Dos poemes de mèu i deu pensaments educatius

27 Abril, 2010 14:28
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

El seu mèu

 

Consirós, mig pentinat,

amb les orelles tibades,

assegut, sense rialles,

decebut, he vist el gat.

Una llarga matinada

en el poble mariner,

poca gent a la teulada,

espaiós el blanc carrer.

Una mixina gelosa

li porta dies eixuts,

ell vola per les estrelles,

ella li diu: No has vingut!

La lluna posa en un cove,

el desig de l’estimar,

nostre gat no ho sap trobar,

corre i miola de vegades.

Volia portar a la veu

el més dolç de tots els sons,

les ganes mireu, hi són,

però passen i el seu mèu

es queda sense tresor.

 

El vailet

 

Aplega febrer, el fred,

un pensament de miol,

ara toca festejar,

estimar de sol a sol.

Nostre gat deixa la casa,

el racó de la gran llar,

cal anar-hi al combat,

cal guanyar l’amistançada.

Una teulada, un carrer,

una nit de lluna plena,

massa fresca a la serena,

massa amor enmig l’hivern.

Nostre gat poc venturer

vol tornar- se’n al seu món,

una finestra, un cartró,

vetllada tan encisera.

Entre mèus i queixalades

passa l’hora del festeig,

podríem dir: El bateig

ha estat per les murades!

Darrere d’un negre gat,

al davant de qui l’empaita,

ha fet carrera de guaita,

aplegant a mitja part.

Ara, se’l mira la lluna,

vella estrella sorneguera,

el vailet de quatre potes

tremola, plora i esgüella.

 

Pensaments educatius

 

Ells, possiblement, no acabaran els seus estudis, jo tampoc.

No patiu, ells ja preguen per a què no vingueu.

El saber dóna gana, noteu que no és bo fer patir.

Tinc tants alumnes perquè no saben on anar.

Els pares tenen fills, no els demaneu gaire cosa més.

A la tercera pregunta nècia, obro les portes de l'infern.

Estava fent el pallasso i tres s'han adormit.

Ho diu el savi: Només tres!

Sempre fa més vent on més m'escolten.

El mestre es va morir, havia perdut la gana. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Com se li diu al dia 25 de desembre: