Pensaments educatius (XLV)
09 Febrer, 2020 17:31
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
No estic preparat per a què aprenguin tant.
Ben bé no sé quines lletres han après.
Cal donar-los corda cada quart.
No sé per on van, però van.
Li he dit a la finestra que ensenyi menys.
Sempre estan disposats a no fer-me cas.
Començà la classe i el baròmetre s'enfilà.
Haig varis mètodes i una porta d'emergència.
Jesús treballà de mestre un trienni.
Els alumnes procuren que no em vingui el son.
Hauran d'aprendre a ésser pacients.
Mai estarem d'acord, em miren en sentit oposat.
La primera lliçó va ser: el funcionament del fre.
He après a parlar sense dir res.
Em porta el vent col·loquis inversemblants.
Quan vingui la nit, ja tornaré a començar.
Aprofito les pauses per a prepar les armes.
Estic preocupat, fa deu minuts que no dubto.
Avorreixo els dictats de més de deu paraules.
Estic content, els he donat dos punts de premi.
Haig alumnes matussers per a la renovació de mobiliari.
Han decidit que m'he d'enfadar una estona.
No sé si ho aprendran, però els he deixat a la porta.
Hem fet una avaluació i l'hem declarat: fora de lloc.
És complicat saber quan ja escriuen de seguida.
Els dono conceptes, però me'ls tornen.
Mai he entès perquè han de saber tant.
Sempre saben on sóc i què faig.
Haig massa enemics per no guanyar algun cop.
Hem trobat els procediments, ara, cercarem la raó.
Començaré a estimar-los quan seran prou lluny.
He d'esbrinar quants n'hi ha que no escolten.
És dilluns, l'escola és oberta i veig una reforma a l'horitzó.
Hauré de canviar: remors per fonètica.
Vull un alumne vell que no pugui caducar.
Suporto els alumnes dolents perquè m'agrada queixar-me.
Obriu el llibre i sortirà la fera.
Avui, puc escriure sense motiu, sóc a l'agost.
Amb un altre alumne, ja estaré prou motivat.
Necessito un beneit per a substitut.
He comprat sis campanes salvadores.
Almenys ells, passaran el desert.
Avui, us demano compromís amb les respostes.
Els he demanat que volin baix.
Un cop posades les piles, cercaré l'interruptor.
Amb més de vint alumnes ja es pot fer xerinola.
Aniré a escola per si trobo una mica d'enginy.
Des dels ordinadors, ja no cal files per entrar.
Han assolit tres conceptes i n'han soterrat quatre.
Hem fet un viatge virtual, no virtuós.
He posat mesures i les han tret.
No entenen perquè el cinc té quatre lletres.
He fet saber, a tots els alumnes, que acabo d'arribar.
Obriu el llibre, no fa falta obre-llaunes.
He desat la consciència abans d'entrar a classe.
Com els bons alumnes no hi són, no em caldrà delir.
No sé si aprenen, però em prenen la paciència.
Un dia d'aquests igual m'enfado.
Saben fer controls d'una hora en deu minuts.
Li he preguntat al llapis d'on treu les respostes.
Dominen totes les meves hores baixes.
Puc assegurar que copien més que jo.
No vull ni pensar amb els buits per emplenar.
Aprendre deu ser molt dur perquè els trobo tous.
Procuraré que es portin bé, almenys, deu segons.
Va ser entrar a la lliçó i perdre'n la meitat.