Epitafis (X)
20 Març, 2019 06:51
Publicat per jjroca,
Epitafis
Estic en un paradís fiscal.
Als pobres, ni ens deixen votar.
He pres les flors d’una veïna rica.
Us aconsello no tenir gos.
Demà, igual vaig a les rebaixes.
Desperteu-me a les vuit, si us plau!
Si no pregues, li diré al Pare.
Algú em pot portar una manta?
No responc en cas d’incendi.
Trobo a faltar les classes d’equitació.
Si m’ajudes, podem cantar.
Estic esperant que em torni el canvi.
No patiu, no em mouré d’aquí.
Aquí, tots ens coneixem.
Els dissabtes em llevo d’hora.
Encara no ha arribat la rentadora.
Us he deixat una nota sota el taüt.
Algú m’ha pres l’anell i el rellotge.
Algú sap si el lleter es mort?
A partir de demà, vull llet enriquida amb calci.
Necessito saltar-me el règim.
Si feu intenció de venir, porteu una camisa neta.
No obriu si no és per quedar-vos.
Ho sento, he posat un passador per dintre.
Ara, pensava amb vostè.
He demanat un trasllat de cementiri.
Una mica més avall tinc la núvia.
La senyora tampoc m’escolta.
Com era garrepa, vaig morir a les rebaixes.
Cerco estudiant per compartir el nínxol.
Demà mateix, et vinc a veure.
Es prega silenci a partir de mitjanit.
La clau del taüt la té la veïna.
Porto una setmana sense plorar.
Si has de venir, truca’m!
Estic bé, no m’han trobat res!
Ahir mateix, no vaig dinar!
He demanat pressupost per canviar un canelobre.
Ho sento, tinc al·lèrgia a les abelles.
Al tercer any, notaràs milloria.
Acabo de saber que no he mort.
Doneu-li les noves a la senyora.
Ni aquí, em sento a gust!
Estic amagat, Déu em buscava.
Un moment, em demanen.
Les cartes amb lletra grossa, si us plau!
Acabo de llegir el primer llibre.
Tinc dubtes del meu aniversari.
Procureu estalviar-vos la vetlla.
Apunteu-me a un curset de dansa.
Ho sento, he tingut un ensurt.
Tinc moltes ganes de veure’t.
Us notifico que he canviat el pany.
Ho sento, però no t’ho puc dir.
Darrerament, ni tinc memòria.
Ahir, vaig rebre el darrer condol.
A l’estiu, és una altra cosa.
Afanyeu-vos, hi ha places limitades.
Sóc aquí per respecte a una bona oferta.
Pensaments festius (X)
20 Març, 2019 06:39
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Mentre poso els dos ulls d'acord ja he fet tard per aprendre.
Menys mal que el llapis no veu el que escric.
Ningú sap ocupar el meu lloc a l’hora de perdre.
Més val que només sabéssiu el que us vull mostrar.
Mirar cap a l'orient es veure passar el canvi.
Mireu si és petit l'univers que es pot posar entre dos números.
Morir és el darrer dels enganys.
Necessito escriure per alleugerir el pensament.
Ni al millor de vosaltres li confio la meva salvació.
Ni la nit se'n refia d'ella.
Ningú demana al ruc que sigui un home.
No apagava el llum per por de ferit algun electró.
No busqueu en mi la part que us falta.
No cal que poséssiu dimonis, apagueu els llums.
No conec altra cosa sinó la mancança.
No em fa por l'abundància sinó la tibantor.
No és casualitat buscar als papers els camins desconeguts del paisatge.
No és casualitat que els ulls s'obren a l'inrevés de la boca.
No és el cervell poc intel·ligent, els seus servents són ineptes.
No és estrany que els dits dels dormilegues semblen avorrits.
No és que la nit sigui fosca sinó els ulls incompetents.
No fer res és símbol d'equilibri.
No he de deixar néixer la por.
No he pogut escoltar-me mai sense pressa.
No hem d'oblidar mai que un solter és un home desaprofitat.
No hi ha dubte que intento parlar amb mi.
No li cal a la dona fer tantes coses per fruitar.
No m'atreveixo a emmirallar-me cada dia.
No passes llistat als amics si no vols perdre'ls amb el recompte.
No patiu per la mort, ella sempre us trobarà.
No penso prou però empento cent portes.
No ploro per mi, ploro pel què em passa.
No portava a sobre ni la càrrega del passat.
Només es fan vells el noranta-nou per cent dels homes.
No es buida el plat de l'amor sense emplenar-lo d'odi.
Passar fulls d'un diari és ventar les notícies.
No sé on deixar els meus problemes.
Passaré avui el desert de cada dia.
No sé on deixar els pensaments que em destorben.
No sé on vaig, d'on vinc ni qui sóc però els veïns em coneixen.
Passen els anys pels més estrets viaranys.
No tinc pressa en morir perquè és un tren que no perd ningú.
Passo per la vida i només veig gent que va a morir-se.
No va ser bona idea dibuixar l'infern amb colors tan càlids.
Pecar serveix per aprendre a penedir-se.
Poemes curts (X)
20 Març, 2019 06:32
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Sol de primavera
com vol enllestir
a la flor primera
quan es vol morir,
mai podrà ser reina.
El ruc anava
a tombs i tombs,
l'aigua cantava
sorgint del fons,
el rec plorava.
Quan la pluja parla
en carrer i teulats,
un sent la basarda
dels dies passats,
dies sense gràcia.
Si l'amor volia
romandre amb mi,
com li manaria
que digués que sí,
haig vella follia.
La mare acarona
per la nit al nin,
ha passat l'estona
sense pas dormir,
és la malaltia.
Poseu-me a les mans
el somriure ample,
el sentir-me humà
envoltat de tractes,
mai serem cristians.
Tinc, pel teu amor,
dolça bogeria,
visc a contracor,
sofreixo i em crida
aquell vell bruixot.
Portem les lloances
serralada amunt
on lliuren les vaques
aquell minso ensurt
de pensar amb els altres.
Si la lluna plena
ve a demanar,
digueu que em crema
el desig d'estar
fora de la reixa.
Entre amor i melangia,
vaig de promès,
porto un cove d'alegria
del tot encès
per un foc que m'humilia.
Al déu de la mort
ofereixo, avui,
un polsim de por,
altre de garbuix,
que fosc ho tinc tot.
No demano anar
al regne dels vius,
no em deixen estar
ni preguen quan dius
que és millor callar.
Els camins de pedra,
corriolets de fang,
quan ve primavera,
s'omplen com abans
de lluita ferrenya.
De les roses del jardí,
una m'escolta,
com em tracta de mesquí,
de poca-solta,
perquè odia viatjar amb mi.
La pluja cantava
lluny del rierol,
la fulla plorava
demanant al sol,
poc que l'estimava.
Amb massa delers,
fugint d'aventures,
van els meus volers
cap a altres pastures:
verdes, sense més.
La casa vella
no vol ni llar
ni bou ni esquella
ni sopar tard,
n'estic tip d'ella.
La jove demana,
quan es pon el sol,
el riure de gana,
fugir del condol,
mai fa bona cara.
Porteu-me amic
al preat món
on ser segon
no està mal vist,
és prou pregon.
No conto mentides
ni em plau l'ocasió
de viure mil vides
amb semblant sarró,
és qüestió de mides.
Epigrames (X)
20 Març, 2019 06:21
Publicat per jjroca,
Epigrames
Trenta perles
ben lligades,
poc collar,
massa arracades.
L'oreneta
en un sembrat
no cerca casa
ni ven el gra.
La nit semblava dia
cada matí,
la nit com es fonia
al meu coixí.
La meva fermesa
no té paor,
però s'ofega
quan surt el sol.
Una noia volia
retalls d'amor,
el noi es confonia,
ho trobava fosc.
Vull, de cada dia,
diner i neguit,
he venut massa hores
per a ser prou ric.
A la casa petita,
no troba el sol:
ni una cambra daurada
ni un jardí amb flors.
Poseu-me, pare,
nous en el sarró,
manca i tombarelles,
les poso jo.
La llum pregona
el seu anar,
com pinta i broda
farcells emprats.
A la casa
de ponent,
no hi ha pressa
ni hi ha seny.
Maria dormia
enmig del jardí,
un manoll de roses
feia de coixí.
He contat mentides
i grans disbarats,
he guanyat els dies,
els déus m'han deixat.
Porta'm, amb el vi,
la fresca del pou,
deixa'm el gaudir,
emporta't el jou.
Per anar a festeig,
les porto amanides:
rialles, mentides
i promeses en escreix.
Mariona demana:
un xic de somrís,
li dono de gana,
sense compromís.
A la blanca nit,
quan el fred és viu,
un demana un llit
i un somni d'estiu.
La reina demana
tot un mes de pau,
vol fer la bugada
i, viatjar, si plau.