Epitafis (XXV)

15 Juliol, 2019 06:39
Publicat per jjroca, Epitafis

He demanat els papers per a anar-me'n prompte.

No vinguis sense carmanyola.

La meitat han anat a la festa de Resurrecció.

Si teniu pecats, guardeu-los amb cura!

Estic esperant la baixa.

Vull saber qui m'ha deixat aquí.

Descarteu, malalties per estrès.

Els xerraires estan a l'altra banda.

Procureu revisar la botzina del cotxe.

No recordo com us dieu.

Us esperava la setmana vinent.

De fet, menjo menys.

Apunteu-me per a regidor.

No em deixo veure massa.

Acabo de perdre la raó.

Què vol dir respirar?

No tinc ganes de rebre ningú.

Acabo de complir la darrera promesa.

Suposo que ja ho sabies.

Ni et comento com em trobo.

Enllesteixo i vinc a pagar-te.

Estic esperant la factura de l'enterrament.

Es prega la devolució del canelobre.

Ja m'han furtat cinc rams de flors.

Aquest hivern espero no agafar fred.

Tampoc cal que vinguis els diumenges.

Porta'm flors i et donaré informació.

El jutge no em deixa acostar-me a la veïna.

La senyora no hi és, l'han nomenat santa.

Hem declarat tot el cementiri: Terra independent!

Participo en un seminari d'exclusió social.

Per Tots Sants, és un no parar.

He de deixar-te, han tocat a difunts.

Mort a l'atur, necessita feina lleugera.

Tampoc vull: Balls i processons!

Difunts en vaga de fam, no ens guanyaran!

Ara, que havia après a cuinar.

Havent dinat, em recullo.

La gana no em mata.

Podríem dir que no tinc piles.

Suposo que saps on sóc.

El metge em portarà a cures intensives.

Demà mateix, em queixaré del tracte.

Espero que, aquí, no faré nosa.

He arribat a pensar que no me'n sortiré.

Passen els dies i no m'escriu ningú.

Presento problemes d'orientació espacial.

De segur, que saps qui sóc?

Qualsevol dia, faré una bogeria.

El veí del costat ha anat a cobrar.

Demà al vespre, ball d'etiqueta.

No suporto els cobradors del frac.

Si no us trobeu bé, us recomanaré un metge.

He guanyat un concurs de resurrecció.

Aquest mes, ja porto tres sermons.

Qui m'ha pres la bàscula?

Menjo com un ocellet.

Ja ho sé que estic magre!


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XXV)

15 Juliol, 2019 06:33
Publicat per jjroca, Pensaments festius

He començat un discurs, ara ja no sé on sóc.

No us vull fer patir més, ja podeu aplaudir.

Visc al teatre, no puc sortir viu d'ell.

Tinc por de no resoldre bé el meu personatge real.

És bonic tenir la culpa, ningú me la vol prendre.

Ha vingut un lladre a casa, no sé el que m'haurà deixat.

Déu és bo, m'omple de dubtes i malalties.

Vaig provar de parlar amb ella, ara sé gronxar el cap.

Si Déu no estès sord, encara seríem al paradís.

Pregueu i us salvareu, però de qui?

He fundat una religió, sóc l'únic déu!

Déu estima els fills pròdigs, sobretot si no tornen a casa.

Puc anar al cel, però em fa mandra.

Llegir és un vici, et pot durar fins la mort.

Tot i entrant a l'infern, trobareu l'oficina de reclamacions.

Si els llibres no tinguessin fulles, com us podríeu enlairar.

Estimo una noia, mal m'estaria dir-li.

Tot i aprenent no puc passar de la be.

Mai descobrireu en el llapis, la paraula que voleu escriure.

Escriure és una malaltia que curen els nens de pit.

Casar-se és només: No fugir.

Tinc més por de la saviesa que la riquesa.

Tenia interès, després vaig tenir paciència.

Mai va pensar Jesús que muntaria una agència de viatges.

La vida no és un engany, són molts més.

La felicitat no sap llegir ni escriure ni comptar.

Déu és un bon creador però un mal novel·lista.

No dubto de la intel·ligència humana, però no puc trobar-la.

El negoci dura mentre hi ha un guanyador.

Compro el diari per saber si encara estic viu.

Déu vindria més a la terra però no troba bons hotels on passar la nit.

Sóc poc important, ningú s'atreveix a salvar-me.

El millor de la dieta és el poc que et cal triar.

He tingut un cos per anar, ara m'agradaria tornar amb un altre.

Sense música, el sol no sabria quan ha de sortir.

He triat un camí sense pujades i ple de bancs.

Si estalvio un euro més ja en tindré dos.

Els consells sempre van al darrere de les tortugues.

Si teniu diners, anar a l'infern és un somni.

Cap home bo voldrà salvar-se.

Té bona premsa, no el coneix ningú.

Ha vingut la pluja i vol entaforar-se a casa.

Tinc un bon amic encara que sóc ignorant.

He observat que els caragols, tot i tenint casa, no miren la televisió.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (XXV)

15 Juliol, 2019 06:30
Publicat per jjroca, Poemes curts

Manta hores

de la nit,

tenen golfes

on dormir,

quasi totes.


Sóc tan pobrissó

que, en veure'm el rei,

promulga la llei:

Que mengi torró

almenys per un mes!


Per aprendre un xic

ni calen paraules

ni portar a les taules:

dèries ni desigs,

sols jugar a les cartes.


Només vull haver:

Un parell de sous,

festes els dijous,

menges de plaer:

ni bledes ni cols.


I per demanar:

el somiar voldria

d'haver l'alegria

sense el treballar,

almenys una vida.


Massa cases de carrer,

en fer-se de nit, tremolen,

on deu ser el cavaller

i aquella munió de roses

qui conviden al voler?


Quan el cap demana:

trobar un bon coixí,

dieu-li que sí,

que el tindrà de llana

per poder dormir.


Tot enmig del bosc,

la gràcil poncella

diu que està sorpresa

en trobar-se el llop

i sentir la queixa.


Vet aquí una vegada

que, viatjant per un corriol,

vaig trobar un negre bou

que fugia de la plaça,

tot plorant, sense consol.


Si el llapis espera

acabar l'escrit,

deu ser que ha dormit

esperant la fressa

d'un monstre petit.


Poseu més roses

al preat jardí,

com vull saber si

es troben a soles

i preguen per mi.


Massa hores

de la nit

van a soles

tot fugint

dels vells ogres.


Paraules llunyanes

no faran per mi,

són totes ufanes,

es riuen així

en carrers i places.


Enmig de les golfes,

un manoll de blat

parlava a soles,

mig enamorat,

sense comptar hores.


Una noia rossa,

amb els rínxols d'or,

la flor acarona,

navega entre olors

quan el son la troba.


Com no he de sentir,

quan aplegui el vent,

el riu de l'oblit,

el desig etern

quan l'amor es perd.


Poseu-me germans,

a les hores baixes,

els somnis daurats,

vestits de paratges

on tots serem grans.


La noia cantava

del balcó estant,

la lluna passava

sense dir-li quan

portaria l'alba.


Marona, no vull

anar a la feina,

dieu que no puc

puix cerco una reina

sense ets ni uts.


Quan la lluna

s'entafori,

vull que em trobi

amb l'aventura,

sense oprobi.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (XXV)

15 Juliol, 2019 06:22
Publicat per jjroca, Epigrames


Passejant
pel rierol
hi ha un gegant
qui parla sol.
 

El campanar 
del convent,
en batallar,
ni se sent.
 

Una noia maca
n'està per mi,
quan la miro, ni es queixa,
quan li parlo, somriu.
 

Per no haver diners
he de fer promeses:
viure amb les temences,
dormir en el carrer.
 

Pobra noia 
del meu cor,
té, per joia,
el meu amor.
 

Per menjar, et donaria:
quatre sopes amb un ou,
bona menja per a un bou
si descansa i no camina.
 

Trauré aigua fresca
pel brocal del pou,
el poal és nou
i la força plena.
 

He promès que em casaria
un dissabte pel matí,
somrient, ben ple de vi,
vigilat per la família.
 

Una tarda dolça,
del passat estiu,
vaig sentir el caliu
pesat de la mosca.
 

Si aplega el fred
tancaré la porta,
és amic tanoca,
vol haver-te pres.
 

Si callo, el silenci
ho va emplenant tot,
és quan em veig sord,
és quan em faig tebi.
 

Quan el sol davalla
deixant el Montsià,
és quan vull ser a casa
pregant per demà.
 

Les foscúries del cor
són engegades,
és quan l'amic es mor
quan són emprades.
 

Quan arribi al cim
del darrer pendent,
podeu dir a la gent:
Ja no és aquí!
 

Massa barques en el port
dormen cansades,
massa grans els trencacolls
per fer pensades.
 

Quan vingui la pressa
a la casa on sóc,
digueu-li que em moc
quan no hi ha tempesta.
 

Parlaria amb el vent
havent dinat,
però és massa valent
i, avui, fa tard.
 

Una torrada amb mel,
menja ben bona,
si no t'atrapa al cel
prou que s'acosta.
 

Vull tornar al capvespre,
del llar viatge,
sense equipatge,
galdós i tendre.
 

Per la nit,
quan tot és fosc,
l'esperit
està confós.
 

Trobant salvadors
a cada carrer,
si no porto un gos
m'entrebancaré.
 

L'estimava un xic
cada capvespre,
en caure la nit,
la tornava a perdre.
 

Tinc, per a menjar,
sola d'espardenya,
una vall ferrenya
i un passat demà.
 

A la vora
de la font,
veig com plora
i s'adorm.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs