Poemes curts (L)

01 Maig, 2020 07:04
Publicat per jjroca, Poemes curts

En estat poruc,

passo els meus dies,

sentint-me vençut,

prou lluny d'alegria,

en treball eixut.


Per a ser pagès,

poseu-me llavors,

sentiment de cor,

poca cosa més

que un xic de paor.


Pel corriol

de les oliveres,

massa cebes,

volen sol,

són molt seves.


La paciència

cerca llum,

vol la ciència

qui l'acull

i providència.


Com el cos cansat

segella l'enyor,

quan era senyor

de l'era i del blat,

ara, és perdedor.


Poseu-me Déu

pa en el sarró

puix vull ser bo

i viure bé,

que sigui tou.


El vent dormia

al si del bosc,

menges tenia

quan era fosc,

ningú ho sabia.


El cos demana

un tros de llit,

mig peix fregit,

una garlada,

anar a dormir.


Al racó de l'hort,

diu la tomatera

que la flor primera

és la del pebrot,

és tan mentidera.


Quatre fades

tenen son,

passen tardes

de tardor,

vers les cases.


A la casa

del gegant,

cada tassa

és un poal

o més encara.


El dimoni

qui ve amb mi,

vol que torni

a provar el vi,

és prou obvi.


Una casa vella

vora del camí,

parla perquè si,

viu en la tenebra,

d'aquell boig mesquí.


En ser petit

considero

que mai penso

el que dic,

m'allibero.


Doneu-me

per a menja

sols enveja

i estalvieu-me:

la gran pensa.


És el llop

qui m'allibera,

diu l'ovella

sense sort,

coses d'ella.


Quaranta valents

anant per la plana

tot cercant batalla

entre els aiguardents,

massa poc m'agrada.


En el regne

de la sort,

haver poc

i anar a decebre,

és el meu lloc.


Les cases parlaven

en ser a l'estiu,

en no haver caliu

com s'esbatanaven

cercant quelcom viu.


La mare demana

a tres quarts de set,

tenir bona cara,

portar vestit net,

no sé com li agrada.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primavera, estiu, tardor i: