Sóc amatent i set poemes més
28 Juliol, 2019 05:01
Publicat per jjroca,
Poemes
Sóc amatent
Sóc amatent de raure en altra vida
on el llevar-se sigui un plaer,
sentir el murmuri del rierol com crida
mentre comenta que vol saber.
Així, entre tots, omplirem els desitjos
de viure junts i prou units,
com llençarem les ganes i els anissos,
en una festa, ben arraulits.
I somiarem en terres lleugeres,
on cada gra haurà sa casa,
per a donar aquell dolç fruit.
Oblidarem: paper i els fulls
on recontar històries de passada
entre mil riures de grasses bugaderes.
Enmig l’estiu
Enmig l’estiu,
valent qui gosa
trobar la cova
on posar el niu.
Anar lleuger
a terres properes
sense banderes,
sense deler.
Albirar un món
on l’home sap:
trobar l’heroi.
Sóc tan cofoi,
tan esmerçat,
covard del tot.
Pobra pomera
Pobra pomera,
a l’horta estant,
com et fas gran
en primavera!
Surten les fulles,
neixen els fruits,
fan d’aixopluc
a cargols i erugues!
I ve el pagès
a comptar pomes,
vol fer mercat.
Qui li ha manat?,
mentre tu trobes:
futur incert.
En ma saviesa
En ma saviesa,
no trobo melangia
ni és fosc el dia
quan cerco la fotesa.
Són els meus anys
al cove del record,
semblen estranys,
punyents i sords.
Escric confós
amb llapis a la mà
i pensa ufana.
Mon cor proclama
que espera altre demà
molt més galdós.
Per a somiar
Per a somiar,
poseu-me dues estrelles,
que siguin meves,
les vull comprar.
Una finestra
cap al Montsià,
el riure clar
d’una deessa.
Car sóc poruc
puix fujo de tenebres
i d’embolics,
ho deixo dit
per si un déu fa befes,
em vol caigut.
No vull regne
Quan la nit
ja m’entafora
i el semblant
es torna gris,
vull el crit
per fer-lo fora
cavil·lant
per on fugir.
No vull regne
on sojornar
ni batalla
ni combat,
adéu-siau, me’n vull anar
a trobar-me sense rebre.
Si he de manar
Si he de manar, recercaré un garrot
d’un arbre vell cansat de primaveres,
hauré d’anar uns dies a capcot
per a encetar: sospites i revenges.
En un altar, posaré els meus déus
ben compungits i carregats de ciris,
estic dubtant del nombre de les creus,
sóc un sabut, galdós del seu ofici.
Si he de manar, compraré espardenya
per bellugar-me esvelt com una daina
entre els monstres prenyats i matussers.
Deixeu-me el sol, la lluna i un recés
per a oblidar la pena i la fatiga,
aquell regust, aquella olor de llenya.
Les xerrades són així
Les
xerrades són així:
Primmirades pel matí!
Pagesot perdut al tros
on el ruc fa mala cara,
des d’ahir, no ha fet cap mos,
com li sobra: ràbia i gana.
Converses de quatre cebes
amb un parell de melons,
diria que són les meves,
però parlen massa fosc.
Esquelles a la muntanya,
a la plaça, cascavells,
com recordo haver lleganya
mentre lluito amb grans ocells.