Epigrames (XXV)

15 Juliol, 2019 06:22
Publicat per jjroca, Epigrames


Passejant
pel rierol
hi ha un gegant
qui parla sol.
 

El campanar 
del convent,
en batallar,
ni se sent.
 

Una noia maca
n'està per mi,
quan la miro, ni es queixa,
quan li parlo, somriu.
 

Per no haver diners
he de fer promeses:
viure amb les temences,
dormir en el carrer.
 

Pobra noia 
del meu cor,
té, per joia,
el meu amor.
 

Per menjar, et donaria:
quatre sopes amb un ou,
bona menja per a un bou
si descansa i no camina.
 

Trauré aigua fresca
pel brocal del pou,
el poal és nou
i la força plena.
 

He promès que em casaria
un dissabte pel matí,
somrient, ben ple de vi,
vigilat per la família.
 

Una tarda dolça,
del passat estiu,
vaig sentir el caliu
pesat de la mosca.
 

Si aplega el fred
tancaré la porta,
és amic tanoca,
vol haver-te pres.
 

Si callo, el silenci
ho va emplenant tot,
és quan em veig sord,
és quan em faig tebi.
 

Quan el sol davalla
deixant el Montsià,
és quan vull ser a casa
pregant per demà.
 

Les foscúries del cor
són engegades,
és quan l'amic es mor
quan són emprades.
 

Quan arribi al cim
del darrer pendent,
podeu dir a la gent:
Ja no és aquí!
 

Massa barques en el port
dormen cansades,
massa grans els trencacolls
per fer pensades.
 

Quan vingui la pressa
a la casa on sóc,
digueu-li que em moc
quan no hi ha tempesta.
 

Parlaria amb el vent
havent dinat,
però és massa valent
i, avui, fa tard.
 

Una torrada amb mel,
menja ben bona,
si no t'atrapa al cel
prou que s'acosta.
 

Vull tornar al capvespre,
del llar viatge,
sense equipatge,
galdós i tendre.
 

Per la nit,
quan tot és fosc,
l'esperit
està confós.
 

Trobant salvadors
a cada carrer,
si no porto un gos
m'entrebancaré.
 

L'estimava un xic
cada capvespre,
en caure la nit,
la tornava a perdre.
 

Tinc, per a menjar,
sola d'espardenya,
una vall ferrenya
i un passat demà.
 

A la vora
de la font,
veig com plora
i s'adorm.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Capital de Tarragona Província: