Dos poemes d'anar fent i deu pensaments educatius

28 Març, 2011 10:04
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Esperar

 

Lentament, el sol comença

el camí d’allunyament,

el desig de ser present,

la innocència de la festa.

El mes de febrer s’acaba,

acarona el vent feixuc,

la garrofa torna al ruc,

el veig i fa bona cara.

La gasolina s’enfila

pels carrers de la dissort,

anar el cotxe a poc a poc,

anar a peu si saps la mida.

Preparar les paperetes,

retriat tots els partits,

mai votar els esquifits,

només faran malifetes.

Tornar a ésser només home,

que voldria ser a pagès,

menjar poc i no dir res,

mirar el cel, esperar els nostres.

 

Arribar

 

Passades vint primaveres,

dues tardors, tres hiverns,

veus l’enyorança que es perd

tot i cercant altres terres.

Han arribat els seguicis

de prohoms i guanyadors,

ho faran per quatre sous,

fugiran dels beneficis.

Encetarem primavera

amb campanya electoral,

quatre festes, vent de dalt,

la promesa matussera.

Parlaran de democràcia,

ompliran boca de fums,

obriran els ets i els uts,

el futur i la fal·làcia.

Arribar a port llunyà,

donarà aquesta avantatja,

després, la paraula raja,

pel camí, tota es perdrà.

 

Pensaments educatius

 

Entre crit, cal cultivar el silenci.

Dono per suposat que sóc el pitjor de la classe.

L’ escola espera, té tot el temps.

Estudiaven matemàtiques per saber com qualificar-se.

Trenta minuts d’ absència poden portar la reflexió.

Mai dubto que la mare no entén.

He repetit el curs trenta vegades, ja sé on comença.

No tinc alumnes dolents, només autònoms.

El nen resta sense portar, no li farà falta.

En matemàtiques, posem pins per fer rodones. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: