Pensaments educatius (L)

01 Maig, 2020 07:16
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

La ignorància és un regne massa gran.

Dubto que sàpiguen menys que jo.

Estan aprenent per inèrcia.

Haig massa reis per a tan pocs servents.

Van sols fins al final de la línia.

He aconseguit que dormin, parlant-los de feina.

Cercant comprensió lectora, he trobat el neguit.

Cada dia milloren en la desconnexió.

No aprenen més perquè no lluu.

Ara, resulta que ja ho sabien.

Hem sortir a prendre l'aire, que no marxin de buit.

Els he donat tres conceptes i una bossa de mà.

Va ser: Aplegar els Reis i amagar les joguines.

He aconseguit un caos suportable.

M'agrada practicar el diàleg de sords.

Algun d'ells, deu pensar mentre tremola.

Els deixo respirar cada tres síl·labes.

He comprat coets per si hi ha falles al dictat.

Cerco testimoni per a saber si m'odien.

Ha estat un desconcert d'idees, n'hi havia dues.

Pobre, sense llibre, es conforma en plaça vora l'estufa.

Un dia d'aquests igual l'encerto.

No m'escolten, però sembla que respiren.

Aprenen molt, però ho desen.

Ja saben la a, cal que respirin.

Per quina estranya raó em prenen la paciència.

He procurat descriure el silenci.

He fet un control per a passar el temps.

He posat els objectius mínims a la classe del costat.

Un de tots, ha de saber que sóc aquí.

Esperant la resposta, he agafat el son.

Anem bé, però no ho comenteu.

Necessito dues reformes més i anar al traumatòleg.

Per ara, són escoltadors crítics.

Ara ve quan em deixen sol.

Ni vull saber perquè han aprovat.

Per últim, escriuran damunt paper.

El que costa és desembolicar el llibre.

Els he donat eines, alguna servirà.

Aprendre ha de ser una casa sense panys.

Els voldria lliurar al vici de llegir.

El pot de les solucions ha de ser més gran que el dels problemes.

Haig la complicada feina d'endreçar el cervell.

Vull comprar paciència a meitat de preu.

Els estic ensenyant per a ésser pobres.

Ni vull saber on he desat la vergonya.

Un espera canviar alumnes vells per amics nous.

Els he posat dos exercicis per si un no els convenç.

Aprenen tant que m'he quedat sense coves.

Estan escrivint, suposo que no somio.

Aprendre és un camí llarg ple de clots.

M'han fer un estudi i han aprovat.

Cada curs és un passadís de portes tancades.

No escolten perquè ja saben que l'oïda els funciona.

Els he fet saber que no sóc de sucre.

M'escolten, però sense abusar.

L'avantatge és que ja he perdut més batalles.

Gairebé diria que els faig nosa.

Em fa cosa, haver-los de mentir.

Tenen tantes qualitats que alguna en trobaré.

També els va bé una mica de toxina.

He rebut un regal, quelcom hauré fet mal.

Són bons minyons, em deixen plorar.

No els motivo prou, encara treballo amb xarxa.

Estic a l'aguait de la nova llei.

Han esperit, però no els creu.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primer mes de l'any: