La mossa qui m'estima i set poemes més

12 Juliol, 2019 06:31
Publicat per jjroca, Poemes

La mossa qui m’estima


La mossa, qui m’estima,

em duu el cor robat,

em guanya en el combat

del dubte amb la boirina.

Diu que ens casarem,

un capvespre, a l’ermita,

mai sabré si predica

o endevina el moment.

Haurem fills a l’engròs,

bona taula parada

amb coberts de debò.

Menjarem plata i or

i també una arengada,

però amb mel i mató.


Estic cansat


Estic cansat i un xic avergonyit

del meu anar enmig de grans sotracs,

m’agrada el beure, el somni i l’oblit

i quatre contes de vells avantpassats.

Com sóc maldestre, albiro altre món

on tot s’avé a la deessa fortuna,

estic rabiós enmig de llamps i trons

que van a raure, de nit, a la llacuna.

Estic cansat a mans d’un reietó

qui juga fort amb les cartes marcades

per guanyar, avui, demà i quasi sempre,

a un joc ferotge massa decebedor.

Acabo el dia, la nit em portarà

a entaforar-me en oblidat envà.


Les hores passen


Les hores passen

i s’entaforen

en el mai més.

Les fulles cauen

i després ploren

enmig del fred.

En el corriol,

les quatre abelles

van, amb les presses,

a cercar flors.

Tardor és tardor,

temps de volences,

de sentinelles

guaitant el sol.


A la vora del camí


A la vora del camí,

no hi ha roselles

ni margarides.

Hi ha herbes, de totes mides,

treballant de sentinelles

sense glatir.

Al capvespre, el cargol

s’enfila en una tija

per veure allunyar-se el sol

sense pena ni fatiga.

Més enllà, veiem l’aranya

la teranyina bastint,

una mossa com s’afanya

abans d’aplegar a la nit.


La veïna del meu hort


La veïna del meu hort

diu que menja, però poc,

es passa el dia a la serra

per a aprendre a ser d’esquerra,

és al bell punt del migdia

quan recorda a la família

i torna a baixar al prat

per fer la segona part.

A l’hort, ha posat tomateres,

pebrots verds i albergínies,

n’hi haurà de ben poques mides,

les vendrà amb quatre monedes.

I quan la fosca esdevé

s’asseu en el seu carrer.


Quatre palles a les golfes


Havent sopat, a l’estiu,

qui no fa la gran contalla:

el carrer és una batalla

d’homenots cansats i vius.

Quatre palles a les golfes,

lleixes buides al rebost,

esperant el mes d’agost

per recollir dolces pomes.

La taverna estarà buida

de mariners enfadats

per no gaudir de la barca.

Un cop de mar duu recança

sense ganes de viatjar

mentre la vella els amida.


El misteri de la nit


El misteri de la nit,

a l’albada, com s’allita,

no hi ha ordre ni esperit,

de paciència: gens ni mica.

Sentinelles dels meus somnis

no em portéssiu a bon port,

les ferides porten pors,

els aldarulls, mal negoci.

El misteri de la nit

prompte farà son viatge

entre núvols i tenebra.

Poseu-me dalt una estrella

car vull trobar mon coratge

abans d’arribar al neguit.


Escriure un vers a lloms de la follia


Escriure un vers a lloms de la follia

amb gest amable, curós i displicent,

cercar, de nou, la innoble companyia

d’avantpassats captius d’un altre temps.

Per sentir el goig inútil de la fressa

d’aquell regust de llimades raons,

endevinar del monstre la feresa

i tombar hores cercant un altre món.

No vull fidels ni pauses segellades,

voltant, egregis, somnis per a fer

en terres velles, dures i maltractades.

Poseu el seny, envolteu-lo de rauxes

i oferiu-lo al gran manifasser

per a, després, endolcir noves nafres.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El segon mes de l'any: