Dos poemes rosats i deu pensaments educatius

07 Maig, 2010 17:36
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Es fa bella

 

Una rosa porta l’aire,

allí a sota, a la font,

les garlandes ja no hi són,

han fugit amb el cridaire.

En tenim més de cinquanta,

poca pressa en treballar,

només queda, per guanyar,

una gandula, la manta.

Com els anys de la saviesa

han fugit pel camí avall,

a les postres, devessall,

solituds amb sa grandesa.

Una rosa porta flaire

tot voltat de compromís

li he donat el meu somrís,

he vestit de pidolaire.

Per a dir-li: Mal d’amors,

sobren paraules de mena,

tot parlant, com es fa bella

ben envoltada de flors.

 

Rosa roja

 

Cap paraula porta el vent

més enllà del paradís,

deliciós i tan petit,

com s’acaba en un moment.

Una mirada, un esclat,

els sospirs mal definits,

pensaments adelerats,

aplegant a l’infinit.

Una veu, una conversa

de fesols i de cigrons,

de bistec i canelons,

d’ una taula prou replena.

Els desitjos mig captius,

de feiners mal entrenats,

tot buscant en el sembrats

només palla i voravius.

Tot demanant a la ment

el secret que guarda el cor,

per posar enmig la dot

rosa roja complaent.

 

Pensaments educatius

 

Els alumnes mengen de tot, procureu amagar els llibres.

Per aprendre, han de callar; més val fer una altra cosa.

Els polítics volen resultats, es pensen que la classe és un partit.

Li donen la culpa al mestre, ell la guarda dintre una capsa.

Ensenyar és navegar sense compromís.

El mestre pot saber, però no deixarà de ser lleig.

Ha vingut un alumne nou, no el tinc repetit.

Hem fet la guerra, hem perdut dos exercicis i una redacció.

Mentre tinc sis alumnes a sobre, aprofito per a fer un full d'incidències.

Els alumnes es qualifiquen, no solen estar d'acord. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos vegades 5 fan: