Dos poemes amb núvols i deu epitafis

15 Novembre, 2012 07:39
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Un núvol


Com calla, el vent,

dessota el núvol,

els arbres vells

demanen pau,

aquest desert

es va fent gran,

el verd es perd

sota un cel blau.

No tinc res més

que un sol qui crema,

llença el gran foc

muntanya avall,

el pastor esclata,

plora l'ovella,

una poncella

se'n vol anar.

També, demà,

vindrà la pressa,

un núvol negre

esclatarà.


Nostre núvol


Meravelles de pagès

tot mirant a les estrelles,

en el poble, només velles,

vora el foc, fent el sopar.

I singlota el fumeral

mentre plora un foc feixuc,

en el carrer, ni remuc,

a la plaça, vent de dalt.

Com un núvol esquifit

apareix a la contrada,

vindria a fer batalla

si trobés un enemic.

Però passa un xic de temps,

no té or ni fantasia,

nostre núvol ho sabia:

Poc que mullaré eixa gent!

A poc a poc, recomença

el camí que du a ciutat,

massa joves han marxat

per quedar-se i fer una festa.

 

Epitafis

 

Queda prohibit treure la pols.

L'hora punta és quan tornen els fantasmes.

Ja tinc diners per operar-me el nas.

Canvio ull de vidre per orella de plàstic.

He guanyat el concurs de porucs.

Ja ve la mare amb la carmanyola.

Potser m'hauria d'acomiadar.

Necessito un braç de segona mà.

Afanyeu-vos a comprar el nínxol.

Estic que mossego.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Animal amb trompa: