Dos poemes de més enllà i deu epitafis

15 Agost, 2012 05:34
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Mar enllà


Mar enllà,

on les ones

són pregones

i no volen viatjar,

hi ha una nau

en un castell,

tan vermell,

tant i tant.

Mar enllà,

on els rics,

sense grills,

saben cantar,

posaré,

amb tot l'enyor

voltat d'or,

les grans dèries

de tornar.


Montsià enllà


I no tinc més

que un camp clar,

sense blat,

ple de tenebres

i unes poques:

deu estrelles,

per a moure'm

i viatjar.

En el regne,

Montsià enllà,

els gegants

són prou ferotges,

els vilatans

més que nobles

puix no saben

on rauran

i els amics:

vénen, arriben,

pensen, criden

i se'n van.

 

Epitafis

 

La mort va ser natural i sobtada.

Quasi estava fora de perill.

Demà mateix, us tornaré la visita.

Zona lliure d'impostos.

Tampoc n'hi ha per tant!

No puc dir que vaig enfeinat.

Com a molt, porteu una harmònica.

Podem jugar a tocar i parar.

Aquí, mai estan per la feina.

Necessito pasta de dents.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Capital d'Espanya: