Epitafis (XXII)
22 Juny, 2019 06:21
Publicat per jjroca,
Epitafis
Necessito taüt amb pedals.
Porto anys pensant el mateix.
Tornaria a viure amb condicions.
La propera vegada vull ser ric.
Assumeixo que faig mala cara.
Compte, que no avisen!
No em passa res pel cap.
Estic amb la decepció!
Cada dia el nínxol creix.
Em vaig fent a la idea.
M'ho estic rumiant.
Era un home de poca vida.
Tampoc n'hi ha per tant.
He perdut el crèdit.
Ara, li toca a...
No em parlo amb cap veí.
Porta'm flors i et faré de bo.
Només em queden dos pecats.
Acabaré parlant sol.
Estic buscant nínxol a la costa.
No penso tornar en dies.
He anat a un viatge astral.
Em pregunto: Per què has vingut?
Saps el darrer acudit?
Necessito saber on he d'anar.
Tampoc cal que arribis d'hora.
Sempre he estat un home fred.
Poseu-vos en el meu lloc.
He d'anar al banc a donar fe.
Ho provo, però em canso.
Acabo de saber que no hi sóc tot.
Jo tampoc volia venir.
He demanat que m'ajornin el Judici.
Noto que m'enfado menys.
Necessito nínxol a l'ombra per passar l'estiu.
Has de saber que t'he guanyat.
Ni sé com he aplegat aquí.
Estic aprenent a no fer nosa.
Estic perdent la paciència.
No suporto visites de més de deu minuts.
Ho sento, estic a l'altra vida.
Només tornaré si m'ho demanen.
En cinc minuts, estic amb vostè.
Només dec sis mil parenostres.
Avui, vull macarrons!
He aconseguit el meu pes ideal.
Li he demanat per sortir.
Acabo de perdre una feina.
T'estem preparant la benvinguda.
Estalvieu-vos els comentaris.
Estic fent un curset de psicomotricitat.
Endevina qui sóc!
Deixa't d'excuses i entra!
El metge diu que no treballi gaire.
Dintre d'un sobre guardo l'herència.
No tinc ni set.
Qui em demana?
Si us plau, crideu-me per dinar.
Pensaments festius (XXII)
22 Juny, 2019 06:19
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
La societat sol construir amples carrers sense sortida.
La societat vol abolir la vellesa o almenys amagar-la.
Li molesta al jovent: Córrer més que el vell i no deixar-lo enrere!
Avui costa molt trobar espais oberts sense forasters.
No temo el meu cos sinó el dels altres.
La salut deu ser petita pel que costa trobar-la.
Si m'ofereixen salut, per què volen que els pagui?
El millor negoci és tenir-los a tots connectats.
Si us dono temps lliure no el malgastéssiu pensant.
La mare Terra té massa fills inadaptats.
Sempre he admirat la gent que no té llibreta d'estalvis.
Quan acabi del tot, m'emportaré la meva casa.
L'home perfecte és innegociable.
Ser pobre estaria bé si els defectes també se n'anessin.
El que perd a les dones és el seu afany per ser escoltades.
L'amistat és la caixa forta on guardem les hores baixes.
El problema de l'ull és que només pot mirar el que no li amaguen.
Les dones reformen la seva casa i els homes la deixen decaure.
Que una dona s'avorreixi és tragicòmic.
Penso que el treball es va posar per als que no saben fer res més.
Pensar és tenir fills sense problemes.
El savi no posa a la seva boca les paraules dels altres.
Qui no traspassa la ignorància no pot aprendre.
El pitjor defecte és no saber com tancar les orelles.
Podria descansar si oblidés qui sóc.
Aniria més a missa si en tingués menys al meu davant.
Exigeixo a Déu mantenir les oficines obertes.
El dia del meu judici espero que Déu estigui de bon humor.
El millor de tenir dona és que ja estàs col·locat.
Quan veig la sogra, endevino el meu futur.
Si he de seguir viu almenys doneu-me menjar.
Si moro prompte em llevaré feina de sobre.
Com s'ha de morir una dona si té tant per enllestir?
El pitjor de no ser homosexual és que tens menys referències.
Si algú em coneix, porta avantatge.
Estic penedit, no vull deixar de pecar.
M'he fet gran, ara només puc mirar els qui creixen.
És un encert casar-te, no cal que pensis més.
Una noia maca és, intel·ligentment, suportable.
Estic resolent un enigma, de moment sé com no es fa.
Estic perdent identitat, peso cinc quilos menys.
Escombraria amb més ganes si la rateta no s'hagués trobat el dineret.
Xiular és fer sortir l'aire grinyolant.
Sense dones, els jardins només serien horts.
Poemes curts (XXII)
22 Juny, 2019 06:12
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Per anar a segar
ni falç ni corbella
que estimo rosella
i no vol marxar,
diu que no té pressa.
A la casa del mut,
regna el silenci,
és on troba aixopluc:
el gran misteri,
on l'he vençut.
Si la nit venia
a trobar-me al llit,
com li manaria:
Troba'm el melic!
No sé si ho faria.
Massa reietons
no seran negoci,
cal cercar un soci
que pensi per tots,
ha de ser un dimoni.
Manta melangies
porten un coixí
per si han de dormir
la meitat dels dies,
mana el gran botxí.
Tota la recança
ni fa bon portar
ni vull ensenyar
quan porto amistança,
és un repte clar.
Portaré al redós,
de la gran figuera,
aquella quimera
qui viu amb tots dos,
potser passatgera.
Quan el pobre llop
se sent més poruc,
cerca l'aixopluc
un xic més a prop,
és quan l'hem perdut
Porteu-me al regne
de pau i d'oblit
per trobar l'amic,
per guarir d'un setge
ben dolç i ensopit.
He sentit a dir
que la gran semblança
em porta a amistança
on no cal sentir
qui creu o qui mana.
Dolços cavallers
tenen gosadia
de seguir la guia
dels herois primers,
perden de seguida.
Si l'amor primer
fóra de veritat,
un somni preat
em faria ser:
tendre enamorat.
Sento, quan la veig,
aires de tempesta,
riures d'una festa
que mai m'he permès,
massa malifeta.
Al racó del vent,
on singlota l'arbre,
sento el miserable
com ho va dient:
He trobat culpable!
Si la mort demana:
que estigui a punt,
deixaré el costum
de sentir la gana
per menjar de gust.
A les hores del migdia,
quan el dos em diu que prou,
vull haver la gran cobdícia
per a sortir d'aquest pou
on em posà la fatiga.
Amb amics i mendicants,
he bastit una parada,
he de vendre els més grans
per haver una bona estada
en el regne dels cristians.
Al bon Déu, demano:
una mica d'il·lusió,
allunyar-me del meu amo
per trobar bona ocasió
de lliurar-me mentre planyo.
Per anar al mercat,
cal dormir a l'herbei,
prendre l'esmorzar
i aplegar el primer
per no fer salat.
Al bagul dels somnis,
he trobat, dormint:
quatre dracs ferotges
envoltats de nins:
per sota i per sobre.
Epigrames (XXII)
22 Juny, 2019 06:03
Publicat per jjroca,
Epigrames
Una mosca demana
passar l'hivern,
jaguda, ben tapada,
en un lloc discret.
Escric un vers
per tal d'anar
bastint un prat:
joiós, ben verd.
El rellotge parla
a poc a poc,
és un carbassa
amb poca sort.
Passejant,
per camps daurats,
ve el mestral
ben empipat.
Les pomes del cistell
són eixerides,
tan ben vestides,
amb color verd.
De bon matí,
no gosaria,
vell pelegrí
ni vol fer via.
Quan ve la nit
i els monstres s'aproximen,
les bruixes diuen
com m'he adormit.
No trobo més
que melangies,
velles amigues
sense interès.
El rei poruc
no tindrà regne
ni massa fetge
ni or ni ensurt.
A la casa estant,
quan aplega el fred,
dormo satisfet,
guarit i tapat.
Una noia dolça
és tota tresor,
es farà un xic vella,
es guarnirà amb or.
Per haver unes sabates
i un lloc on sojornar,
treballo a les hores grasses,
a les magres, a les que cal.
No vull conversar amb l'ase
puix és força saberut,
de vegades, resta mut,
però fa bones gambades.
Quan la casa vella
es troba amb el sol,
mou una parpella
badalla i es mou.
Parlar voldria
del meu deler:
ni sent ni mira
ni vol ni creu.
Quan la lluna aplega
a dalt del Montsià,
el sol li comenta:
Me n'hauré d'anar!
Si estimar pogués
fer-ho cada dia,
la nit passaria
somiant i volent.
Trenta pedres
al camí,
totes parlen
mal de mi.
Quan aplegui l'hora
d'aquest dolç partir,
no vull cap penyora,
m'esperen a mi.
Quatre lletres,
al tinter,
es barallen
per no ser.
Decebut,
sense diners,
tinc l'ensurt
de ser el darrer.
Si el sol té pressa,
quan ve la tardor,
que oblidi qui crema
i es lliuri a l'amor.
Les fulles dormien
al reclau del bosc,
quan van sentir el llop,
com moltons, fugien.
No vull una nit
llarga de l'hivern,
vull capvespre fresc
i estels al meu llit.