més prompte.

Es comenta que la propera creació no tindrà ni simis.

Jesús vol tornar al cel sense passar per Judea.

Satanàs es proposa pecar sense mala intenció.

Satanàs està fent una porra amb la data del Judici Final.

Déu va educar el seu Fill sense tenir dona.

Encara no he aconseguit trobar la dreta de Déu.

La carn és dèbil, però té bon gust.

Déu sap com l'estimo, de vegades, fins ho entén.

Tinc dimoni pessimista amb bon ús.

Satanàs vol aprendre a temptar corders.

Déu parla amb Satanàs del preu de les ànimes.

Judes aconsella Jesús allunyar-se de Jerusalem.

Satanàs ha prohibit temptar persones de més de setanta anys.

Retallades al cel: Una aureola per cada tres sants.

Divendres Sant: Cel tancat per defunció del Fill de l'Amo.

Déu convocarà el Judici Final en acabar les obres d'ampliació.

Déu m'estima, però no ho vol fer saber.

Hi ha menys pecats de carn tendra, és la crisi.

No vull anar al cel: quan no hi ha dejuni, hi ha abstinència.

Satanàs està tip dels pecadors morosos.

Jesús està neguitós, Maria de Magdala ha comprat olis.

Déu és amb mi, però la seva casa és més gran.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (XIX)

01 Juny, 2019 05:58
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Els he proposat corregir els controls amb la família.

Hem fet un estudi amb dues finestres.

Els he posat feina sense dir-los on.

Sempre aprenen amb molta cura.

Els controls milloren, de fet, els responen entre tots.

Han millorat molt en el pla d'evacuació del centre.

He aconseguit que m'odien sense repòs.

Sempre n'hi ha algun que fa servir el paper per a escriure.

He aconseguit fer un dictat de quatre paraules.

Per tal de millorar el rendiment, els diré les notes cantant.

Reconec que lluito per no mossegar-los.

Cal repartir la feina sense demanar que la facin.

No sabia restar i ja és batlle.

De fet, només analitzem els contes.

Porto dues setmanes sense sortir volant.

Cada setmana, pujo al cel per a rebre els cupons.

Dues classes més i podreu emportar-vos les cendres.

El nen no té deures, el seu pare és banquer.

Aprofitaré que respiren per levitar.

Si aplego a saber anglès, demano auxili.

Quasi aprenen sense mossegar.

He aconseguit respostes sense cap mena de preguntes.

La classe començarà quan el mestre agafi el son.

Cal reduir el monstre del silenci.

Estic fent cursets per tornar-me invisible.

Els proposaré un pla de bons resultats.

He aprovat per raonament suggestiu.

Estava suspenent quan arribà el seu pare.

Acabaré pensant que tinc quatre cames.

Donades les respostes, les hauré d'encabir.

Cinc setmanes més i sabran que una a no és una dièresi.

Millorada la qualitat d'ensenyança, haurem d'incidir amb l'aprenentatge.

Acabo de saber que el castellà és un dialecte del llatí.

Farem sumes d'emportar, prepararé les carmanyoles.

Necessito saber qui és el primer? El conill o la cassola.

He manat un exercici, n'he posat dos i he fet un test de memòria.

Per a un pobre, tots els números són irracionals.

Aprendran dels errors, no ho provéssiu dels encerts.

Hem comentat un text complicat de dues paraules.

Estan escoltant, he caigut de prou alçada.

Mestre jove està assajant amb els lleons.

La classe ha començat, després s'ha perdut.

Tinc vint enemics lliures de prejudicis.

Ha estat una lluita de llapis i paper.

Li he posat excel·lent, deu faltes d'ortografia en quatre paraules.

He aconseguit octosíl·labs de catorze.

Necessito hores de vint-i-quatre minuts.

Voldria aprendre, però em distreuen molt.

Sempre amago les respostes intel·ligents.

És lògic escriure dia amb hac, està compost per hores.

La Nova Normativa obligarà a ensenyar català en castellà.

Es nota, que els polítics han fugit de l'escola.

Només faltaria que reviséssim les dents als alumnes.

He perdut tres alumnes entre la ma i la sa.

Els deixaré aprendre si em tornen la clau.

La revenja és posar el temps en coves més grossos.

Els llibres tenen moltes més fulles que llavors.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
«Anterior   1 2 3