Epitafis (XI)
27 Març, 2019 21:32
Publicat per jjroca,
Epitafis
De vegades, penso que no hi sóc.
He rebut sis propostes per tornar.
Passo de l'estètica.
Ara, resulta que no m'estimava.
Necessito pintura d'interior.
Sóc a punt per dormir.
A la tardor, hi ha més ambient.
No ho sé, acabo d'arribar.
De moment, som més homes.
Només tinc una disfressa.
Estic aquí al dessota esperant trobar nínxol.
No vull ni pensar com me'n sortiré.
Si has de venir, espavila!
Cinc minuts més i me'n vaig.
No confieu amb els salvadors.
És qüestió de prendre paciència.
Necessito un soci emprenedor.
No insistiu, avui no surto.
Heu de saber que els veïns també han mort.
Espero un cop de sort.
Necessito servent discret.
A la tarda, paro per meditar.
El dia de difunts farem ball.
Em pregunto: Per què he mort!
He rebut la visita de tres mosques.
Al nínxol de sota, sempre és primavera.
Vaig al logopeda, però no me'n surto.
Els dissabtes estic neguitós.
Algú sap si tornaré?
No patiu, em trobo millor.
Si teniu salut, no la veneu.
Si no pots venir, escriu-me.
Ara, em costa fins el braille.
Dubto que t'ho pugui pagar.
En sis mesos, ja hauré mort.
Ara mateix, no sé el meu aniversari.
Em sap greu no veure't més.
Quant deu valer, avui, un enterrament?
No sé ben bé perquè he mort.
Acabo de saber que ens veurem aviat.
He demanat als Reis una perruca nova.
Mai endevino quin serà el proper.
El veí del costat tenia una salut de ferro.
Si us plau, els precs per escrit.
Si us plau, no més acudits de morts.
Sense barret, no penso sortir.
Gairebé ni ens barallem.
No vingueu en vint-i-cinc, surto a cobrar.
No crec que demà hagi de ressuscitar.
Estic cercant la sala del Judici Final.
Hauré d'anar a l'infern, tinc un advocat d'esquerres.
Vaig morir per una ximplesa: Volia aturar un tren!
Noto com si em faltés l'aire.
Aprendre a fer el mort, pot durar una eternitat.
Estic mort per a reduir despeses.
Aprèn a morir en quinze dies.
Ho sento, però no vaig venir a l'enterrament!
S'aconsella morir-se sense massa xivarri.
Pensaments festius (XI)
27 Març, 2019 21:27
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Només aprenc a les hores baixes i cares.
Pensar és posar les lletres on cal.
Núvia de divuit anys i rica, quelcom no rima.
Empleno amb diners els buits de mancances.
Pensar es trobar la mesura exacta d'allunyament.
On es pot recollir el temps perdut?
Pago el psiquiatre perquè em sembla més barat que el mossèn.
Parlar del temps és tenir pensament de rellotge.
Pensar es tirar l'ham al mar de la saviesa.
Parlar va fer l'home trair el pensament.
Passar comptes és feina de desvalguts.
Pensar, més que vestir, és despullar.
Pecar és l'únic estimulant que ens queda.
Pel calb, el crani és una ungla de més.
Per què el temps no té el doctorat ?
Pel camí, sempre trobareu el temps que passa.
Pel Nadal, amago les dents i escurço la llengua.
Pensament desat, idea perduda.
Pequeu mentre no us faltin forces pel penediment.
Per a l'home, la dona és el desig que no s'acaba d'aconseguir mai.
Pensar és només posar idees en renglera.
Per a la mosca, tot són ombres de por.
Per què dius que m'estimes si emplenes el meu lloc.
Per a què tinc tantes cambres si només puc estar en una?
Penso perquè no sé on vaig.
Per què les paraules m'empresonen?
Poc que saben les xifres per a què les fem servir.
Per a ser un senyor cal agafar-se a la corbata.
Per a tornar necessitaràs moltes ganes.
Per què quan em fereixes no sono com un violí?
Poc sap el viatger que viu sobre una bola viatgera.
Per a veure-ho clar, em sobren els plecs del cervell.
Per als núvols, els pobles són vestits de quadres que han de mullar.
Podria ensenyar-vos més però seria perillós.
Per què els banquers guarden diners si només són papers?
Per ara, vaig emmagatzemant sospirs i desitjos.
Podria passar el dia cercant el meu destí.
Poc sap la pluja l'enrenou que fa en caure.
Perdoneu la poca fe que us confereixo.
Per l' ull, se'n va el desig espatllat.
Per manca de cadenats, van crear els diners.
Per molt que la minvin, la meva presó és més petita.
Podeu escriure encara que ignoréssim el veritable motiu.
Poc puc ensenyar el que m'amagueu.
Per què Déu castigà els arbres a restar drets i amb braços en creu?
Poemes curts (XI)
27 Març, 2019 21:01
Publicat per jjroca,
Poemes curts
A la flor demano
tot el verd i el roig,
després com em planyo,
com em torno sord,
només vull ser l'amo.
Al vell paradís
mai manca un ocell,
potser passerell,
potser malaltís,
és un cant molt vell.
No vull per amic
un petit dimoni,
sempre ben farcit,
sense que s'adoni
que menja per cinc.
Porto somnis al sarró,
embolcallats amb paper,
si ho demanes, ho faré,
et diré on caben tots:
En un cap qui pensa bé!
La llarga agonia
de l'hivern passat
va acabar un dia,
perquè no se sap,
hi ha massa malícia.
Tornaré a sentir
noves estrebades
d'aquelles ventades
que solen venir:
matins i vesprades.
Sant Jordi demana,
al drac més dolent,
pactar un moment,
deixar: la contrada,
la festa, la gent.
Si la rosa sola
no et parla de mi,
és ben poca cosa
ni sap el que dir
ni serà formosa.
En un lloc desert,
on la terra crema,
sento com s'esberla
un desig secret:
Tornar a casa meva!
La rosa vermella,
al jardí estant,
diu que hauria estat:
joiosa rosella
voltada de blat.
A l'amor primer,
donem-li suport,
que vingui, amb el cor,
a cercar el roser
quan li plagui al sol.
No té nom,
aquesta userda,
si no albira
el meu amor
en el si
de primavera.
Poseu-me a les mans
la deu de la plana
quan dorm la muntanya
tot cercant esguard
en sines de calma.
Primavera dolça,
priveu-me del vent,
d'aquell petit fred
que, al vespre, s'acosta
per mirar i saber.
A la platja, les ones
parlen d'enrenou,
es troben ben soles,
no volen ni son
ni promeses toves.
El ruc com dormia,
somiava altres temps
amb homes pacients,
cercant l'alegria
en camps i carrers.
No hauré més por
a l'hora dolça
quan tot reposa
en fer-se fosc
i neix la broma.
Com em plauria
seure un moment
quan fuig el dia:
dolç, innocent.
Voldria, amor,
sentir com l'alba
puja a la galta
posant calor,
portant la calma.
Estels de la nit,
feu-me els amanyacs,
porteu-me els tancats
on dormen els rics:
valents, estimats.
Epigrames (XI)
27 Març, 2019 16:16
Publicat per jjroca,
Epigrames
Com diu la cançó:
Si hi ha una princesa,
el drac no té pressa,
és mos del més bo.
En un llibre hi ha:
lletres i aventura,
un pèl de cordura
i un somni entre mans.
No haig res més
que un xic de terra
i una lluerna
enmig del cel.
Per no plorar,
vull un negoci:
sense cap soci,
sense guanyar.
Si la mare vol
i el nin li creu,
només sentireu:
riures i cançons.
Porto una mosca
en el caparró,
quan la fera es mulla,
de segur que plou.
Amb un cànter
i un anar,
cerquen nuvi
per tornar.
Fa trenta anys
que s'ha casat
i els guanys
no han arribat
Quan la núvia parla
i el nuvi creu,
el festeig s'allarga
i l'amor ni ve.
I la mort ferrenya
demana per mi,
anem a la grenya
la meitat de nits.
Si és casat i grassonet,
no porta pressa,
a la taula ho té parat:
menjar i feblesa.
Vull ser cavaller
per lliurar poncelles,
guanyar en mil empreses,
glatir en el castell.
El mestre voldria:
ordre i savi estar,
ho pot demanar,
però no n'hi havia.
Entre riures,
entre flors,
les poncelles
preguen molt.
Tinc un amic ogre,
massa saberut,
diu que m'ha vençut,
però encara és prompte.
Quan l'amor em dóna
el llit i el coixí,
reposo una estona,
em poso a dormir.
Massa cases,
al camí,
per trobar
on viu l'amic.
Demà, us donaré
el regne de l'occit,
no sé si el trobaré,
té por, viatja amb mi.
Entre roses i clavells,
la trobo ofesa,
doneu-me altra promesa
puix no tinc altre atuell.
La mare marona,
que n'està per mi,
em busca una mossa,
vol fer-me el més ric.
Avui, el bon Déu,
qui prega per tots,
m'ha dit que ser ateu
és tot un tresor.
A la font,
el vent de dalt
li ha posat
minso cabdal.
Per a fer diners,
no calen amics,
fan falta sis rics
i unes bones dents.
Aquest drac,
tan mala traça,
vol carbassa
en un plat.