Dos poemes de cotxe i deu epitafis

21 Juny, 2009 22:33
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 
Cinc-cents cavalls

Cinc–cents cavalls i un ruc
com galopen per la plana,
sense regnes ni tartana,
només porten el remuc.
Ara, els veuràs passar
a dos – cents i escaig per hora,
et diria que és volar,
entre el desig i la glòria.
Aprenent de Superman,
fill fidel de criptonita,
tracte diví sol·licita,
mireu- lo com s’ha fet gran.
Només el veuen els rics,
els galants i les poncelles,
en el cap les vint orelles,
ben bones per escoltar.
Cinc-cents cavalls i un ruc
pararan enmig la plaça,
ni volen prendre la userda,
prefereixen bon xarrup.
Ara, callen i confien
en la més noble saviesa,
taula estant, l’avinentesa
per poder- se emmirallar.

El caminar, prefereixo

Pare n’estic de gran
que ni empro la camisa,
una mossa com m’estima,
em proposa viatjar.
Em donarà la llicència
per portar-la al meu costat,
un somni així preat
no demana ni consciència.
També portarà l’amiga,
un cosí de massa lluny,
un nuvi que no tenia,
un germà que pica i fuig.
Pare n’estic de gran
com un cove en un paller,
un raïm en el celler,
esperant ser triturat!
La noia, que és tan bonica,
aquesta tarda m’ha dit:
Posa-li bona musica,
t’esperaré sense abric!
El castell dels malentesos,
pare, fa mal governar
escolta, deixem-ho anar,
el caminar, prefereixo.

Epitafis

No accepto recomanacions.
Estic convençut que tornaràs.
Ofereixo nínxol bufó d'una sola planta.
Si has d'entrar, compte amb els ciris.
N'estic tip del toc a morts.
Podríem dir que faig vida de vidu.
He anat al psicòleg, tenia ganes de treballar.
Necessito trompeta elèctrica per ressuscitar.
Ara, a l'estiu, em canviaré el taüt.
He deixat unes monedes per si algú em vol portar flors. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El masculí de gata: