30 Juny, 2019 06:29
Publicat per jjroca,
Epigrames
Una noia maca
em dóna raó,
el nuvi és un tro:
veloç, poca-traça.
Quan les fulles
van al llit,
els follets
senten els crits.
Bon pare, caseu-me,
trobeu-me pubilla,
si mana o crida,
puc ensordir o creure.
Amb el pic, la pala,
cercaré un tresor,
si perdo la gana,
planyeu-me del tot.
Quan l'amor aplega
al balcó de dalt,
la lluna s'emplena
de somnis preats.
La barca vella,
quan entra a port,
es mostra bleda,
glatir la pot.
El rei demanava
deixar el seu palau,
sempre hi ha un babau,
fent la gara-gara.
La tardor cantava
vora de la llar,
una cançó esparsa
d'un enamorat.
Massa pedres,
al terrat,
conten penes
del passat.
Si l'amor demana
que surti al carrer,
doneu-me l'espasa,
vull ser cavaller.
Me l'estimo, de passada,
entre pedres del camí,
quan em veu, com escridassa,
com pregona, està per mi.
La Verge parlava
amb un caire dolç,
Jesús escoltava,
guaitava l'enyor.
Per no ser la Ventafocs
al bon Déu demanaria:
una capsa amb pebrots
i tomates d'amanida.
Per perdre diners,
tot el món et crida,
escolteu primer
i desprès feu via.
A la casa del pagès
toquen les dotze i la una,
la mestressa no diu res,
però creu que es va fent muda.
Paraules d'amor
van per les estances,
les dolces són vanes,
les agres són dol.
Quan arriba el fred,
sense mitges parts,
les vaques demanen
estables tancats.
A la plaça
de ponent,
cada vespre
porta un prec.
Ben vestit i pentinat,
he anat a gran empresa,
la pubilla resta ofesa,
diu com sóc d'espavilat.
Com formiga,
pel corriol,
vaig fent via
si fa sol.
A la lluna plena,
com diré que sí,
vaig com la lluerna
amb pas eixerit.
Ni he demanat
ser en un palau
ni vull el regal
de viure de franc.
Massa casa
per a mi,
massa estança
per dormir.
Amb un regalim
de la bóta vella,
engego la festa
si el vi és eixerit.
Afegeix un comentari
