Dos poemes celestials i deu epitafis

30 Juliol, 2012 06:15
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Sóc moltó


He guanyat:

pujar al cel

amb pecats

de tota mena,

el meu déu

m'ha deslliurat,

no ha trobat

altra manera.

He perdut:

banyes, infern,

un seguici

d'aventures,

no tindré

eternitat,

per a mi,

no hi ha pastures.

Sóc moltó

sense paranys,

ni averanys

ni il·lusió.


Nova meravella


Sota l'om,

a la riba,

la partida

em troba sol.

Enmig l'estiu,

la gran ombra

perd la força,

el caliu.

Prop del cel,

dessota el pont,

xiscla el cor

a poc a poc,

com ha partit

sense cap fe,

sense l'alè

dels enemics.

És la nova

meravella,

puja i prega,

calla i vola.

 

Epitafis

 

No et moris, no val la pena.

Necessito un traumatòleg.

No tinc res a la vista.

Prompte, no seré res.

Proveu de fer-me enfadar.

Estic de vacances.

No us cal pregar, em trobo millor.

No tinc ni temps.

On hauré deixat el nas?

He venut un os al veí del costat.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: