Pensaments divins (IX)
15 Març, 2019 06:26
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Arribis quan arribis al cel, sempre hi ha rosari.
Tres miracles més i em donen el diploma.
Provaré d'entrar a l’infern sense recomanacions.
Satanàs vol calderes amb control de cocció.
Jesús, de moment, portarà bótes d’aigua.
Déu vol provar la disfressa de pomera.
Goliat diu que no tornarà a lluitar amb el mateix casc.
Samsó haurà de canviar les guineus per esquirols.
Sant Pere acceptarà la porteria si hi ha veda de peix blau.
Judes diu que, ara, només vol fer comèdies.
Satanàs augmentarà el pressupost de l’escola d’art dramàtic.
Déu subvencionarà apartaments de trenta metres cúbics.
Satanàs vol denunciar Déu per competència deslleial.
Queda prohibit fumar dintre la caldera.
Cada tres miracles es demana temps de reflexió.
No es podrà pecar per encàrrec.
El judici final queda ajornat “sine die”
Es busca pecador per la zona blava.
Isaac evita anar d’excursió amb el seu pare.
Salomó està tip dels tests d’intel·ligència.
Moisès ha apuntat el seu germà a un curset de geografia pràctica.
Dalila ha regalat a Samsó xampú per a la caspa.
Jesús tornarà al desert, però vol zones humides.
Déu diu que desitja arreglar els papers de l’herència.
Satanàs visitarà el bruixot, vol medicines alternatives.
Tres científics van trobar Déu i no el van saludar.
Déu ha declarat la mort: Persona “non grata”
La Parca vol canviar la dalla per terminals elèctrics.
No puc entrar al cel, no tinc la declaració jurada.
Satanàs no veu bé que es porti llaç a la cua.
Queda prohibit mossegar els condemnats abans de coure’ls.
L’infern és com un ordinador sense xarxa.
Sant Pere creia que internet era per pescar a la nit.
Jesús diu que, si torna, vol predicar al Priorat.
Es recomana als justos que arribin d’hora al rosari.
Déu creà el món, va tenir un mal dia.
Jesús tornarà quan li passarà el refredat.
Judes es pensava que Jesús sabia fer més miracles.
Satanàs li ha dit a Déu que no pot pagar més impostos.
Moisès diu que vol taules de plàstic.
Déu creu que es va passar en castigar Sodoma.
Hi havien més déus, però se’n van anar.
Satanàs sap que, a Déu, només li donen disgustos.
Volia ser sant, esperava les rebaixes.
Déu està construint spa al setè cel.
Déu acusa Satanàs de competència deslleial.
Déu ha canviat el menú, ha tret la llagosta.
Cel en quarentena per una epidèmia de sants.
Satanàs ha fet una treva per fer un inventari.
Déu permetrà fumar en cuines i cambres de bany.
Satanàs posarà dutxes al costat de la sala de calderes.
Satanàs creu que portar banyes fa créixer la desconfiança.
Déu pensa que Jesús hauria d’estar casat.
Hi havia un temps, però Déu el va foragitar.
Si hi ha més humans, haurem de compartir àngels.
Estava Déu en el cel, quan va arribar la idea.
Déu hauria de començar on acabo.
Satanàs està decebut, els homes juguen i no pequen.
Pensaments educatius (IX)
15 Març, 2019 06:21
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
El més espavilat de la classe assegura que no poden haver tres nombres primers.
Quan gira la terra entorn del sol espera guanyar color.
Podeu seure i fer servir les cadires.
Tinc mètodes, però ningú diu quin és el bo.
Abans, per comptar, feia servir mongetes, però se les menjaven.
Estic content, contesto les preguntes abans que ells.
Aprenen tant, quan tindran gana?
Acabat el curs, he perdut una altra guerra.
Eren notes altes, cap alumne arribava.
He posat respostes obertes, sis s'han constipat.
Tinc tres alumnes ecologistes, els sento venir.
Assoleixo que la seva prioritat és anar al servei.
Tenen raons convincents i poden ferir.
He posat tres excel·lents, no sé qui els té.
Podria aprovar-lo, però volia conèixer els seus pares.
Havien de repetir fins que arribà l'inspector.
De fet, totes les respostes mereixen un respecte.
La classe no va ser satisfactòria, només vuit es van adormir.
Estan al segon nivell de concreció, dubto en respiri cap.
És difícil que, a sisè, entenguin el número vuit.
Estan fent lectura, no necessiten res més que una finestra.
Només tinc vint feres i no cents.
Atenció, atenció..., la lliçó començarà en cinc minuts.
Els tests d'intel·ligència els tenim a la terrassa.
El noi és superdotat, espero que no s'encomani.
Trenta anys a l'escola i encara no sé on amagar-me.
Com a segon pare, és normal que no em facin cas.
Acabo de saber que tampoc passaré de curs.
Estic en una errada i m'hi trobo bé.
Aquesta setmana porto tres dilluns seguits.
No sé perquè m'escolten, dec emetre en altra freqüència.
No es queixen perquè cansa.
No sé si Jesús va aconseguir aprovar cap deixeble.
Els he dit que tenia un dubte i han regirat tota la classe.
Em portaran quatre ordinadors, no sé quants alumnes em sobraran.
Posaria un examen, però he de trobar un lloc adient.
Resten sense portar, són tan pobres.
He demanat un vas d'aigua, ara, demanaré aigua.
Quants alumnes fan falta per poder volar?
Llegeix: teorema. Teo rema.
Estic decebut, tres tenen respostes diferents.
Estava navegant per la classe quan va aplegar el far.
Poseu dues preguntes i veureu com s'ofeguen.
Responen les preguntes després de saber on.
Va ser una classe magistral, vaig sortir amb una orella a la butxaca.
Si us miren de la darrera fila, tremoleu.
Dues hores més i em perdonaran els pecats.
Era al davant de la pissarra quan la van prendre.
He tingut moltes reformes, ara, recercarem l'edifici.
El problema era senzill, havia tingut molts entrebancs.
La classe estava callada, de fet, estava buida.
Els alumnes criden, endevino que la sordesa els està atacant.
Tres alumnes no escolten, ja són a port.
Aprenen a un altre ritme, deu ser “adagio”.
Tinc noves sensacions, estan llençant els papers.
Aprenen amb ordinadors, venturosos electrons.
No tinc res per ensenyar, la botiga està tancada.
Aprenen filosofia, de fet estan enfilats al sofà.