Dos poemes plans i deu pensaments divins

09 Maig, 2010 21:52
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

El camp pla

 

El camp pla, infant el blat,

tot mirant a les roselles,

galtes roges, cames verdes,

petit llum en el mirar.

El camp pla, recte el camí,

sota un sol de maig florit,

veig cansat el meu amic,

diu que ve de treballar.

El camp pla, el poble vell

la campana esberlada,

el mossèn fent bona cara,

diu que viu enmig del cel.

El camp pla, la plaça plena

de paciència i de barrets,

homes grans, sense la pressa,

capficats en voler ser.

El camp pla, la casa buida,

una dona en el balcó,

ben asseguda al racó,

posa en ordre una camisa.

El camp pla, les orenetes,

un matí primaveral,

a la serra, vent de dalt,

a la vall, només promeses.

 

El poble vell

 

Passaran galdosos dies

trontollant pel carrer antic,

les finestres amanides,

totes plenes de gaudir.

El pagesot mala traça,

passeja tot camí avant,

passa les hores cantant,

mai serà ric ni galvana.

Els prohoms de bona mena

a les taules del cafè,

ens diran el que convé

el que cal, l’avinentesa.

El manyac assedegat,

descordant-se la camisa,

es compromet, es capfica,

en complir tot el manat.

La mestressa fent mil obres

de volença i de bondat,

tirarà endavant un plat,

la beguda i les postres.

El poble vell estossega,

sojorna amb els vilatans,

fet i fet són quatre glans

d’una alzina cridanera.

 

Pensaments divins

 

Déu ha posat un nou manament: Estimeu-vos però no passeu comptes.

Al cel, el tabac no mata, faltaria més!

Al cel, et trauran els punts, però amb compte.

Tots els dimonis parlen, fins els muts.

Estic content, he aconseguit caldera amb el meu nom.

He quedat amb Déu, li he deixat el rellotge.

Déu no té pecats capitals, viu a pagès.

Canvio una setmana a l’infern per tres al desert.

Sant Pere ha demanat el trasllat, vol vigilar les campanes.

No es deixa entrar a l’infern sense carnet polític. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El masculí de gata: