Pensaments divins (VIII)

08 Març, 2019 06:52
Publicat per jjroca, Pensaments divins

A l’infern hi ha vaga, demanen més pecadors professionals.

Jesús no comprèn perquè va nàixer en un pessebre.

Satanàs organitzarà un congrés d’alquimistes.

Sant Pere no sap on encabir tant sants.

Queda prohibit fer miracles a l’àrea de descans.

Déu està allargant la vida mentre fa reformes a l’univers.

Maria està interessada en la cuina mediterrània.

Déu està posant més pobres, sobretot d’esperit.

Jesús és massa intel·ligent, no hi ha manera de fer-lo tornar.

He demanat a Sant Pere ser un savi ruc.

Judes vol sortir de l’infern, acceptaria tornar a ser deixeble.

Sant Josep li ha dit a Maria que podrien tornar a Egipte.

Jesús no tornarà a les esglésies si no treuen el crucifix.

Si Déu és el meu pare, perquè he de pagar.

Déu no pot ser a l’església, no el deixarien descansar.

Satanàs és ecologista, està encantat amb els mosquits.

Si morts sense pecats, de segur que podràs volar.

Satanàs està trist, li han proposat fer de Déu.

He d’anar a l’infern algun cop, ho penso.

No és que no tingui fe, és que no sé on l’he deixat.

Déu no ha mort, de vegades, el sento plorar.

Necessitem dimonis per arbitrar partits de la lliga celestial.

Al cel, no es pot jugar a futbol, no deixen donar puntades de peu.

Al setè cel, mai ballen sardanes.

Déu podria parlar amb català, però les dretes no el deixen.

A l’infern dels catalans, mai fan calçotada.

Ara, posaran àrea de seny en totes les residències celestials.

No hi ha dubte: Fecsa segueix sent Déu.

Déu prohibirà els viatges pontificals, no sap on encabir els sants.

Satanàs vol vendre els pecats en paquets de sis.

Els fidels han proposat a Déu un master de comunicació.

Les confraries de pescadors necessiten Jesús un cop per setmana.

La Verge demana més pressupost per anar a la perruqueria.

Satanàs exigeix que se’l prengui més seriosament.

Judes havia apostat deu monedes a què guanyaria Jesús.

Satanàs vol renovar el carnet de pecador cada cent llunes.

Déu només farà sants els qui no tinguin al·lèrgia a les flors.

Sant Pere diu que vol lliurar deu caps de setmana.

A l’hora de dinar, a Sant Pere li porten gall.

Tomàs tampoc creu que Jesús hagi fet de fuster.

Déu ha de ser comunista, té el seu Fill assegut a la dreta.

Satanàs té un pla d’estalvi energètic: Estovarà els condemnats abans de posar-los a l’olla.

Tres dimonis protesten perquè estan tips de menjar carn.

Canvio àngel de la guarda per aprenent de dimoni.

Cada cinc pecats mortals: Un cap de setmana a l’infern!

Quasi era al cel quan vaig veure la diablessa.

Li he demanat a Déu: Cinc anys més de pròrroga!

Ho han promès: Ferrocarrils catalans portaran a la glòria!

Han obert una oficina al cel, venen viatges al purgatori.

Déu busca substitut per anar a fer un vol.

Satanàs està provant-se pells de corder.

Tomàs patrocina els científics.

Maria ha comprat un sarró per si Jesús vol fer de pastor.

Jesús pujarà a la creu si el peguen amb “Super glue”

Déu està conscienciat: Canviarà el sol per una estrella de baix consum!

Senyor Déu: Peco molt, però ho faig amb gràcia!

A l’infern fan misses amb pa sec i vinagre.

Tinc un dimoni amic, em tria els pecats.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (VIII)

08 Març, 2019 06:47
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

He proposat, a la mare, que li posi la nota musical.

El proper examen el contestarem entre tots.

Una de les múltiples funcions de la cadira és oferir la possibilitat de seure.

He tingut sort, l'inspector és més optimista.

La classe anava bé, tots eren a la lluna.

Els alumnes saben pintar, amb els peus, sense treure's les sabates.

Van aprovar, el nom s'entenia prou.

Els objectius mínims seran la o.

Es pensaven que Nadal és el nom de l'arbre ple de regals.

Va llençar el llapis perquè no li va trobar les piles.

Era una lliçó ocasional, la vaig trobar en una paradeta del mercat.

La pobresa l'aprendran en acabar els estudis.

L'alumne era superdotat, volava sense escales.

Valoraré l'art de la còpia.

Han entès que un zero és un tortell sense greix.

Ho saben: Vuit és un buit petit!

Els nois van sols a l'escola, es a dir, sols hi van.

Els nens aprenen a pensar, sobretot, malament.

El cervell té massa revolts per anar de pressa.

La llengua ha d'anar la quarta part de l'oïda.

La democràcia és una escola amb pati vigilat.

La venjança és una pedra propera a un vidre.

El carrer és una escola sense exàmens de recuperació.

L'examen va anar bé, els he trobat qualitats a tots.

Es diuen lletres vocals perquè s'asseuen a la taula presidencial.

Les matemàtiques són més avorrides, només treballen deu actors.

Els pobres no poden resoldre problemes, només els donen una dada.

Si cada alumne té un ordinador, què ha d'ordenar?

Una divisió és una operació de resultats imprevisibles.

He sumat un llibre i una llibreta i m'ha donat deu euros.

Acabaré pensant que no tinc res per aprendre.

Li he dit al confessor que vaig a posar notes.

El nen necessita millorar, sobretot, quan mossega.

Porto mesos explicant els adverbis de temps.

No tinc alumnes dolents que necessitin millorar.

Comptar és un verb molt irregular.

Al setembre, l'han posat dos mesos endarrerit per no aprendre la lliçó.

Massa mestres no aprenen prou i han de repetir el nivell.

Tot i anant pel passadís, he sentit els tambors de guerra.

Semblen escoltar, s'apropa la tempesta.

M'ha salvat el dia: el molt que he après.

La prova va bé: ells pregunten i jo responc.

Els diré les notes: Do, re, mi,...

Suspendre'l va ser un cop fort, a l'ull.

Estic al tercer nivell de concreció: L'àtom!

No ho aprenen tot, tampoc cal!

La conselleria encetarà noves mesures: barcella, jornal i decalitret.

Els alumnes milloren en coneixements extra-escolars.

Dibuixen sense compàs i escriuen sense música.

El mestre no hi era ni els alumnes el ploraven.

Em faltes dues classes, només tinc nobles i infidels.

Han d'aprendre amb esforç, escurçarem les classes.

Avui, lliçó ocasional: Podeu sortir al pati!

Feu punta al llapis i encerteu la resposta.

Abans de respondre l'examen, poseu la meva adreça.

Gairebé em sento com Moisés enmig del desert.

Demà començarem els números enters, no sé quant duraran?


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Menjaria almenys dos cops i set poemes mes

08 Març, 2019 06:33
Publicat per jjroca, Poemes

Menjaria almenys dos cops


Menjaria,

almenys dos cops,

botifarres:

grans, d’arròs.

I perdria,

en un moment,

el meu caire

d’innocent.

Menjaria,

nit i dia,

amb gran goig.

Ésser boig

és dur alegria

sense pors.


En llevar-me


En llevar-me,

ja ho tinc fet:

pensar poc,

lliurar-me al vent.

Prendre part,

com cada dia,

de la festa

amanida.

En llevar-me,

ho he de dir:

Cerco l’ombra

del gran pi!

És amable,

sense fi.


Amb la porta oberta


Amb la porta oberta,

crida primavera,

com el terra espera

despertar llavors.

Com riuran les flors

si el temps les deixa,

és la vella queixa

on s’acullen tots.

Amb la porta oberta,

no hi ha ni paranys

ni aquells vells desitjos.

Són moments precisos

on, tots, seran grans

mentre hi ha la brega.


Com l’abella espera


Com l’abella espera:

collita de flors

i una primavera

posada en el bosc.

Prepara les ales

per anar al tancat

on riuran, plegades,

mentre van libant.

Com l’abella espera

al preat gran sol

dalt de la muntanya.

No pensa amb l’aranya

ni amb el gran bressol

on el cor delera.


En el clar país


En el clar país

on, tot, s’ha perdut,

he romàs callat.

Faig la mitja part,

sense ets ni uts,

lluny del paradís.

Car, avui, és fosc,

cercaré la llum

en penses llunyanes,

porteu-me aranyes

puix la menja és pobra,

no he de traure encara

les dents a guarir

si em vénen les ganes.


Anar-me’n al llit


Com demanaria:

anar-me’n al llit,

sense massa ràbia,

amb el cor petit.

Repassar, entre llums,

les fosques clarianes,

les necieses sàvies,

l’inodor perfum.

Com demanaria:

anar-me’n enlloc

i trobar el res.

No hi hauria més

que pujar un poc

i perdre alegria.


Com eixirem?


No crida el vent

ni abrusa la tempesta,

enmig la vall,

no priva l’enrenou.

Com eixirem

d’aquesta nova festa,

sense encenalls,

fugint del bosc?

Seran, després,

les més nobles paraules,

les portantveus

d’un aire dolç,

no ploraran

les meves pobres penses

mirant el cel,

somiant de nou.


La vida em deixa


Escric així:

sense pena ni oblit,

damunt paper

que un dia vaig comprar.

En el rebost,

hauré un bocí de pa,

un poc de dolç,

un xic de carn.

I els diners,

que rauen en altres llocs,

com sentiré

que vénen i se’n van.

En el futur,

hauré de saber com

la vida em deixa

per no tornar.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs