Epitafis (XXVI)
23 Juliol, 2019 22:41
Publicat per jjroca,
Epitafis
Torna, no em ve de cinc mesos!
Ofereixo cos poc treballat.
Tinc l'impressió que el cos se'n va.
M'han tallat l'aigua i el corrent.
Us desitjo tota mena de problemes.
He perdut la targeta de difunt.
Només surto si m'ho demana la veïna.
Una corbata nova, si us plau.
Al segon capítol, vull ser ric.
Ni fent miracles, me'n surto.
Ara, m'organitzo millor.
Torna demà i ho tindré preparat.
Deixa la por abans d'entrar.
De fet, ja m'ho pensava.
He trobat l'equilibri.
Avui, no he menjat res.
El metge diu que he de fer exercici.
No ha de ser bo estar tan sol.
Cerco núvia, sense interès econòmic.
M'han donat tres mesos per a refer-me.
Ni sé on vull anar de vacances.
Ho sento, però m'ha pegat per cantar.
Necessito un substitut.
Estic mort o somio.
Com enyoro els maldecaps.
Ni sé quan podré tornar.
De moment, tinc els ossos.
Si has de venir, porta dolços.
Tinc al·lèrgia a tota mena de flors.
Et prometo que no ho faré més.
Menteixo, però menys,
Mai aconsegueixo arribar al ball.
Estic esperant l'ordre de desnonament.
Estic estalviant per canviar el taüt.
Certament, arriben poques ofertes de feina.
Si vols, pregunto quan vindràs.
Tinc privats certs comentaris.
A veure si em poso les piles.
Els dilluns són eterns.
Aquí, no enraona ni Déu.
Entenc quan deies: Fas mala cara!
Tinc una manifesta crisi d'identitat.
Si tens pressa, deixa'm una nota.
Ho sento, estem pintant.
Tres misses més i em canvien de departament.
Tampoc et pensis que tot és negre.
Acceptaria feina sense pressions.
De llengües, ni una.
Encara no entenc a les dones.
Necessito corbata per aprendre a fer el nus.
No hi ha manera de matar el temps.
És la darrera nota que escric.
També et pots morir sense fer soroll.
No cal que portis padrins per entrar al club.
Ens llevem prou tard.
La feina no em va matar.
On és l'infern?
M'agradaria confessar-me.
Pensaments festius (XXVI)
23 Juliol, 2019 22:38
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
No sé si oblidar o escombrar-me el cap.
Déu creà la dona i els dimoni em va posar els ulls.
Si dubteu de la fe, on anirà a parar l' infern.
És un home molt espavilat, no demana mai anar enlloc.
He tingut un pressentiment, després arribarà el disgust.
Era un home tan pobre que mai es mullava amb res.
Estic a la porta del bar, no sé si he d'entrar o ja m'han fet fora.
No dubteu en comprar roba vella, si pot, no us deixarà mai.
Si trobeu la mitja taronja no dubteu en mossegar-la.
És millor prendre cafè que robar-lo.
El metge em va prometre que em curaria, de moment ja he perdut la memòria.
Estic preocupat, fa dos dies que treballo i encara no m'he queixat.
He comprat una ampolla de cava i per molt que la miro no li trobo gust de res.
Vaig anar a llaurar amb el ruc i no vaig aclarir qui havia d'anar al davant.
Tinc un problema, Déu no va gosar posar-me'n cap més.
Estic estudiant per arribar a ser déu, de moment no n'encerto ni una.
El cos fa mal, però sóc jo qui es queixa.
Sé que em faig vell però no com ho aconsegueixo.
La meva vida és un núvol que perd molt quan ho veu clar.
El millor de tenir son és que resulta prou barat.
L'hivern és llarg encara que faci tard.
No tinc por d'ensenyar, tinc por de fer-ho massa bé.
Sempre he cregut que viure és només qüestió de saber seure.
Estic mirant la televisió i accepto la meva estupidesa.
He trobat una corbata i no sé ben bé on posar-la.
Llegir el diari és prendre part en una història.
Tinc un cos que vol cansar-se, però jo tinc massa mandra.
Vinc d'un país poruc i vaig a un país tenebrós.
El que m'agrada de la vida és el poc que la conec.
Aprendre es mesura per segles i encara n'hi ha de buits.
El parlar ho va posar el dimoni per reduir la intel·ligència.
M'estic acostumant a escoltar, hauré d'anar al metge.
He menjat massa bé, el cos em demanarà comptes.
Tinc el camí per fer, encara segueixo treballant.
He vist els diners en somnis, m'agradaria trobar-los despert.
He buscat a Déu sota les pedres i he trobat massa deixebles.
Li he contat a l'estómac el bé que menjo i no s'ho creu.
Sóc un home senzill, només tinc una vida.
No em sento poca cosa, em sento com si res.
El metge es preocupa per la meva salut, jo per les seves factures.
Vaig començar a llegir prou jove, encara no he acabat.
Em pregunto per què escric, deu ser perquè parlo poc.
El que et du a l'error és un camí nou per tornar a la veritat.
Sempre és bo pensar que desaparèixer és la darrera feina.
Poemes curts (XXVI)
23 Juliol, 2019 22:30
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Viatjant
sobre el paper,
esdevé:
Ser gegant
o mentider!
Per a saber
on viu l'enyor,
heu de voler
oblidar la por,
és venturer.
En el regne
de l'oblit,
cada vespre
es pot mentir,
és per sempre.
Si he de morir
que sigui en dilluns,
ben al dematí,
fugint dels embuts,
dels temps de partir.
Cada vespre,
en fer-se fosc,
tinc la febre
de l'enyor,
sóc maldestre.
Poseu-me al sac
manta diners,
si en caben més,
dieu-li al cap
qui no en sap res.
Al costat del ruc,
estirant el carro,
el miro, li parlo,
anem de remuc,
cap dels dos és l'amo.
Hauré de partir
quan la lluna plena
porti la lluerna
i la deixí aquí,
és amiga meva.
No tinc hores per donar,
un bruixot me les va prendre,
va albirar, les va vendre
a un captaire enamorat,
era tan tendre.
En el si de l'hort,
una tomatera
parla, amb una ceba,
d'un preat tresor:
una sínia plena.
Ni vull anar
ni goso de lloances,
amb quatre panses,
la nit fa bon passar,
dormir és debades.
Quatre ratlles
per somiar,
de vegades
no en val cap,
són massa agres.
A les festes, ja se sap:
menjar dolç, menjar salat,
dormir poc, llarg desvetllar
i, si es pot, beure i ballar.
Si el cel
no he de guanyar,
vull més mel
sense pagar,
em diu Miquel.
Si la mort se'n va,
no li feu comanda,
sobra la nissaga
del gran descansar
tots dormint a casa.
A la vora
de la font,
cada mossa
té el seu nom,
mai se'l troba.
En el regne
de la por,
el botxí
és manador,
mai vol creure.
Sento com la nit
vol menjar-se el dia,
pobre l'esperit
qui a foscor convida,
mai serà prou ric.
Entre tantes
riallades,
passen noies
disfressades,
sense joia.
És tardor, la tomatera,
sense massa tradició,
assegura que el seu plor
era cosa de la ceba,
de la mancança de sol.
Epigrames (XXVI)
23 Juliol, 2019 22:18
Publicat per jjroca,
Epigrames
El vi em porta
a regnes de pau,
allí, on els babaus
enceten la troca.
Una núvia jove,
amb un cor novell,
pensa que un poncell
es pot dur en un cove.
No vull ni sé
on viu el sacrifici,
aquí, al cementiri,
només ens falta fe.
Pel corriol passava,
el passat estiu,
una bella dama,
algú sap on viu?
A la casa gran
les portes mandregen,
els homes enceten
ponts del bell estar.
Quan camino
per la ment,
m'atrotino
de valent.
Cavaller, sense cavall,
cerca una cambra,
la voldria a la solana
amb un bon foc a la llar.
Mare, que sigui ric
i tots m'envegen,
hauràs de posar-me enmig
de sentinelles.
Al camí de l'era
ni el blat ni el ruc
ni galta vermella
ni sacs plens ni buits.
A Betlem, pastors
mirant una estrella,
enmig la tenebra,
un Infant joiós.
Maria, esblaimada,
Josep, delerós,
és massa feinada
ser pare i espòs.
Apleguen els Reis,
tots, a l'establia,
com mira Maria,
com guaita Josep.
Aprendre, aprendré,
ho dic de debò,
no sé on aniré?,
però sabré molt.
Si teniu fred,
sentiu basarda,
cerqueu la calma
vora del braser.
Les olives, al molí,
conten mentides,
diuen que volen morir
entre amanides.
Si la lluerna
crida la nit,
la lluna plena
cerca marit.
Sant Josep demana
un sostre ben dolç,
la Maria esclata,
aplega el minyó.
Quan m'estimes,
pujo al cel,
menjo rotlles,
els suco amb mel.
A casa la bruixa,
mai sobren pebrots
ni es para la cuina
ni s'atura el foc.
Maria, tossuda,
demana per mi,
li diré que sí
per veure si cura.
Una vaca plorava
enmig del prat,
com que sola es quedava
ni vol menjar.
A primeres hores
de la Nit més dolça
ni els pastors s'adormen
ni en Josep hi toca.
Enmig de l'hivern,
quan la neu davalla,
vull coixí de palla,
el foc ben encès.
Maria dormia
a l'estable estant,
Jesús es fa gran,
quasi té un dia.