Epigrames (XXVI)
23 Juliol, 2019 22:18
Publicat per jjroca,
Epigrames
El vi em porta
a regnes de pau,
allí, on els babaus
enceten la troca.
Una núvia jove,
amb un cor novell,
pensa que un poncell
es pot dur en un cove.
No vull ni sé
on viu el sacrifici,
aquí, al cementiri,
només ens falta fe.
Pel corriol passava,
el passat estiu,
una bella dama,
algú sap on viu?
A la casa gran
les portes mandregen,
els homes enceten
ponts del bell estar.
Quan camino
per la ment,
m'atrotino
de valent.
Cavaller, sense cavall,
cerca una cambra,
la voldria a la solana
amb un bon foc a la llar.
Mare, que sigui ric
i tots m'envegen,
hauràs de posar-me enmig
de sentinelles.
Al camí de l'era
ni el blat ni el ruc
ni galta vermella
ni sacs plens ni buits.
A Betlem, pastors
mirant una estrella,
enmig la tenebra,
un Infant joiós.
Maria, esblaimada,
Josep, delerós,
és massa feinada
ser pare i espòs.
Apleguen els Reis,
tots, a l'establia,
com mira Maria,
com guaita Josep.
Aprendre, aprendré,
ho dic de debò,
no sé on aniré?,
però sabré molt.
Si teniu fred,
sentiu basarda,
cerqueu la calma
vora del braser.
Les olives, al molí,
conten mentides,
diuen que volen morir
entre amanides.
Si la lluerna
crida la nit,
la lluna plena
cerca marit.
Sant Josep demana
un sostre ben dolç,
la Maria esclata,
aplega el minyó.
Quan m'estimes,
pujo al cel,
menjo rotlles,
els suco amb mel.
A casa la bruixa,
mai sobren pebrots
ni es para la cuina
ni s'atura el foc.
Maria, tossuda,
demana per mi,
li diré que sí
per veure si cura.
Una vaca plorava
enmig del prat,
com que sola es quedava
ni vol menjar.
A primeres hores
de la Nit més dolça
ni els pastors s'adormen
ni en Josep hi toca.
Enmig de l'hivern,
quan la neu davalla,
vull coixí de palla,
el foc ben encès.
Maria dormia
a l'estable estant,
Jesús es fa gran,
quasi té un dia.
Car monstre sóc i set poemes més
20 Juliol, 2019 05:09
Publicat per jjroca,
Poemes
Car monstre sóc
Car monstre sóc i res m’acomoda
com el desig d’haver-me immortal,
he segellat vestir i anar a la moda,
beure de gust i prendre’m bé i mal.
Res d’alturons, de dies de lloança,
aquí, al terra, el dubte serà immens,
estimo el so, la música i la dansa,
els benestants un cop vinguts a menys.
No poseu pa, m’agraden menges magres,
anar de festa al jardí del palau
per a trobar l’anhelada promesa.
He de donar, hi tinc la mà estesa,
un sentiment poruc qui crida i rau
en altres vents: esquerps i miserables.
Oblido les penes
Si la mare soledat
va cercant la lluna,
doneu-li la bruna,
l’haurà demanat.
En el clar país,
no he trobat silencis
ni grans beneficis
ni gran desencís.
Oblido les penes,
des de bon matí,
quan cerquen fortuna.
Enmig de la runa,
qui parla de mi?,
qui durà les regnes?
Cavaller al descobert
Els somnis m’han de dir:
sortoses meravelles,
una munió d’estrelles
ballant pel meu coixí,
rellotge endarrerit
cridant la primavera,
cercant a l’infinit
la més radiant promesa.
M’agrada el riure clar
quan et faig la contalla
i pregues el concert.
Cavaller al descobert
ordenant la batalla
sense poder aturar.
Carrer de melangies
Carrer de melangies,
vilatà encongit,
com recerques l’abric
quan s’acaben els dies.
A la plaça més noble
i ben a prop de la font,
sento garlar a tothom:
rics, gosats i algun pobre.
Carrer de melangies,
sota un sol de juliol,
amatent de la festa.
Com es mou la finestra
per cercar el condol
de vilatans qui rondinen.
El Creador m’ha vestit
No et veig per enemic!,
assevera la bestiola,
només cerco l’esperit
i una menja profitosa.
El Creador m’ha vestit
amb carona punxeguda!,
amb un volar que remuga
quan el sento a prop de mi.
Xuclaria una fulla
si hagués boca ferrenya
perquè l’arbre és eixerit,
però, ara, em vol a mi
i l’empaito, amb espardenya,
fins que acaba en despulla.
El vent suau
El vent suau i l’estimada fresca
en dies feixucs dessota del gran sol,
com demanava el seure a la finestra
per dir adéu-siau en acabar el juliol.
Triar un núvol amb la carona blanca
per a viatjar un xic enllà la mar
puix em plauria gronxar-me a la barca,
parlar d’un temps de creure i assecar.
Encetar agost amb pluges melangioses,
aquells capvespres d’una claror minvant
amb els xerraires, porucs, del gran cafè.
Doneu-li al vent la meva poca fe
per si, en passar, algú queda escoltant
sense dir res, fugint de les grans noses.
Reconec que sóc
Reconec que sóc
de caire galvana
i visc, tal vegada,
en poble prou fosc.
Em llevo a les sis
quan el sol convida
a deixar la crida
punyent del meu llit.
Esmorzo com cal,
un ou, la baldana,
tall de cansalada,
sis crostons de pa.
I després vull feina
sense força ni eina.
No voldria per a mi
No voldria per a mi
ni negoci ni glatir.
M’agraden les hores baixes,
les més buides d’enrenou,
com feinejo sense sou
i compro sense les ganes.
Al carreró, on m’allito,
passen hores sense planys,
quatre velles, sense anys,
parlant més del que sospito.
Em critiquen de valent
puix diuen que no convido,
amb les ganes que amido,
de segur que vaig perdent.
Pensaments divins (XXV)
19 Juliol, 2019 05:40
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Quins miracles tenim aquesta setmana?
Estic avorrit llegint els dogmes.
Fadrí, sense compromís, vol tenir un bon passar.
Jesús farà un master de miracles moderns.
Satanàs apadrinarà un concurs de pecats.
Déu ho creu: Els sants volen fer un vot de censura!
Constructors celestials estan provant de requalificar el cinquè cel.
Jesús vol canviar: Jerusalem per "Las Vegas"
Dimoni, a l'atur, temptarà per encàrrec.
Sant Pere vol localitzar el gall de les negacions.
Tomàs busca la zona de la mar per on caminava Jesús.
L'associació d'òptics demana a Jesús: Curacions parcials!
Apòstols de Jesús denuncien: Compra-venda de bons celestials!
Dona casada demana a Jesús que agafi l'home de deixeble.
Al proper sermó es multiplicaran: Tortells i xocolata!
El PP proposa eixides al cel des de l'aeroport de Castelló.
Satanàs posarà calderes d'alumini a la zona VIP.
Mare, desesperada, accepta deixar el seu nin amb Judes.
Satanàs accepta millorar els turments en caps de setmana.
Llucifer no està disposat a rebre assistència psicològica.
Déu accepta confessions, en grup, per facebook.
Sant, sense traça, ha convertit cecs en muts.
Déu crearà un nou món, no inclourà mamífers de dos peus.
Polític visionari ofereix un cel sense manteniment.
Sant Pere es nega a fer controls d'alcohol i de fe.
La Verge ha demanat el Divendres Sant en juliol.
Jesús ha encomanat un sopar per a dotze.
Tomàs no creu que, a l'escola pública, es facin miracles.
Es retarda el Judici Final fins que millori l'economia.
Dona fadrina de trenta anys accepta el paper de verge.
Dos Sants i un Papa, tenen problemes de protocol.
No he perdut la fe, encara no l'he trobat.
La Bíblia em parla de fogueres espirituals.
La propera vegada Moisès pujarà al Sinaí amb dotze camalics.
Els deserts poden arribar fins a quaranta anys.
Déu no té prou llengües per contestar tothom.
Déu voldria ser petit per amagar-se millor.
Els prudents no aniran al cel, mai aprendran a volar.
Déu és Un i nou més.
Amb deu manaments, no n'hi ha ni per a començar.
Dimoni, sense experiència, temptarà per correu.
Hauré d'anar al cel, em troben a faltar.
Satanàs mentalitzarà els condemnats per estalviar energia.
Déu ampliarà la sala dels sants anònims.
Jesús, si ha de tornar, vol viure més anys.
Déu ha decidit allargar la vida terrenal dels justos.
Satanàs no vol més pecadors sense experiència.
Isaac tremola quan el seu pare agafa el sarró.
Si el nivell de fe baixa, hauran d'acomiadar àngels.
Han declarat el cel: Zona lliure de contaminació acústica.
A la propera creació, Déu només vol muts.
Déu oferirà la possibilitat de ser sant i ric.
Es prohibiran totes les proves d'intel·ligència al regne celestial.
Satanàs no vol condemnats que siguin irresponsables.
Judes diu que tornarà sense la clau de la caixa.
La Verge veuria bé dones bisbes.
Abans d'anar al cel, passaré per l'oficina de turisme.
Satanàs no em vol deixar ni paper ni llapis.
Pensaments educatius (XXV)
19 Juliol, 2019 05:36
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
El coneixement és un defecte suportable.
Cada cop un veu menys motius per a aprendre.
Poseu diners i saviesa per a veure què passa.
No dubto del que no saben, és clar i evident.
Tres alumnes no fallen mai, els hauré d'indultar.
Va ser començar la classe i arribar la son.
L'inspector demana, jo ni ploro.
El forat negre aparegué als deu minuts d'entrar a l'aula.
Mestre, sense ambicions, espera les vacances.
No he tardat massa en saber que no hi eren.
Els joves aprenen, però volen ser discrets.
El mestre sol navegar entre forats negres.
Podeu ensenyar, però amb moderació.
Voldria aprendre sense perdre massa.
He anat prou a l'escola per saber on no hi és.
Procureu que la classe sigui una lluita intermitent.
Tinc tres alumnes que em guanyen sovint.
He donat una lliçó, ni vull saber on és.
He posat les notes esperant que sublimin.
He fet un examen de recuperació sense preguntes.
Saber dura menys que escoltar.
Estic content, acostumo a aprendre més que ells.
Molts dies, la ciència ni surt de la cartera.
Cada deu minuts, fem un esbarjo sense programar.
Per fi aprenen, aprofitaré per a què despertin.
He perdut l'autoritat, no crec que se l'hagi trobat ningú.
He pujat al segon nivell de concreció, no he trobat cap alumne.
La saviesa viatja molt, però no s'atura.
Tenir alumnes no pressuposa ensenyar res.
De tard a tard, m'aturo per plorar.
La darrera reforma m'agafà a la cambra de bany.
Mestre, sense família, s'ofereix a viatjar a l'espai.
Tinc prou sort en haver la clau de l'armari.
He fet un treball de cent pàgines per a constatar que no m'escolten.
Arriba un moment en què no saps on pots seure.
La darrera reforma agrària demana escriure ortografia amb hac.
Intentaré introduir tres conceptes nous sense lletania.
L'home fa temps que pensa, ja deu ser lluny.
Tinc principis, però de curta volada.
He fet un examen, he hagut de corregir-lo.
He posat trenta preguntes, vint-i-vuit de sucre.
Els he demanat que vinguin havent dormit.
A l'escola, fins els guixos saben comptar.
Va ser tocar el timbre i passar-me pel damunt.
Si aprenen molt, s'hauran de penedir.
Vull practicar el mètode d'aprendre dormint.
El llibres tenen fulls i deuen poder volar.
Alumne disciplinat aspira a la saviesa sense condicions.
Mestre de matemàtiques haurà de passar comptes.
Mestre de carrer, descansarà els dies de pluja.
Desem les espases i encetem les vacances.
Solen estudiar quan el curs aplega al delta.
Cada pregunta té tres respostes, dues opcionals.
He posat un examen, sortosament no l'ha trobat ningú.
Hem comprat corda per lligar conceptes.
Aprenen sense esforç i obliden sense recança.
Ensenyaré moral, començaré pels núvols.
No tenen fracàs escolar, l'escola segueix al mateix lloc.
No saben la resposta, però cerquen el clauer.
