Coneixeria princesa i set poemes més

24 Març, 2019 06:10
Publicat per jjroca, Poemes

Coneixeria princesa


Amb la gana que, avui, tinc,

menjaria dotze plats,

tres de dolç, nou de salat

i una ampolla de bon vi.

Després de les queixalades,

engolides i bons glops,

em posaria, en el tros,

a somiar sense estrebades.

Coneixeria princesa,

una reina, un rei

i una corona brillant.

Al palau, fóra estadant

i, complint la bona llei,

guanyaria: or i terra.


Demano bon fill


En el gran desert

de la ingravidesa,

veig vida planera

i plena d’encert.

Tan bon averany

no haurà malefici,

estimo aquest vici

de sentir-me estrany.

Car visc, en el bosc,

envoltat de cérvols

i algun gras conill.

Demano bon fill,

que no sigui brètol

ni dur com un soc.


Vol ser la princesa


Com la tarda plana

mou a l’enrenou,

trafega l’aranya,

somriu el cargol.

La muntanya parla

dessota d’un sol

qui tot ho esbatana

mentre fa el seu vol.

La més dolça jove

parla amb un mirall

una mica ofesa,

vol ser la princesa,

però un espantall

la mira de sobte.


La mossa demana


La gana la tinc

i porto espardenya,

som massa enemics

qui anem a la grenya.

La mossa és formosa,

haurà pretendents,

massa innocents,

perdran la penyora.

La mossa demana

vestit per lluir

de fil i de seda.

El cor com em crema

sense res per dir,

no vol més batalla.


Vella abella


Com remuga vella abella,

la formiga és amatent,

veu el blat com va creixent,

com la feinada s’enceta.

El corriol es posa verd

sota un cel que va plorant,

un núvol, de dalt estant,

diu que s’espanta i es perd.

Vella abella cerca flors

que li siguin profitoses

i li donin el seu fruit.

Potser, tres de cada vuit,

es queixen d’aquestes coses

i somiquen enmig de plors.


Fa mala cara


És un ruc massa valent

per donar tombs i més tombs,

els amos mai seran bons

ni ell serà massa dolent.

S’escapa, de bon matí,

de la quadra on sojornava,

va cansat, fa mala cara

i s’allunya pel camí.

Com s’acomiada en passar

del gran pi a l’olivera

qui li donen un retret:

On trobaràs el que perds?

Bona palla per a menja,

un bon sostre per pensar.


I com era mariner


I com era mariner,

ma casa era la barca,

la frontera, el coster,

el despertar era a l’alba.

Els dies de mala mar,

el vent em duia gronxant

i quan el vent afluixava

el goig es feia ben gran.

Al port, entre barques velles,

s’engegaven les cançons

i el rom regalimava.

Era, en entrar a casa,

quan venien somicons

amb brunzir de cent abelles.


Us parlo des de mon llit


Us parlo, des de mon llit,

sense ganes de decebre,

com m’empaitava la febre,

com em guanyava el glatir.

Vida amarga, vas de vi,

una corrua d’espant,

al bell mig de quatre sants,

aplegava mitja nit.

A les parets, fantasia,

les ganyotes a l’envà

amb sentiment de poruc.

Amb el cos, faig el que puc

i espero, un bon demà,

per haver més gosadia.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs