Poemes curts (XXII)
22 Juny, 2019 06:12
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Per anar a segar
ni falç ni corbella
que estimo rosella
i no vol marxar,
diu que no té pressa.
A la casa del mut,
regna el silenci,
és on troba aixopluc:
el gran misteri,
on l'he vençut.
Si la nit venia
a trobar-me al llit,
com li manaria:
Troba'm el melic!
No sé si ho faria.
Massa reietons
no seran negoci,
cal cercar un soci
que pensi per tots,
ha de ser un dimoni.
Manta melangies
porten un coixí
per si han de dormir
la meitat dels dies,
mana el gran botxí.
Tota la recança
ni fa bon portar
ni vull ensenyar
quan porto amistança,
és un repte clar.
Portaré al redós,
de la gran figuera,
aquella quimera
qui viu amb tots dos,
potser passatgera.
Quan el pobre llop
se sent més poruc,
cerca l'aixopluc
un xic més a prop,
és quan l'hem perdut
Porteu-me al regne
de pau i d'oblit
per trobar l'amic,
per guarir d'un setge
ben dolç i ensopit.
He sentit a dir
que la gran semblança
em porta a amistança
on no cal sentir
qui creu o qui mana.
Dolços cavallers
tenen gosadia
de seguir la guia
dels herois primers,
perden de seguida.
Si l'amor primer
fóra de veritat,
un somni preat
em faria ser:
tendre enamorat.
Sento, quan la veig,
aires de tempesta,
riures d'una festa
que mai m'he permès,
massa malifeta.
Al racó del vent,
on singlota l'arbre,
sento el miserable
com ho va dient:
He trobat culpable!
Si la mort demana:
que estigui a punt,
deixaré el costum
de sentir la gana
per menjar de gust.
A les hores del migdia,
quan el dos em diu que prou,
vull haver la gran cobdícia
per a sortir d'aquest pou
on em posà la fatiga.
Amb amics i mendicants,
he bastit una parada,
he de vendre els més grans
per haver una bona estada
en el regne dels cristians.
Al bon Déu, demano:
una mica d'il·lusió,
allunyar-me del meu amo
per trobar bona ocasió
de lliurar-me mentre planyo.
Per anar al mercat,
cal dormir a l'herbei,
prendre l'esmorzar
i aplegar el primer
per no fer salat.
Al bagul dels somnis,
he trobat, dormint:
quatre dracs ferotges
envoltats de nins:
per sota i per sobre.