Epitafis (XXV)
15 Juliol, 2019 06:39
Publicat per jjroca,
Epitafis
He demanat els papers per a anar-me'n prompte.
No vinguis sense carmanyola.
La meitat han anat a la festa de Resurrecció.
Si teniu pecats, guardeu-los amb cura!
Estic esperant la baixa.
Vull saber qui m'ha deixat aquí.
Descarteu, malalties per estrès.
Els xerraires estan a l'altra banda.
Procureu revisar la botzina del cotxe.
No recordo com us dieu.
Us esperava la setmana vinent.
De fet, menjo menys.
Apunteu-me per a regidor.
No em deixo veure massa.
Acabo de perdre la raó.
Què vol dir respirar?
No tinc ganes de rebre ningú.
Acabo de complir la darrera promesa.
Suposo que ja ho sabies.
Ni et comento com em trobo.
Enllesteixo i vinc a pagar-te.
Estic esperant la factura de l'enterrament.
Es prega la devolució del canelobre.
Ja m'han furtat cinc rams de flors.
Aquest hivern espero no agafar fred.
Tampoc cal que vinguis els diumenges.
Porta'm flors i et donaré informació.
El jutge no em deixa acostar-me a la veïna.
La senyora no hi és, l'han nomenat santa.
Hem declarat tot el cementiri: Terra independent!
Participo en un seminari d'exclusió social.
Per Tots Sants, és un no parar.
He de deixar-te, han tocat a difunts.
Mort a l'atur, necessita feina lleugera.
Tampoc vull: Balls i processons!
Difunts en vaga de fam, no ens guanyaran!
Ara, que havia après a cuinar.
Havent dinat, em recullo.
La gana no em mata.
Podríem dir que no tinc piles.
Suposo que saps on sóc.
El metge em portarà a cures intensives.
Demà mateix, em queixaré del tracte.
Espero que, aquí, no faré nosa.
He arribat a pensar que no me'n sortiré.
Passen els dies i no m'escriu ningú.
Presento problemes d'orientació espacial.
De segur, que saps qui sóc?
Qualsevol dia, faré una bogeria.
El veí del costat ha anat a cobrar.
Demà al vespre, ball d'etiqueta.
No suporto els cobradors del frac.
Si no us trobeu bé, us recomanaré un metge.
He guanyat un concurs de resurrecció.
Aquest mes, ja porto tres sermons.
Qui m'ha pres la bàscula?
Menjo com un ocellet.
Ja ho sé que estic magre!
Pensaments festius (XXV)
15 Juliol, 2019 06:33
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
He començat un discurs, ara ja no sé on sóc.
No us vull fer patir més, ja podeu aplaudir.
Visc al teatre, no puc sortir viu d'ell.
Tinc por de no resoldre bé el meu personatge real.
És bonic tenir la culpa, ningú me la vol prendre.
Ha vingut un lladre a casa, no sé el que m'haurà deixat.
Déu és bo, m'omple de dubtes i malalties.
Vaig provar de parlar amb ella, ara sé gronxar el cap.
Si Déu no estès sord, encara seríem al paradís.
Pregueu i us salvareu, però de qui?
He fundat una religió, sóc l'únic déu!
Déu estima els fills pròdigs, sobretot si no tornen a casa.
Puc anar al cel, però em fa mandra.
Llegir és un vici, et pot durar fins la mort.
Tot i entrant a l'infern, trobareu l'oficina de reclamacions.
Si els llibres no tinguessin fulles, com us podríeu enlairar.
Estimo una noia, mal m'estaria dir-li.
Tot i aprenent no puc passar de la be.
Mai descobrireu en el llapis, la paraula que voleu escriure.
Escriure és una malaltia que curen els nens de pit.
Casar-se és només: No fugir.
Tinc més por de la saviesa que la riquesa.
Tenia interès, després vaig tenir paciència.
Mai va pensar Jesús que muntaria una agència de viatges.
La vida no és un engany, són molts més.
La felicitat no sap llegir ni escriure ni comptar.
Déu és un bon creador però un mal novel·lista.
No dubto de la intel·ligència humana, però no puc trobar-la.
El negoci dura mentre hi ha un guanyador.
Compro el diari per saber si encara estic viu.
Déu vindria més a la terra però no troba bons hotels on passar la nit.
Sóc poc important, ningú s'atreveix a salvar-me.
El millor de la dieta és el poc que et cal triar.
He tingut un cos per anar, ara m'agradaria tornar amb un altre.
Sense música, el sol no sabria quan ha de sortir.
He triat un camí sense pujades i ple de bancs.
Si estalvio un euro més ja en tindré dos.
Els consells sempre van al darrere de les tortugues.
Si teniu diners, anar a l'infern és un somni.
Cap home bo voldrà salvar-se.
Té bona premsa, no el coneix ningú.
Ha vingut la pluja i vol entaforar-se a casa.
Tinc un bon amic encara que sóc ignorant.
He observat que els caragols, tot i tenint casa, no miren la televisió.
Poemes curts (XXV)
15 Juliol, 2019 06:30
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Manta hores
de la nit,
tenen golfes
on dormir,
quasi totes.
Sóc tan pobrissó
que, en veure'm el rei,
promulga la llei:
Que mengi torró
almenys per un mes!
Per aprendre un xic
ni calen paraules
ni portar a les taules:
dèries ni desigs,
sols jugar a les cartes.
Només vull haver:
Un parell de sous,
festes els dijous,
menges de plaer:
ni bledes ni cols.
I per demanar:
el somiar voldria
d'haver l'alegria
sense el treballar,
almenys una vida.
Massa cases de carrer,
en fer-se de nit, tremolen,
on deu ser el cavaller
i aquella munió de roses
qui conviden al voler?
Quan el cap demana:
trobar un bon coixí,
dieu-li que sí,
que el tindrà de llana
per poder dormir.
Tot enmig del bosc,
la gràcil poncella
diu que està sorpresa
en trobar-se el llop
i sentir la queixa.
Vet aquí una vegada
que, viatjant per un corriol,
vaig trobar un negre bou
que fugia de la plaça,
tot plorant, sense consol.
Si el llapis espera
acabar l'escrit,
deu ser que ha dormit
esperant la fressa
d'un monstre petit.
Poseu més roses
al preat jardí,
com vull saber si
es troben a soles
i preguen per mi.
Massa hores
de la nit
van a soles
tot fugint
dels vells ogres.
Paraules llunyanes
no faran per mi,
són totes ufanes,
es riuen així
en carrers i places.
Enmig de les golfes,
un manoll de blat
parlava a soles,
mig enamorat,
sense comptar hores.
Una noia rossa,
amb els rínxols d'or,
la flor acarona,
navega entre olors
quan el son la troba.
Com no he de sentir,
quan aplegui el vent,
el riu de l'oblit,
el desig etern
quan l'amor es perd.
Poseu-me germans,
a les hores baixes,
els somnis daurats,
vestits de paratges
on tots serem grans.
La noia cantava
del balcó estant,
la lluna passava
sense dir-li quan
portaria l'alba.
Marona, no vull
anar a la feina,
dieu que no puc
puix cerco una reina
sense ets ni uts.
Quan la lluna
s'entafori,
vull que em trobi
amb l'aventura,
sense oprobi.
Epigrames (XXV)
15 Juliol, 2019 06:22
Publicat per jjroca,
Epigrames
Passejant
pel rierol
hi ha un gegant
qui parla sol.
El campanar
del convent,
en batallar,
ni se sent.
Una noia maca
n'està per mi,
quan la miro, ni es queixa,
quan li parlo, somriu.
Per no haver diners
he de fer promeses:
viure amb les temences,
dormir en el carrer.
Pobra noia
del meu cor,
té, per joia,
el meu amor.
Per menjar, et donaria:
quatre sopes amb un ou,
bona menja per a un bou
si descansa i no camina.
Trauré aigua fresca
pel brocal del pou,
el poal és nou
i la força plena.
He promès que em casaria
un dissabte pel matí,
somrient, ben ple de vi,
vigilat per la família.
Una tarda dolça,
del passat estiu,
vaig sentir el caliu
pesat de la mosca.
Si aplega el fred
tancaré la porta,
és amic tanoca,
vol haver-te pres.
Si callo, el silenci
ho va emplenant tot,
és quan em veig sord,
és quan em faig tebi.
Quan el sol davalla
deixant el Montsià,
és quan vull ser a casa
pregant per demà.
Les foscúries del cor
són engegades,
és quan l'amic es mor
quan són emprades.
Quan arribi al cim
del darrer pendent,
podeu dir a la gent:
Ja no és aquí!
Massa barques en el port
dormen cansades,
massa grans els trencacolls
per fer pensades.
Quan vingui la pressa
a la casa on sóc,
digueu-li que em moc
quan no hi ha tempesta.
Parlaria amb el vent
havent dinat,
però és massa valent
i, avui, fa tard.
Una torrada amb mel,
menja ben bona,
si no t'atrapa al cel
prou que s'acosta.
Vull tornar al capvespre,
del llar viatge,
sense equipatge,
galdós i tendre.
Per la nit,
quan tot és fosc,
l'esperit
està confós.
Trobant salvadors
a cada carrer,
si no porto un gos
m'entrebancaré.
L'estimava un xic
cada capvespre,
en caure la nit,
la tornava a perdre.
Tinc, per a menjar,
sola d'espardenya,
una vall ferrenya
i un passat demà.
A la vora
de la font,
veig com plora
i s'adorm.
La mossa qui m'estima i set poemes més
12 Juliol, 2019 06:31
Publicat per jjroca,
Poemes
La mossa qui m’estima
La mossa, qui m’estima,
em duu el cor robat,
em guanya en el combat
del dubte amb la boirina.
Diu que ens casarem,
un capvespre, a l’ermita,
mai sabré si predica
o endevina el moment.
Haurem fills a l’engròs,
bona taula parada
amb coberts de debò.
Menjarem plata i or
i també una arengada,
però amb mel i mató.
Estic cansat
Estic cansat i un xic avergonyit
del meu anar enmig de grans sotracs,
m’agrada el beure, el somni i l’oblit
i quatre contes de vells avantpassats.
Com sóc maldestre, albiro altre món
on tot s’avé a la deessa fortuna,
estic rabiós enmig de llamps i trons
que van a raure, de nit, a la llacuna.
Estic cansat a mans d’un reietó
qui juga fort amb les cartes marcades
per guanyar, avui, demà i quasi sempre,
a un joc ferotge massa decebedor.
Acabo el dia, la nit em portarà
a entaforar-me en oblidat envà.
Les hores passen
Les hores passen
i s’entaforen
en el mai més.
Les fulles cauen
i després ploren
enmig del fred.
En el corriol,
les quatre abelles
van, amb les presses,
a cercar flors.
Tardor és tardor,
temps de volences,
de sentinelles
guaitant el sol.
A la vora del camí
A la vora del camí,
no hi ha roselles
ni margarides.
Hi ha herbes, de totes mides,
treballant de sentinelles
sense glatir.
Al capvespre, el cargol
s’enfila en una tija
per veure allunyar-se el sol
sense pena ni fatiga.
Més enllà, veiem l’aranya
la teranyina bastint,
una mossa com s’afanya
abans d’aplegar a la nit.
La veïna del meu hort
La veïna del meu hort
diu que menja, però poc,
es passa el dia a la serra
per a aprendre a ser d’esquerra,
és al bell punt del migdia
quan recorda a la família
i torna a baixar al prat
per fer la segona part.
A l’hort, ha posat tomateres,
pebrots verds i albergínies,
n’hi haurà de ben poques mides,
les vendrà amb quatre monedes.
I quan la fosca esdevé
s’asseu en el seu carrer.
Quatre palles a les golfes
Havent sopat, a l’estiu,
qui no fa la gran contalla:
el carrer és una batalla
d’homenots cansats i vius.
Quatre palles a les golfes,
lleixes buides al rebost,
esperant el mes d’agost
per recollir dolces pomes.
La taverna estarà buida
de mariners enfadats
per no gaudir de la barca.
Un cop de mar duu recança
sense ganes de viatjar
mentre la vella els amida.
El misteri de la nit
El misteri de la nit,
a l’albada, com s’allita,
no hi ha ordre ni esperit,
de paciència: gens ni mica.
Sentinelles dels meus somnis
no em portéssiu a bon port,
les ferides porten pors,
els aldarulls, mal negoci.
El misteri de la nit
prompte farà son viatge
entre núvols i tenebra.
Poseu-me dalt una estrella
car vull trobar mon coratge
abans d’arribar al neguit.
Escriure un vers a lloms de la follia
Escriure un vers a lloms de la follia
amb gest amable, curós i displicent,
cercar, de nou, la innoble companyia
d’avantpassats captius d’un altre temps.
Per sentir el goig inútil de la fressa
d’aquell regust de llimades raons,
endevinar del monstre la feresa
i tombar hores cercant un altre món.
No vull fidels ni pauses segellades,
voltant, egregis, somnis per a fer
en terres velles, dures i maltractades.
Poseu el seny, envolteu-lo de rauxes
i oferiu-lo al gran manifasser
per a, després, endolcir noves nafres.
Pensaments divins (XXIV)
11 Juliol, 2019 07:24
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Per motius de la crisi, s'alenteix l'ampliació de l'univers.
Déu estudia la possibilitat de crear un substitut del sol.
Tres sants espanyols intenten introduir curses de braus.
Déu ha decidit fer el vuitè cel per als salvadors.
La Verge està preocupada amb Jesús, El troba com absent.
Satanàs ha descobert un altre complot de dimonis penedits.
Un dimoni entremaliat ha amagat la pedra filosofal.
Els àngels han denunciat, per competència deslleial, a una dotzena de dimonis.
Déu no atendrà consultes fora d'horari.
Sis àngels han demanat permís per fer un grup de rock.
Déu ha demanat a Satanàs una cambra discreta.
Satanàs amplia el nombre de psicòlegs diabòlics.
Déu estudia reduir les dimensions de les noves ànimes.
Sant Pere estudia el mètode Jesús de pesca.
Els dimonis experimentats atendran els majors de vuitanta anys.
El sindicat de dimonis no accepta l'actual sistema de penediment.
Déu accepta que un segon diluvi seria prou inviable.
Satanàs prova nous efectes per temptar Jesús.
Déu creu que posar l'home va ser una errada capital.
La Verge presidirà la desfilada de la nova temporada.
Satanàs li comenta a Déu que és hora de tancar portes.
L'equip dels àngels perden sovint, són tan innocents.
Hi ha dos tipus de sants, uns no es mouen mai de l'església.
Els rics no van al cel perquè és molt barat.
Els dimonis són àngels sense pedigrí.
Déu posarà dimonis al cel per trencar l'ambient.
La primera missa es va acabar malament.
Déu mai estalvia, sempre es deixa el llum encès.
Jesús va a la processó, de moment, li porten la creu.
Jesús treballa de guia, ensenyarà el desert.
Déu volia tornar a crear, però vingué la migranya.
Satanàs no s'ho creu, acaben d'arribar dos sants a l'infern.
Judes pensava que Jesús guanyava molt si se'l motivava.
Déu procurarà diversificar els mètodes de salvació.
El cel organitzarà un concurs de miracles.
Déu està preocupat: Augment d'hores de religió a les escoles?
Dimoni a l'atur, acceptaria temptar per correspondència.
Àngel ecologista critica el baptisme per immersió.
Eva ha demanat a Déu que canvii pomes per taronges.
La fe està disposada a fer un curset de manteniment.
Ni vull saber on emmagatzemaran els pecats.
Satanàs ha demanat a Déu: ànimes abstèmies!
Si guanyo la vida eterna, us puc deixar els anys.
Noè no entén com el vi no estava aigualit.
Ànima en pena, voldria metge de franc.
Déu ha demanat a Satanàs que amplii el repertori.
No anéssiu al cel en Quaresma, ningú us farà cas.
Núvia, sense complexes, vol conèixer més turments.
Déu vindria a la terra si els homes El deixessin.
Satanàs vol més prima per condemnat.
És un càstig diví: massa aigua i poc vi.
Aniré al cel amb condicions.
Busquem salvador per a caps de setmana.
La Verge avançarà l'horari del menjador.
Sant Josep diu: Si he d'anar, poseu un cavall!
Satanàs tremola: Som al març i no ha pujat el gas!
Mai li he perdonat al dimoni que em fes pecar poc.
Déu vol, al cel, denominació d'origen.
Lladre penedit ni pot acostar-se al cel.