Dos poemes feixucs i deu epitafis

13 Març, 2011 13:08
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Escriure és tot patir

 

Enceto la primera estrofa

tot i deixant un mal son,

captaire de professió,

aprenent amb poca força.

Les paraules, a la vora,

voldrien entrar en el bosc,

miren arreu: massa fosc,

com enceten la revolta.

Els demano, si de cas,

una mica de mesura,

un fanal o mitja lluna

un bon lloc on posar el nas.

Maleïdes ventureres

com em fugen de les mans,

com s’emporten els encants,

em deixen les males feres.

Una estrofa endarrerida

acabarà aquest occit,

escriure és tot patir,

obeir ni em convida.

 

Lluita cabdal

 

Poques coses per a dir,

es van perdent per la fulla,

massa blanc és el camí,

massa negra és la despulla.

He obert mitja finestra

d’aquest cap tan matusser,

no cal dir com és l’empresa,

no cal dir com l’he de fer.

Unes ratlles ensopeguen,

altres tenen mal de cap,

poques lletres espeteguen,

volen ser al punt i a part.

Recomenço l’embranzida,

darrera lluita cabdal,

la gandula és amanida,

deixem-ho al punt final.

 

Epitafis

 

Ho sento, no recordo com et dius.

Trobo que encara et fas vell.

No m’importaria mudar-me.

No oblidis portar-me flors.

Fa dies que no puc escriure.

Estic castigat de cara al sostre.

Ho sento, però tinc feina.

Encara estàs enfadat?

He sortit per fumar.

Us puc revendre dues entrades del cel. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Com se li diu al dia 25 de desembre: