En Llucifer m'ho ha dit i set poemes més

26 Juny, 2019 06:28
Publicat per jjroca, Poemes

En Llucifer m’ho ha dit


Com voldria altre rei,

el qui haig no fa patxoca,

s’enfada, diu el que no toca

perseguint arreu per llei.

Un rei fet al pensar

amb els pobres impacients,

als benvolguts i conscients

quan són a punt per plorar.

El demano pel matí,

el desitjo al migdia,

el suplico per la nit.

En Llucifer m’ho ha dit:

Espera’t un altre dia,

potser el porti fins aquí!


He passat terres i valls


He passat, terres i valls,

recercant indrets de pau,

no ho he trobat al palau

ni enmig dels encenalls.

En ma vida no hi ha seny

ni racó per a la follia,

m’agrada la companyia

dels arbres i d’algun be.

Així governo els meus dies

amb la dolça solitud

que mai més em serà estranya.

De tant en tant, una canya

es gronxa d’un vent feixuc

esperant haver mil vides.


Els fantasmes de la nit


Els fantasmes de la nit

com treballen sense pors,

són valents, empipadors

i sorprenen els veïns.

Descansen, en el castell,

en una sala petita,

de tard a tard, van a missa

i empaiten els donzells.

Els fantasmes, ja se sap,

els dissabtes, fan bugada

i netegen els llençols.

Mai avancen com cargols

ni pensen en fer bona cara

en aplegar al mercat.


Els catorze versos


Els catorze versos

fan de bon portar

quan volen anar

entre malentesos.

Comencen, de sobte,

i van avançant,

passes d’un gegant

amb cara de pobre.

Lluny d’avinentesa,

m’esperen tres reis

per a fer comanda.

El viure no cansa,

però no ha el remei

ni porta fermesa.


Amb una porta ferrenya


Amb estrofes i rodolins,

vénen quatre esguerra-pins

enmig d’enciam i tomata.

Les taüts ben preparades,

amb una porta ferrenya,

per a descobrir el paradís,

com voldria el compromís

per gaudir tan digna empresa.

Orenetes, llangardaix

i algun poruc tafaner

aniran a trobar el peix.

Podria ser un daltabaix,

però em manca un nou calaix

per a omplir-lo ben ple.


Parlem d’amor


Parlem d’amor,

sense peresa,

amb la mà estesa,

obert el cor

i viatgem

per terra fèrtil

fugint d’un premi

mentre somiem.

Parlem d’amor:

mesos i dies,

matins i nits,

cerquem els mims,

lluny de fatigues,

trobant clarors.


Dolça primavera


Dolça primavera,

porta de l’estiu,

plorem, amb el riu,

per la gran quimera.

Banyem els records

amargs del cafè

on tot s’esdevé:

agre i perdedor.

Dolça primavera,

parla-li a l’abella

del gran enrenou.

Quan el vent ho mou,

vull sentir com crema:

fatiga i espera.


A la sínia, brama el ruc


A la sínia, hi ha enrenou

i la figuera s’ho mira,

qui li portarà la figa

per a ajuntar-la amb la nou?

La pagesa, he de dir,

com feineja camp i casa,

farà créixer la nissaga

de l’albada a la nit.

A la sínia, brama el ruc

i l’aigua fresca singlota

quan aplega al reguer.

Com passa l’estiu també,

enmig festes, llarg de boca,

però amb pensament poruc.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs