Dos poemes prou mullats i deu epitafis

30 Octubre, 2012 05:30
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Darrere la finestra


Darrere la finestra,

enmig del carrer estret,

hi ha el camí desfet.

No ha passat el temps

entre somnis perduts,

captaires decebuts.

I mentre, plany un núvol,

cansat de viatjar,

s'atura, ho deixa anar.

És aigua de la fresca,

a punt per fer mullar,

ni riu ni vol plorar.

Darrere la finestra,

no tinc res més a fer,

és trist i plou també.


Si passa el núvol


Si passa el núvol

i l'aigua cau

és perd el blau

d'un cel immens,

els caragols,

ahir, babaus,

van avançant,

volen menjar.

I l'oreneta,

tan satisfeta,

nota la fresca,

ha de marxar.

Si passa el núvol

i el veig passar,

sento tendresa,

és el que hi ha.

 

Epitafis

 

Noto una certa milloria.

He decidit desllogar el pis.

No vull gos, per si de cas.

Ni sé qui és el batlle.

Us deixaré entrar si us comporteu.

Estic preparant l'aniversari.

Entra, si ets valent!

Està bé, et perdono!

Tinc el permís a la butxaca.

Ho sento, m'han canviat de nínxol.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Despres de dijous ve: