En Llucifer m'ho ha dit i set poemes més
26 Juny, 2019 06:28
Publicat per jjroca,
Poemes
En Llucifer m’ho ha dit
Com voldria altre rei,
el qui haig no fa patxoca,
s’enfada, diu el que no toca
perseguint arreu per llei.
Un rei fet al pensar
amb els pobres impacients,
als benvolguts i conscients
quan són a punt per plorar.
El demano pel matí,
el desitjo al migdia,
el suplico per la nit.
En Llucifer m’ho ha dit:
Espera’t un altre dia,
potser el porti fins aquí!
He passat terres i valls
He passat, terres i valls,
recercant indrets de pau,
no ho he trobat al palau
ni enmig dels encenalls.
En ma vida no hi ha seny
ni racó per a la follia,
m’agrada la companyia
dels arbres i d’algun be.
Així governo els meus dies
amb la dolça solitud
que mai més em serà estranya.
De tant en tant, una canya
es gronxa d’un vent feixuc
esperant haver mil vides.
Els fantasmes de la nit
Els fantasmes de la nit
com treballen sense pors,
són valents, empipadors
i sorprenen els veïns.
Descansen, en el castell,
en una sala petita,
de tard a tard, van a missa
i empaiten els donzells.
Els fantasmes, ja se sap,
els dissabtes, fan bugada
i netegen els llençols.
Mai avancen com cargols
ni pensen en fer bona cara
en aplegar al mercat.
Els catorze versos
Els catorze versos
fan de bon portar
quan volen anar
entre malentesos.
Comencen, de sobte,
i van avançant,
passes d’un gegant
amb cara de pobre.
Lluny d’avinentesa,
m’esperen tres reis
per a fer comanda.
El viure no cansa,
però no ha el remei
ni porta fermesa.
Amb una porta ferrenya
Amb estrofes i rodolins,
vénen quatre esguerra-pins
enmig d’enciam i tomata.
Les taüts ben preparades,
amb una porta ferrenya,
per a descobrir el paradís,
com voldria el compromís
per gaudir tan digna empresa.
Orenetes, llangardaix
i algun poruc tafaner
aniran a trobar el peix.
Podria ser un daltabaix,
però em manca un nou calaix
per a omplir-lo ben ple.
Parlem d’amor
Parlem d’amor,
sense peresa,
amb la mà estesa,
obert el cor
i viatgem
per terra fèrtil
fugint d’un premi
mentre somiem.
Parlem d’amor:
mesos i dies,
matins i nits,
cerquem els mims,
lluny de fatigues,
trobant clarors.
Dolça primavera
Dolça primavera,
porta de l’estiu,
plorem, amb el riu,
per la gran quimera.
Banyem els records
amargs del cafè
on tot s’esdevé:
agre i perdedor.
Dolça primavera,
parla-li a l’abella
del gran enrenou.
Quan el vent ho mou,
vull sentir com crema:
fatiga i espera.
A la sínia, brama el ruc
A la sínia, hi ha enrenou
i la figuera s’ho mira,
qui li portarà la figa
per a ajuntar-la amb la nou?
La pagesa, he de dir,
com feineja camp i casa,
farà créixer la nissaga
de l’albada a la nit.
A la sínia, brama el ruc
i l’aigua fresca singlota
quan aplega al reguer.
Com passa l’estiu també,
enmig festes, llarg de boca,
però amb pensament poruc.