Dos poemes celestials i deu epitafis
30 Juliol, 2012 06:15
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Sóc moltó
He guanyat:
pujar al cel
amb pecats
de tota mena,
el meu déu
m'ha deslliurat,
no ha trobat
altra manera.
He perdut:
banyes, infern,
un seguici
d'aventures,
no tindré
eternitat,
per a mi,
no hi ha pastures.
Sóc moltó
sense paranys,
ni averanys
ni il·lusió.
Nova meravella
Sota l'om,
a la riba,
la partida
em troba sol.
Enmig l'estiu,
la gran ombra
perd la força,
el caliu.
Prop del cel,
dessota el pont,
xiscla el cor
a poc a poc,
com ha partit
sense cap fe,
sense l'alè
dels enemics.
És la nova
meravella,
puja i prega,
calla i vola.
Epitafis
No et moris, no val la pena.
Necessito un traumatòleg.
No tinc res a la vista.
Prompte, no seré res.
Proveu de fer-me enfadar.
Estic de vacances.
No us cal pregar, em trobo millor.
No tinc ni temps.
On hauré deixat el nas?
He venut un os al veí del costat.