Primavera dorm i set poemes més
18 Juny, 2019 05:29
Publicat per jjroca,
Poemes
Primavera dorm
Primavera dorm
després de la festa,
vora la finestra,
voltada de flors.
Primavera espera
la lluïssor del cel,
demana, amb anhel,
tornar a casa seva.
Primavera dorm,
dessota, a la foia,
enmig de rosers.
Un déu tafaner
li demana joia
quan aplega el sol.
És la pensa vana
Donaria el beure,
el plaer del niu,
el goig qui descriu
i no puc concebre.
Les tardes capcioses,
els jorns amatents,
les dèries de reis
per cercar corones.
És la pensa vana
qui creua el carrer
i s’asseu a la plaça.
Vestit com carbassa,
deixeu-me primer
esbrinar com calma.
Malaguanyats perdedors
Per corriols i corriolets,
van homes sense peresa,
hauran promptitud i pena
per somiar en altres indrets.
Malaguanyats perdedors,
fills porucs de la nissaga,
volen fer la filigrana
per a guanyar quasi tot.
Menestrals i mendicants,
joves, vells i decebuts
cercant el goig i la glòria.
Van esguerrant la memòria
per no saber-se volguts
enmig de tants benestants.
Inusitat el negoci
En un dissabte cregut,
mig mandrós i estabornit,
com vaig trobant l’esperit
d’un personatge rabiüt.
Massa cor, més minso el cap,
viatjant, ben sol, per tenebres,
en gran sarró, porto penes
que vaig perdent a bon pas.
Inusitat el negoci
de perdre en lloc de guanyar
uns condiments principals.
La cuina no haurà fanals
i el foc es deixa anar
per un camí irrisori.
Hi ha tendresa
En el desert, hi ha tendresa,
massa força per guanyar,
diria que no sé anar
perquè planyo prou de pressa.
En el desert, hi ha muntanyes,
rius ressecs i un ample pla,
un silenci qui plaurà
i riqueses amagades.
Com la pausa m’acompanya
d’unes nits prou ensopides
amb un regne insospitat.
Pregoneu el seu estat
quan lluita, amb altres mides,
per trobar nova companya.
El cavall demana pau
El cavall de la dissort
avança sense peresa,
va seguint camins de pols
des del dubte a la fermesa.
El cavall demana pau
tot i esperant la revenja,
poc que la lluita li escau,
com li manca fortalesa.
El cavall de la dissort
com demana ser un heroi
enmig de tan poca gràcia.
Més tard la vida li passa
enmig de gran enrenou
fins que aplega a la mort.
Benvolguts convilatans
Benvolguts convilatans,
enemics de la fortuna,
com deixareu una engruna
perquè s’atipin els sants.
De les terres isolades,
volíem fer els llogarets,
com empràvem ser distrets
per velles bruixes i fades.
Benvolguts convilatans,
quan em toqui anar a plorar,
no portéssiu les angúnies.
Montsià enllà hi ha altres vies
per poder-les explorar,
algun dia serem grans.
El viatge de la ment
El viatge de la ment
no cerca goig ni fortuna
ni vol aplegar a la lluna
per a tornar al moment.
És viatge dissortat
sense joc ni benefici,
acceptar el malefici,
és premissa d’on anar.
Tantes peces menystingudes,
passen a ser principals
enmig d’aquell gran desori.
El pensar és nou oprobi
per a homes benestants
qui mai demanen pressures.