Pensaments educatius (XLIV)

01 Febrer, 2020 14:34
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

 

No sé d'on vinc, però escoltaven més.

Dues hores més al sol i ja em podreu servir.

En el camí de l'escola, una cadira mai sobra.

Va ser: escoltar i adormir-se.

Els huns no eren: els altres.

Ja coneixen la o, prompte: llicenciats.

On s'ha vist que hagin savis en aquesta terra?

Gairebé no lluito perquè em defensen.

Estic triant un dia per a morir, no me n'agrada cap.

Els tinc aprenent, no saben per a què.

Afanyeu-vos, el sol no se'n sap estar.

Tres han encertat la resposta sense saber la pregunta.

Anem cap a endavant fins que ens canvien de sentit.

Els alumnes donen alegries, però el preu és prou car.

Han descobert que, si m'enfado, treballen menys.

Vull arribar a pensar que no hi són tots.

Cada dia estem més contents dels continguts

Estan aprenent a escriure, el full ho agraeix.

Mai els he demanat que parlin.

Només pensen en maneres d'escapolir-se.

Necessito alumnes amb oïda en ple rendiment.

Avui, ni dinaran, els he atipat de suggeriments.

Hauré de confessar que prefereixo les vacances.

Estic tremolant, n'hi ha un parell que raonen.

Estirant, estirant, m'he perdut.

No em deixen glatir, els tinc a tots a sobre.

Volen saber tant que ni cal examinar-los.

Els he portat al mercat per si se'n volen quedar algun.

He coincidit amb la mare, el nen està desaprofitat.

Aplega el moment en què no els veig.

El seu moviment és ordenadament dispers.

Proveu amb el mim per a veure què passa.

Estic disposat a les reflexions inútils.

De moment, ja saben quan m'assec.

Eren callats i el silenci plorava.

Fa massa temps que aprenc poc.

En un tres i no res, ja escoltaran.

Necessito una lliçó sense horari.

No sé si aniran lluny i podran tornar.

És possible que comencin per la zeta.

Quan somio sempre és dissabte.

Ja puc pensar en aprovar a partir de dos.

Després de reunir-me amb els pares, vaig a confessar-me.

La meitat de la classe ja es concentren a la finestra.

He hagut de repetir l'esbarjo tres vegades.

Tot i amb el neguit, les busques no s'animen.

Li he proposat a la mare que s'avaluï ella.

He decidit ensenyar a alumnes de més de noranta anys.

Necessito un desconnectador universal.

No es creuen que el rei sigui a la cort, va massa polit.

La darrera reforma va arribar mentre somiava.

En aplegar la nit, els vaig acabar d'asseure.

Saben llegir, però mai encerten la pàgina.

Aprenen tan solts que ni em veuen.

Sóc el primer de la classe que necessita millorar.

Sortir sencer és tot un miracle.

Tenen tanta fe que no me n'han deixat.

Sembla mentida el que dóna de si una hora.

Només espero trobar-los a faltar.

No sé si han après a respectar el torn de paraula.

Tenen paraules que només poden trobar dessota el cabell.

Estic provant de trobar el pa que portaven.

Quan aplegui la nit, haurien de fer-me fora.

Anar a l'escola tampoc vol dir: Ser-hi!

Va ser: escriure a la pissarra i levitar.



 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El segon mes de l'any: