Paraules al vent i set poemes més

08 Maig, 2020 06:59
Publicat per jjroca, Poemes

Paraules al vent


Paraules al vent

i somni a les ales,

fer compliment,

segar sense batre.

Sortir, al carrer,

des de bon matí,

callar i no poder:

pensar i no glatir.

Paraules al vent

amb dolces trobades

cercant un recer.

Com vull tornar a ser:

home sense nafres

per gaudir un moment.


Vanes il·lusions


En el gran reialme

del futur incert,

un, sovint, es perd

i cerca culpable.

Vanes il·lusions

van cercant troballes,

amb menys gra que palles,

van sotjant els mons.

Regnes d’encanteri

on desar l’oblit

en amples estances.

El cap, en vacances,

només vol un llit

on dormir debades.


S’endinsava en batalles


Era un poble, que us diré,

prou cansat de la temença,

com els rics porten la pressa,

ell volia quedar bé.

S’endinsava en batalles

forjades per ser perdudes,

quatre i cinc obres feixugues

i malson en ser narrades.

Els diumenges, vas de vi

i, de tant en tant, baralles

amb els altres dissortats.

El futur, com el passat,

amb poques penes emprades

per si algú vol obeir.


Nostra amiga papallona


Com és hora de dormir,

nostra amiga papallona

pensa que la flor més bona

aplegarà al seu jardí.

Com la jove primavera

és al punt per a arribar,

ella, maca, vol estar,

vol somiar com la primera.

Però un vent me la fereix

i prou prompte l’esvalota

tot gronxant dintre de l’ou.

Fins diria que li cou

des de l’ala fins a la boca

i, tot pensant, s’avergonyeix.


És un fet inexcusable


És un fet inexcusable,

indefinit i sortós,

anar passant, amb bon aire,

menja plena de fruita i dolç.

Pensar amb la mar serena,

esdevenir bon criat,

esperar la lluna plena

per a saber com ha estat.

Per creure, haig bona fe,

santa missa i processó

setmana darrere setmana

i, si la fera s’espanta,

demanar a Déu perdó

per a tornar al no ser.


El gran saber


L’estimava, cada vespre,

a la nina dels meus ulls,

navegava pels esculls

i, somiava, quasi sempre.

Ens havíem de casar

un dissabte per la nit,

hauria de ser marit

i posar-me a treballar.

Massa feina per a fer,

tot un dia, picant pedra

i encetant els mil negocis.

Estic buscant altre soci,

qui em posi a la lluerna

per a aprendre el gran saber.


Estic esperant la festa


Posats a comptar mentides,

estic anant per les cent,

com un monstre de cinc vides,

mig ofegat d’aiguardent.

A la casa, he estat pobre,

però, al cafè, sóc el rei,

he de bastir nova llei

per a arribar a ser noble.

Sense estudis ni lluerna,

sota del pi, passo el temps

per a veure’ns si el sol crema.

Estic esperant la festa

per si aplego a pretendent

d’una mossa quasi tendra.


Llevar-se al dematí


I llevar-se, al dematí,

sense ganes ni fermesa,

vull haver la vida estesa

a la vora del coixí.

Ser, del tot, un mal guerrer

sense joia ni fortuna,

cercar, al cel, aquella engruna

d’amistança i de fe.

I, si no, atrafegat

en guanyar el regne, al cel,

on jugar matins i vespres.

M’agraden els homes destres,

captaires de somni i mel

amb ganes de ser honrats.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primer mes de l'any: