Poemes curts (L)
01 Maig, 2020 07:04
Publicat per jjroca,
Poemes curts
En estat poruc,
passo els meus dies,
sentint-me vençut,
prou lluny d'alegria,
en treball eixut.
Per a ser pagès,
poseu-me llavors,
sentiment de cor,
poca cosa més
que un xic de paor.
Pel corriol
de les oliveres,
massa cebes,
volen sol,
són molt seves.
La paciència
cerca llum,
vol la ciència
qui l'acull
i providència.
Com el cos cansat
segella l'enyor,
quan era senyor
de l'era i del blat,
ara, és perdedor.
Poseu-me Déu
pa en el sarró
puix vull ser bo
i viure bé,
que sigui tou.
El vent dormia
al si del bosc,
menges tenia
quan era fosc,
ningú ho sabia.
El cos demana
un tros de llit,
mig peix fregit,
una garlada,
anar a dormir.
Al racó de l'hort,
diu la tomatera
que la flor primera
és la del pebrot,
és tan mentidera.
Quatre fades
tenen son,
passen tardes
de tardor,
vers les cases.
A la casa
del gegant,
cada tassa
és un poal
o més encara.
El dimoni
qui ve amb mi,
vol que torni
a provar el vi,
és prou obvi.
Una casa vella
vora del camí,
parla perquè si,
viu en la tenebra,
d'aquell boig mesquí.
En ser petit
considero
que mai penso
el que dic,
m'allibero.
Doneu-me
per a menja
sols enveja
i estalvieu-me:
la gran pensa.
És el llop
qui m'allibera,
diu l'ovella
sense sort,
coses d'ella.
Quaranta valents
anant per la plana
tot cercant batalla
entre els aiguardents,
massa poc m'agrada.
En el regne
de la sort,
haver poc
i anar a decebre,
és el meu lloc.
Les cases parlaven
en ser a l'estiu,
en no haver caliu
com s'esbatanaven
cercant quelcom viu.
La mare demana
a tres quarts de set,
tenir bona cara,
portar vestit net,
no sé com li agrada.